L'antiga canònica de Santa Maria s'alça al costat de l'antic castell de Mur, dalt d'un turó encinglerat sobre la Noguera Pallaresa, a l'entrada de la Conca de Tremp. Sembla ser que la preexistència de l'església va condicionar l'estructura i distribució del conjunt monacal que distribueix les dependències al voltant del claustre situat a la façana de ponent del temple.
L'església era originàriament de planta basilical de tres naus, capçades per tres absis semicirculars, dels quals ha desaparegut el de tramuntana. Uns grans pilars cruciformes sostenen l'estructura dels arcs torals i de les voltes de canó. La nau de tramuntana es va esfondrar i va ser transformada en època gòtica en un seguit de capelles i l'absidiola corresponent fou substituïda per una sagristia. Els dos absis restants presenten a l'exterior decoració d'arcuacions cegues entre lesenes, tres finestres de doble esqueixada, el central, i una, l'absidiola. A l'interior s'han reproduït les pintures murals que decoraven la capçalera. El mur de migdia ha estat molt alterat amb l'obertura de capelles però conserva una finestra de doble esqueixada i la portalada original de dos arcs en gradació. El mur de ponent mostra a la part central una finestra geminada dividida per una columna amb capitell mensuliforme i un ull de bou al capdamunt. Al llevant i ponent del carener de la teulada s'alcen dues espadanyes de dos ulls.
El petit claustre és situat al davant de l'església, bastant desplaçat respecte de l'eix de la nau central i a un nivell força més baix. És de planta rectangular amb galeries formades per una sola filada de columnes i pilars als angles. Els capitells estan decorats però es troben en molt mal estat de conservació, cosa que dificulta el seu estudi iconogràfic. Tres de les seves ales foren restaurades els anys 1932 al 1935 pels Amics de l'Art Vell, mentre que la quarta, la de migdia, ha estat reconstruïda darrerament, recuperant alguns capitells. També s'han refet algunes de les dependències d'aquest sector de migdia del claustre, i s'ha construït un petit atri sobre la porta lateral de l'església.
Les pintures murals que decoraven l'absis central es troben al Museu of Fine Arts de Boston (EUA) i les de l'absidiola al Museu Nacional d'Art de Catalunya.L'antiga canònica de Santa Maria s'alça al costat de l'antic castell de Mur, dalt d'un turó encinglerat sobre la Noguera Pallaresa, a l'entrada de la Conca de Tremp. Sembla ser que la preexistència de l'església va condicionar l'estructura i distribució del conjunt monacal que distribueix les dependències al voltant del claustre situat a la façana de ponent del temple.
L'església era originàriament de planta basilical de tres naus, capçades per tres absis semicirculars, dels quals ha desaparegut el de tramuntana. Uns grans pilars cruciformes sostenen l'estructura dels arcs torals i de les v...
Notícies històriques
La fundació de Santa Maria de Mur es deu als comtes del Pallars Jussà, Ramon V i Valença, vers l'any 1057. L'església fou feta consagrar per llur fill, Pere Ramon, el 1069. Hom ha suposat que en un principi hi habitaven monjos, però en tot cas va ser el mateix Pere Ramon que va instituir una comunitat de canonges augustinians el 1098. La canònica, que posseïa el domini d'una extensa àrea que conformava la Pabordia de Mur, estava vinculada directament a Roma. El 1592 la canònica fou secularitzada i esdevingué una col·legiata. Finalment, el 1851 passà a ser una simple parròquia rural.
Anys
Obra
2002
Restauració del conjunt de l'església, recuperació de l'interior i l'entorn del conjunt.
2006
Projecte de restauració de les façanes laterals i absis, repàs de les cobertes de l'església i el cenobi.
2007
Instal·lació elèctrica, il·luminació de l'interior i repassos diversos.
Documentació
Nom Arxiu
Lloc
Comentari
Arxiu Corbella
Lleida
Arxiu CSARP
Lleida
Arxiu Estudi Boters
Lleida
Plantes, alçats i seccions
Arxiu Històric COAC
LLeida
Arxiu Sarrate
Lleida
Fotografies
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
2003
1% cultural: fem reviure el nostre patrimoni
Cuenca y de Pessino, Luis de
1906
Historia de la baronía y pabordato de Mur y cronología de los condes de Pallars
Junyent, Eduard
1975
Catalunya romànica: L'arquitectura del segle XI
Miret i Sans, J.
1910
La fundació del monestir de Mur. A: Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona
Pladevall i Font, Antoni
1968
Els monestirs catalans
Pladevall i Font, Antoni
1968
Els monestirs catalans
Pladevall i Font, Antoni, dir.
1993
Catalunya Romànica. Pallars Sobirà, Pallars Jussà
Puig i Cadafalch, Josep; Falguera, Antoni de; Goday Casals, Josep
)
)
)
)