La construcció gòtica civil, bastida sobre murs d'època anterior, s'obre al carrer de Ciutadans mitjançant uns amplis porxos a la planta baixa i un seguit de finestres coronelles amb capitells de gran vàlua que il·luminen la gran sala de la planta noble.
En els segles XIV-XV l'edifici construït entre mitgeres fou ampliat per la part posterior, la qual cosa comportà la construcció d'un pati central amb escalinata i galeria a la planta noble, bo i seguint un model molt freqüent en l'arquitectura gòtica catalana. La façana posterior, que dóna al carrer de les Ferreries Velles, té una composició semblant a la de la principal, tot i datar de l'època de l'ampliació. Les seves arcades formaven part, molt probablement, d'un carrer porticat.
La reconstrucció efectuada amb pobresa de mitjans després que s'incendiés, probablement el segle XV, juntament amb les múltiples reformes posteriors, han fet que l'edifici sofrís moltes modificacions. La restauració més recent, efectuada el 1972-73 per l'arquitecte Joan M. de Ribot, és d'un marcat caràcter arqueologista i no totalment reeixida pel que fa a la utilització de materials i acabats.
Capitells
L'escultura ocupa els capitells de les finestres coronelles del primer pis de l'edifici. Una fórmula semblant es practicà a la Paheria de Lleida i a la Casa Sobies de Tàrrega, encara que amb una temàtica diferent. Entre els esquemes figuratius representats n'hi ha algun de ben curiós, no tant pels animals que s'hi esculpiren, com per l'original composició resultant. A la majoria dels casos, però, això no succeeix i el tema escollit es pot trobar en nombroses obres de l'escultura romànica catalana o peninsular (lleons afrontats, caps humans entre decoració vegetal, home entre lleons, sirenes-ocell amb bust humà, etc.). També amb paral·lels al claustre de Girona hi ha els dos darrers capitells, on l'escultor fixà les escenes d'una cacera a cavall i d'una lluita a mà entre dos homes. La baixa qualitat de la talla permet aventurar la participació d'un taller local que utilitzaria un repertori poc original per decorar la planta noble d'aquest destacat casal gironí. La vinculació respecte a l'obra dels tallers dels claustres gironins no suposa cap contacte a nivell estilístic, ja que a la Fontana es troba un "romànic d'inèrcia". Tanmateix, malgrat moltes de les escenes siguin susceptibles a una interpretació simbòlica no cal oblidar que una lectura d'aquest tipus sempre depèn del context on s'inclou la peça. En aquest sentit res fa pensar que l'escultura de la Fontana tingui cap altra funció que la purament decorativa.La construcció gòtica civil, bastida sobre murs d'època anterior, s'obre al carrer de Ciutadans mitjançant uns amplis porxos a la planta baixa i un seguit de finestres coronelles amb capitells de gran vàlua que il·luminen la gran sala de la planta noble.
En els segles XIV-XV l'edifici construït entre mitgeres fou ampliat per la part posterior, la qual cosa comportà la construcció d'un pati central amb escalinata i galeria a la planta noble, bo i seguint un model molt freqüent en l'arquitectura gòtica catalana. La façana posterior, que dóna al carrer de les Ferreries Velles, té una composici...
Notícies històriques
La Fontana d'Or, edifici d'origen romànic i conegut amb aquest nom des del segle XVIII, ha tingut utilitzacions diverses al llarg del temps. Hom n'ignora la funció primitiva, però se sap que ha servit de fonda, d'oficines de la Cambra de Comerç, de Banc de Catalunya i d'espai cultural de la Caixa de Girona.
Anys
Obra
1972-1973
Restauració (J. M. de Ribot)
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Alberch i Fugueras, Ramon
1992
La Fontana d'Or
Birulés, Josep M.
2008
Guia d'arquitectura de Girona. Àrea urbana
Marquès i Casanovas, Jaume
1979
Girona vella
Marquès i Casanovas, Jaume
1982
Girona vella (II)
Pladevall i Font, Antoni, dir.
1991
Catalunya Romànica. El Gironès, La Selva, El Pla de l'Estany
)
)
)
)