|
|
| Protecció: BCIN |
|
Classificació: Conjunt històric
|
|
Núm. Registre / Catàleg: 1938-CH-EN
|
|
Disposició: Acord Govern Generalitat
|
|
Data Disposició: 28/11/1995
|
|
Publicació: DOGC
|
|
Data publicació: 05/01/1996
|
|
| Autors |
| Nom |
Cognoms |
Funció |
|
| Rafael |
Masó i Valentí |
Arquitecte |
|
| Francesc |
Folguera Grassi |
Arquitecte |
|
| Adolf |
Florensa |
Arquitecte |
|
| Pelai |
Martínez |
Arquitecte |
|
| Duran |
Reynals |
Arquitecte |
|
| Descripció |
La urbanització de S'Agaró se situa a la costa, al terme municipal de Castell-Platja d'Aro, entre la platja de Sant Pol i la de San Conca. Va ser una de les primeres zones residencials de la Costa Brava i l'única que ha conservat una unitat d'estil. La idea prové de la voluntat de crear una urbanització a l'estil de la Costa Blava, on des del final del segle XIX l'aristocràcia havia situat les seves residències d'estiueig.
La delimitació del conjunt històric de S'Agaró té forma irregular i s'ha realitzat tenint en compte criteris visuals, ambientals i de paisatge urbà. Queda delimitat per una línia imaginària que comença a l'entrada principal de la urbanització, al racó de S'Agaró, i segueix el traçat del camí de ronda marítim, excloent la franja de roques. Seguint el perímetre vorejant el mar, arriba fins a la platja de sa Conca, on gira fins arribar a les escales de sa Conca per arribar al carrer Ametllers. D'allà continua pel seu eix fins arribar al carrer de l'església, el qual segueix també el seu eix fins al carrer de la Pineda, que travessa en línia recta el límit nord de la parcel·la de la Torre Mirona. Finalment, seguint el límit est d'aquest carrer s'arriba de nou al racó de S'Agaró i es tanca el perímetre.
Els carrers de la urbanització estan flanquejats per voreres de travertí o ceràmica i vegetació i arbrat autòctons. Entre les diverses espècies apareixen el pi, els baladres i l'eucaliptus o el xiprer. A més de l'ordenació general, la parcel·lació i el traçat dels carrers, Masó dissenya en detall tots els elements de la urbanització, com ara les pèrgoles, les escales, els murets, les reixes, les jardineres etc.
Respecte a l'organització arquitectònica, són innegables les influències de la Sezession vienesa, tant a través de viatges com de revistes, especialment d'Olbrich. Per un altre costat, Tarrús i Comadira, destaquen també la influència de l'arquitectura californiana d'estil colonial, que es barreja amb el gust neoclàssic del segle XVIII o amb l'arquitectura vernacla domèstica coneguda per Rafael Masó a partir de diverses publicacions de colonitzadors com Gaspar de Portolà o el mallorquí frare Serra Ferrer. De fet, un llibre sobre arquitectura de Santa Bàrbara (Califòrnia EEUU) de 1929, formava part de la seva biblioteca.
El conjunt ha sofert moltes transformacions que han desvirtuat l'esperit inicial de Masó, fins i tot part de la seva obra ha desaparegut o s'ha modificat sobre manera.
La urbanització de S'Agaró se situa a la costa, al terme municipal de Castell-Platja d'Aro, entre la platja de Sant Pol i la de San Conca. Va ser una de les primeres zones residencials de la Costa Brava i l'única que ha conservat una unitat d'estil. La idea prové de la voluntat de crear una urbanització a l'estil de la Costa Blava, on des del final del segle XIX l'aristocràcia havia situat les seves residències d'estiueig.
La delimitació del conjunt històric de S'Agaró té forma irregular i s'ha realitzat tenint en compte criteris visuals, ambientals i de paisatge urbà. Queda delimitat per ...
|
| Notícies històriques |
L'any 1916, l'industrial gironí Josep Ensesa i Pujades va començar el projecte de l'actual S'Agaró amb la compra d'un terreny a la Punta d'en Pau, entre les platges de Sant Pol (Sant Feliu de Guíxols) i la de Sa Conca, prop de la desembocadura d'un rierol anomenat Es Garó. La voluntat era construir una casa d'estiueig. Amb la idea de compartir el lloc amb més veïns, va comprar més terrenys al voltant per fer-hi més parcel·les i així va néixer el projecte d'urbanitzar la zona, que per manca d'interessats i la situació bèl·lica convulsa per la Primera Guerra Mundial, no va prosperar.
El fill d'Ensesa, Josep Ensesa i Gubert, va prendre la iniciativa en el projecte i va construir la primera casa, anomenada Senya Blanca i acabada al 1924, segons el projecte de Rafael Masó i Valentí. La casa no tenia ni electricitat ni aigua corrent. Ensesa va comprar més terrenys i encarregà a Masó el projecte, qui va inspirar-se en les gardens cities angleses i alemanyes. Cal recordar que l'arquitecte havia visitat la ciutat jardí d'Hellerau, prop de Dresden al 1912 amb motiu del seu viatge de noces.
