Edifici de planta rectangular construït en un tossal a l'interior d'una zona fortificada amb una esplanada de 49,5m.x23m., situat vora l'església parroquial de Sant Pere de Llobera. L'edifici ha sofert moltes transformacions i mutilacions al llarg dels segles. El parament és de carreus grossos i ben tallats. Tenia una sala inferior amb tres arcades, un pis superior i unes golfes que actualment no es conserven, igual que el teulat de doble vessant que coronava tot l'edifici. La porta principal, a la banda sud de la façana de llevant, fa una amplària de 156 cm. i un arc de mig punt de tretze dovelles de 70 cm. de llargària i amb la clau molt estreta. L'amplada interior d'aquesta porta és de 175 cm. Els murs fan un gruix de 130 cm. i l'alçària actual del que resta de l'edifici és de 6 a 8 m.Edifici de planta rectangular construït en un tossal a l'interior d'una zona fortificada amb una esplanada de 49,5m.x23m., situat vora l'església parroquial de Sant Pere de Llobera. L'edifici ha sofert moltes transformacions i mutilacions al llarg dels segles. El parament és de carreus grossos i ben tallats. Tenia una sala inferior amb tres arcades, un pis superior i unes golfes que actualment no es conserven, igual que el teulat de doble vessant que coronava tot l'edifici. La porta principal, a la banda sud de la façana de llevant, fa una amplària de 156 cm. i un arc de mig punt de tretze dov...
Notícies històriques
La primera notícia història és del 1002, i figura en un document d'establiment d'un mas de Llobera fet per Sanç de Llobera i la seva muller. Al testament del seu fill Bonfill(1042) es disposa que el castell passi a un dels seus fills. La dona e Bonfill, Amaltruda, pertany a la família vescomtal dels Cardona. Passà la senyoria de Llobera al fill Eribau, senyor del Portell (Segarra) i seguidament a Sanç de Llobera. Al 1087 Guillem Isarn, feudatari dels descendents d'Amaltruda, encomana al seu fill Arnau Guillem els castells de Llobera i el Portell. Guerau Ponç de Cabrera al seu testament (1131) deixa el castell al seu fill Ferrer en feu amb el seu germà Ponç. El 1152 es produeix una convinença entre Guillem de Ponç i Albert de Lica, segons la qual el primer encomanava al segon els castells de Llobera, Madrona i Portell. Sanç de Llobera fou succeït per Pere Sanç de Llobera. Els Llobera participen en la conquesta de Balaguer i Lleida, on s'establiren. Alguns Llobera romanen a Solsona i Barcelona de resultes de la seva activitat mercantil. En el fogatge de 1375 es diu que el castell pertany a Albert de Pinós. Als segles moderns apareix com a senyor de Llobera el duc de Cardona. Al 1760 apareixen en una capbrevació les confrontacions del terme d'aquest castell. El 1831, Llobera comptava 97 ànimes i prosseguia essent senyoriu del duc de Cardona.La primera notícia història és del 1002, i figura en un document d'establiment d'un mas de Llobera fet per Sanç de Llobera i la seva muller. Al testament del seu fill Bonfill(1042) es disposa que el castell passi a un dels seus fills. La dona e Bonfill, Amaltruda, pertany a la família vescomtal dels Cardona. Passà la senyoria de Llobera al fill Eribau, senyor del Portell (Segarra) i seguidament a Sanç de Llobera. Al 1087 Guillem Isarn, feudatari dels descendents d'Amaltruda, encomana al seu fill Arnau Guillem els castells de Llobera i el Portell. Guerau Ponç de Cabrera al seu testament (1131) ...
Informació no disponible.
Documentació
Nom Arxiu
Lloc
Arxiu Diocesà
Solsona
Arxiu Històric comarcal
Solsona
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Baraut-Obiols,C.
1982
Els documents dels anys 1036-1050 de l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell, dins "Urgellia"
Català i Roca, Pere
1967-1979
Els castells catalans
Serra-Vilaró,J.
1958
Los señores de Portell, patria de san Ramón, descendientes de los vizcondes de Cardona
)
)
)
)