La gran pairalia del Farró presideix la vall del mateix nom.
Arquitectònicament és similar a les altres grans cases de la Vall de Bianya.
Té planta rectangular i ampli teulat a dues aigües amb els vessants vers les façanes laterals. Disposa de planta baixa, planta noble i golfes i a la façana de migdia disposa d'un altre pis. Està construïda en pedra sense tallar excepte els cantoners i les pedres de les obertures. Gràcies a les dades esculpides en aquestes se sap que l'actual masia va ser bastida durant el segle XVIII, possiblement a partir d'una construcció més antiga.
Volten el mas Cabanes, pallisses i altres edificacions destinades a les tasques del camp.
A l'interior, El Farró guarda un dels mobiliaris més bonics de la vall i té capella particular.
El que fa particular aquesta masia és la gran galeria porticada. A la vall de Bianya trobem masies amb una sola fila d'arcs com Cal Viguetà, masies de dos pisos com El Callís i El Molí d'en Solà. De tres pisos d'arcades hi ha únicament El Farró, els dos primers pisos tenen nou arcades i el superior en té cinc. Igual que les masies esmentades, El Farró té la galeria feta de pilars de pedra tallada amb les bases i capitells sense decoració.
Llindes
- Porta que tanca el recinte: 1833
- Finestra del primer pis: 1772
- Porta principal: 17 IHS 33 / FRANCESCH PUIGDEVALL Y BANET
- Finestra del costat dret de la porta: 17 (creu dins cercle) 68La gran pairalia del Farró presideix la vall del mateix nom.
Arquitectònicament és similar a les altres grans cases de la Vall de Bianya.
Té planta rectangular i ampli teulat a dues aigües amb els vessants vers les façanes laterals. Disposa de planta baixa, planta noble i golfes i a la façana de migdia disposa d'un altre pis. Està construïda en pedra sense tallar excepte els cantoners i les pedres de les obertures. Gràcies a les dades esculpides en aquestes se sap que l'actual masia va ser bastida durant el segle XVIII, possiblement a partir d'una construcció més antiga.