Masia de grans dimensions que consta d'un gran cos central de planta quadrada de planta baixa, dos pisos i golfes i teulada a doble vessant. Té diferents cossos adossats i una torre de tres plantes a la qual s'accedeix mitjançant una escala de cargol construïda en un cos afegit. S'obren obertures a tots els nivells, són allindades i algunes del primer pis donen accés a un balcó amb molt poca volada. El parament és de pedra.
A l'interior, la planta baixa s'estructura mitjançant arcs apuntant i als pisos superiors els sostres són de bigues de fusta i revoltons.
La casa es troba envoltada en tres de les seves parts per un jardí i l'altre dóna a un carrer.Masia de grans dimensions que consta d'un gran cos central de planta quadrada de planta baixa, dos pisos i golfes i teulada a doble vessant. Té diferents cossos adossats i una torre de tres plantes a la qual s'accedeix mitjançant una escala de cargol construïda en un cos afegit. S'obren obertures a tots els nivells, són allindades i algunes del primer pis donen accés a un balcó amb molt poca volada. El parament és de pedra.
A l'interior, la planta baixa s'estructura mitjançant arcs apuntant i als pisos superiors els sostres són de bigues de fusta i revoltons.
La casa es troba envoltada e...
Notícies històriques
El nom de Culla documentalment apareix per primera vegada en un pergamí de l'any 1009, on es parla d'unes vinyes situades al lloc anomenat Culla, però no diu que en aquell indret hi hagi una casa. La prova documental de l'existència d'aquesta es troba al segle XIV i estava habitada per la família Culla. Aquesta masia es va convertir en una de les més riques de Manresa amb 350 hectàrees dedicades, sobretot, a la vinya, l'olivera i els cereals.
Amb l'arribada de la fil·loxera, la producció de vi va decaure i la casa va quedar deshabitada. Per això, durant dos anys, va allotjar una comunitat de caputxins expulsats de França.
Al final del segle XIX, Joan Pelfort, president de la diputació de Barcelona, va comprar la finca, però era habitada permanentment per masovers. A partir de 1940 les terres de la casa s'anaren reduint per les vendes. Des del 1980 la masia és propietat de l'Ajuntament de Manresa i està gestionada pel Consell Comarcal del Bages. L'any 1982 La Culla obre les portes com a centre d'educació ambiental amb el nom de Casa de la Natura del Bages.El nom de Culla documentalment apareix per primera vegada en un pergamí de l'any 1009, on es parla d'unes vinyes situades al lloc anomenat Culla, però no diu que en aquell indret hi hagi una casa. La prova documental de l'existència d'aquesta es troba al segle XIV i estava habitada per la família Culla. Aquesta masia es va convertir en una de les més riques de Manresa amb 350 hectàrees dedicades, sobretot, a la vinya, l'olivera i els cereals.
Amb l'arribada de la fil·loxera, la producció de vi va decaure i la casa va quedar deshabitada. Per això, durant dos anys, va allotjar una comunitat ...
)
)
)
)