El procés urbanitzador va començar amb l'aixecament del plànol topogràfic dels terrenys l'any 1921, quan varen fer-se els primers esbossos de l'ordenació, un avantprojecte de "Colònia jardí" al 1924 on apareix la plaça, a manera d'àgora, afitada amb edificacions a les cantonades, i on planteja dos traçats alternatius del vial d'accés, un d'ells en corba per superar el pendents fins l'esplanada de la plaça que finalment no va realitzar-se. Aquest projecte va anar modificant-se seguint la topografia i adaptant-se a un plànol parcel·lari de fins a 44 parcel·les i un traçat flexible.
Entre 1925 i 1930 es van fer les primeres obres d'urbanització finançades per Josep Ensesa. Es va portar aigua de Sant Feliu, es va construir una xarxa de clavegueram i va fer-se una instal·lació d'electricitat. L'any 1927 la ciutat residencial es va passar a conèixer amb el nom de S'Agaró i al 1928 s'havien aixecat ja quatre cases al voltant de Senya Blanca. La urbanització es va basar en un estil noucentista i harmònic, destinat a l'alta burgesia.
Entre 1930 i 1935 Masó va projectar i construir nombroses cases al voltant del nucli inicial o al llarg del vial en direcció nord, l'avinguda de Sa Conca. Es van fer les cases Faixat, Gorina, Gual Villalbí, Bonet, la seva i la del germà Santiago, les cases Cruz, Puiggrós (Roca Blanca), Bufalà i les desaparegudes Badia, Gómez, Greiner i Comadira. L'any 1932 s'inaugurà l'Hostal de la Gavina, fruit de la reforma dels dos xalets situats a un costat de la plaça, i el 1934 va fer-se una primera ampliació segons projecte de Masó.
L'any 1935 va morir Masó i amb l'inici de la Guerra Civil, les obres quedaren aturades fins el 1941, que es van reprendre sota la direcció de l'arquitecte Francesc Folguera Grassi. Amb el canvi d'arquitecte va haver-hi un canvi de criteri estilístic cap a una arquitectura menys senzilla i popular. Per contra, Folguerola va triar uns dissenys més grandiloqüents on ja apareixia la Venus de S'Agaró, obra de Joan Rebull. En aquest moment es començà el camí de ronda que voreja el mar entre zones boscoses creant un passeig en un paisatge semiartificial entre roques i pins que esdevingué un perfecte exercici d'integració entre la urbanització i la natura.
Al 1942 es va construir l'església de la Nostra Senyora de l'Esperança, d'estil neobarroc, obra també de Folguera. Al 1953, també es van fer els jardins de la loggia de Senya Blanca seguint l'estil de Brunelleschi. Allà se celebraven els famosos festivals d'estiu, que juntament amb l'Hostal de la Gavina varen fer de S'Agaró el lloc de trobava de la població més destacada entre 1950 i 1970. Al 1958 s'acabà el camí de ronda.
A la mort de Folguera al 1960, Adolf Florensa va prendre el relleu en les tasques de supervisió de les actuacions dins la urbanització. Va continuar les obres sense separar-se dels cànons establerts pels seus promotors. Va fer-se càrrec de la reforma de l'Hostal Gavina i de la construcció d'algunes cases particulars.
A partir dels anys cinquanta S'Agaró gaudí d'una important activitat cultural i esportiva promoguda per la família Ensesa. L'any 1981, amb la mort de Josep Ensesa i Gubert, l'entitat urbanística de S'Agaró permet assegurar en la mesura que li és possible el manteniment de la unitat del lloc.
L'any 1916, l'industrial gironí Josep Ensesa i Pujades va començar el projecte de l'actual S'Agaró amb la compra d'un terreny a la Punta d'en Pau, entre les platges de Sant Pol (Sant Feliu de Guíxols) i la de Sa Conca, prop de la desembocadura d'un rierol anomenat Es Garó. La voluntat era construir una casa d'estiueig. Amb la idea de compartir el lloc amb més veïns, va comprar més terrenys al voltant per fer-hi més parcel·les i així va néixer el projecte d'urbanitzar la zona, que per manca d'interessats i la situació bèl·lica convulsa per la Primera Guerra Mundial, no va prosperar.
El fill...
|
|
| Informació no disponible. |
|
Referències bibliogràfiques
| Autor |
Any |
Títol |
| Balañà Comas, Francesc |
Juliol 2007 |
El projecte urbanístic a S'Agaró |
| Ensesa i Gubert, Josep |
1935-1936, hivern |
Revista de S'Agaró |
| Jiménez, Àngel |
1996 |
Guia històrica de Castell d' Aro i S'Agaró : declarats béns culturals dínterès nacional |
| Lacuesta, R.; Planyella, V.; Puigvert, J. M. (i altres). |
|
Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes |
| Moldoveanu, Mihail |
1996 |
S'Agaró : ciutat jardí a la costa catalana : 1916-1996 : Arquitectura d'un somni |
| Sagarra, J.M. de; Pla, J.; Folguera, F.; Soldevila, C.; Arias, J. |
1949 |
S'Agaró, XXI Aniversario |
|
| |
|
