A pocs metres del C/ Gràcia, vora el dipòsit d´aigües del poble.
Localització:
Montoliu de Segarra - L´Ametlla de Segarra (Segarra)
Estil
Sense estil definit
Tipus d'ús
Original
Defensiva
Torre de defensa
Actual
En desús
En desús
Altres
Habitatge
Habitatge unifamiliar
Titularitat
Privada
Estat de conservació: Ruïna
Protecció: BCIN
Classificació: Monument històric
Núm. Registre / Catàleg: 1098-MH
Disposició: Decret
Data Disposició: 22/04/1949
Publicació: BOE
Data publicació: 05/05/1949
Èpoques
Segles: XI - XII
Descripció
Construcció situada a la part més alta del poble, vora l'actual dipòsit d’aigües i fora de l'estructura urbana del poble. Les restes de la torre del castell són l’única resta conservada de l'antiga fortalesa, i aquesta se'ns presenta de planta rodona i conserva dos dels tres pisos originaris. El pis inferior està cobert per una falsa cúpula que alhora fa de terra del primer pis. La porta d'accés es troba oberta cap l'est, i presenta actualment una estructura molt malmesa amb una part de l’arc de mig punt. L'obra està realitzada amb un parament de carreus rectangulars, col·locats en filades i amb rejunt de morter de calç. Destaquem però una clara diferenciació entre la mida dels carreus de les primeres filades de la torre que són notablement més grans que les pedres situades en un nivell superior, que són més petites.Construcció situada a la part més alta del poble, vora l'actual dipòsit d’aigües i fora de l'estructura urbana del poble. Les restes de la torre del castell són l’única resta conservada de l'antiga fortalesa, i aquesta se'ns presenta de planta rodona i conserva dos dels tres pisos originaris. El pis inferior està cobert per una falsa cúpula que alhora fa de terra del primer pis. La porta d'accés es troba oberta cap l'est, i presenta actualment una estructura molt malmesa amb una part de l’arc de mig punt. L'obra està realitzada amb un parament de carreus rectangulars, col·locats en filades i a...
Notícies històriques
Aquesta construcció pertanyia originàriament als comtes de Barcelona, al segle XI. Aquests infeudaren el castell a Ecard Miró i la seva dona Magència. Els descendents d'aquest matrimoni mantingueren la senyoria de l'indret fins a començaments del segle XIII, quan va ser donat a l'orde de l'Hospital.
En època moderna la fortificació fou aprofitada com a habitatge, fet que va fer que s'obrís una obertura a nivell inferior, es tapiés el forat que comunicava la cambra inferior amb la cambra principal i s'arrebosés algun espai.
Fins al segle XIX, amb l'abolició de les senyories, aquesta orde es va fer càrrec del castell de l'Ametlla.Aquesta construcció pertanyia originàriament als comtes de Barcelona, al segle XI. Aquests infeudaren el castell a Ecard Miró i la seva dona Magència. Els descendents d'aquest matrimoni mantingueren la senyoria de l'indret fins a començaments del segle XIII, quan va ser donat a l'orde de l'Hospital.
En època moderna la fortificació fou aprofitada com a habitatge, fet que va fer que s'obrís una obertura a nivell inferior, es tapiés el forat que comunicava la cambra inferior amb la cambra principal i s'arrebosés algun espai.
Fins al segle XIX, amb l'abolició de les senyories, aquesta ord...
Sense dades.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Pladevall i Font, Antoni, dir.
1997
Catalunya Romànica. Segrià, les Garrigues, el Pla d'Urgell, la Segarra, l'Urgell
)
)
)
)