Pont medieval d'un sol arc de grans dimensions que permetia salvar el curs del riu Llierca en aquesta zona. L'arc és de mig punt i el pont és d'esquena d'ase, tot obrat amb pedra. Els dos brancals fonamenten sobre la roca mare de cada banda de les lleres del riu. El pont també salva el desnivell, més alt a la zona est que a l'oest.
Als brancals s'aprecien restes de les bastides, que han deixat un seguit de forats a les bases de l'arcada. L'arrencament de l'arcada presenta una motllura de mitja canya com a motiu decoratiu.
El pont va ser construït amb pedra local, ben carejada i treballada, amb filades regulars, especialment a la zona dels fonaments. L'arcada és feta amb dovelles ben treballades de grans dimensions. L'espai entre l'arcada i els fonaments va ser aixecat amb pedra més irregular, podent veure perfectament la diferència entre aquesta zona que limita amb el nivell de circulació i la construcció de la barana de pedra.
El pont és enllosat amb còdols petits de riu, que podrien datar d'una reforma posterior del pont, amb esquena d'ase a la part central, i graons a la zona oest. Té també una barana de pedra, molt reformada.Pont medieval d'un sol arc de grans dimensions que permetia salvar el curs del riu Llierca en aquesta zona. L'arc és de mig punt i el pont és d'esquena d'ase, tot obrat amb pedra. Els dos brancals fonamenten sobre la roca mare de cada banda de les lleres del riu. El pont també salva el desnivell, més alt a la zona est que a l'oest.
Als brancals s'aprecien restes de les bastides, que han deixat un seguit de forats a les bases de l'arcada. L'arrencament de l'arcada presenta una motllura de mitja canya com a motiu decoratiu.
El pont va ser construït amb pedra local, ben carejada i trebal...
Notícies històriques
Les dades més antigues que en tenim del llinatge dels Bellpuig es remunten a l'any 1252, data en que apareix esmentat Berenguer de Bellpuig. El més d'octubre de 1262, Bernat de Bellpuig presta homenatge per diverses possessions que tenia en feu a Ramon d'Empúries, senyor del castell de Sales. Entre 1341 i 1347, apareix esmentada Elisenda de Bellpuig que contrau matrimoni amb Jaume Alemany; llurs fills prendran el cognom d'Alemany de Bellpuig. Sembla que els terratrèmols de l'any 1428 afectaren greument la "forcia dels Bellpuig" i es construïren una nova residència a prop de l'antiga fortalesa. L'any 1593, Carles d'Alemany de Bellpuig prengué en matrimoni a Jerònima de Malart, senyora de Sales, i el castell de Bellpuig, que sempre havia depès del de Sales, restarà lligat a la seva casa mare. Així acabà el llinatge de Bellpuig, fusionat amb al de Malart. S'ignoren notícies documentals que facin referència al Pont del Llierca o també anomenat Pont del Diable. Sadernes va ser possessió dels barons de Sales i sembla que el pont fou manat construir per aquests nobles senyors a la segona meitat del segle XIV o principis del XV.Les dades més antigues que en tenim del llinatge dels Bellpuig es remunten a l'any 1252, data en que apareix esmentat Berenguer de Bellpuig. El més d'octubre de 1262, Bernat de Bellpuig presta homenatge per diverses possessions que tenia en feu a Ramon d'Empúries, senyor del castell de Sales. Entre 1341 i 1347, apareix esmentada Elisenda de Bellpuig que contrau matrimoni amb Jaume Alemany; llurs fills prendran el cognom d'Alemany de Bellpuig. Sembla que els terratrèmols de l'any 1428 afectaren greument la "forcia dels Bellpuig" i es construïren una nova residència a prop de l'antiga fortalesa....
Informació no disponible.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
ESPUÑA, C.
2004
Estudi de l’estat i conservació del patrimoni monumental de l’Alta Garrotxa
)
)
)
)