Edifici de caràcter militar en estat molt avançat de degradació. De les estructures originals queden alguns fragments del mur i de la torre de defensa circular. Entorn d'aquesta es disposen vàries dependències en estat ruïnós. L'obra és realitzada amb grans carrerus de pedra quadrats i massissos, sense cap finestra reconeixible a l'exterior. La torre resta en bona part dempeus, especialment fins a l'alçada del primer pis. Al costat S.E. de la torre d'homenatge un portell permet conèixer l'espesor de l'obra (aproximadament 2'25 m.). El conjunt presenta una situació privilegiada envers les contrades de l'entorn. També resta part de la muralla exterior que circumda diverses estances i la cisterna d'aigua. Als peus de les cosntruccions castelleres hi ha la petita capella de Sant Andreu. L'obra del castell és executada amb pedra irregular, constituint filades forces regulars.Edifici de caràcter militar en estat molt avançat de degradació. De les estructures originals queden alguns fragments del mur i de la torre de defensa circular. Entorn d'aquesta es disposen vàries dependències en estat ruïnós. L'obra és realitzada amb grans carrerus de pedra quadrats i massissos, sense cap finestra reconeixible a l'exterior. La torre resta en bona part dempeus, especialment fins a l'alçada del primer pis. Al costat S.E. de la torre d'homenatge un portell permet conèixer l'espesor de l'obra (aproximadament 2'25 m.). El conjunt presenta una situació privilegiada envers les contr...
Notícies històriques
L'existència del castell està comprovada des de principis del segle X, època a la qual ja funcionava amb tota eficàcia i sota la direcció d'un castlà. El primer docuemnt on apareix el nom de Clarà és del 915 (Arxiu capitular de Vic). De la segona meitat del segle XI, coneixem documents que oscil·len entre els anys 1053 i 1071 en els quals es reconeix com a senyor del castell al comte de Barcelona Ramon Berenguer I i a la seva dona Almoadis. Es coneixen també els noms dels diferents feudataris del castell: 1065, Bernat de Gallifa, 1092, Bernat de Rocafort. En el segle XIII apareixen els Montcada com aseyors del castell, després passa als de Calders i posteriorment als Planella. El decret de Nova Planta de Felip V (1716) estableix l'enderroc. Resta només la capella.L'existència del castell està comprovada des de principis del segle X, època a la qual ja funcionava amb tota eficàcia i sota la direcció d'un castlà. El primer docuemnt on apareix el nom de Clarà és del 915 (Arxiu capitular de Vic). De la segona meitat del segle XI, coneixem documents que oscil·len entre els anys 1053 i 1071 en els quals es reconeix com a senyor del castell al comte de Barcelona Ramon Berenguer I i a la seva dona Almoadis. Es coneixen també els noms dels diferents feudataris del castell: 1065, Bernat de Gallifa, 1092, Bernat de Rocafort. En el segle XIII apareixen els Montca...
)
)
)
)