Aquest nucli, que comprèn un sector antic i un altre de més modern, se situa damunt la confluència del riu Anguera amb els torrents provinents dels contraforts del Tallat. El barri antic està format per carrers estrets i cases baixes, mentre que els carrers al voltant de l'església, més moderns, són més amples i les cases més grans. El material de construcció bàsic és la pedra del país i l'alçada de les cases és de dos i tres pisos. L'eixample del poble se situa al voltant de la carretera.
Notícies històriques
A finals del segle X, l'actual terme de Pira formava part d'una àmplia i llarga faixa de terreny erm i deshabitat, situat entre la frontera oriental del comtat de Barcelona i la del regne sarraí de Lleida. Fou més tard, durant un període de relativa calma i pau entre cristians i sarraïns, que permeté l'establiment d'un grup reduït de repobladors. La primera notícia documental la trobem el 25 de març de 1067, quan el comte Berenguer Ramon II feia donació del castell de Pira al comte Armengol d'Urgell. Aquest últim, el 17 d'abril de l'any següent, encomanava a Arnau Pere de Ponts la seva repoblació i defensa. El 18 de desembre de 1164, Pere de Puigverd, senyor del castell, estava molt malalt i redactà un testament cedint el domini de Pira al monestir de Poblet. El juny de 1176, Arnau de Ponç i el seu fill Pere de Bellvís, vassalls de Pere de Puigverd, donaven Pira al monestir de Poblet. Pel cartulari de Poblet ens assabentem que l'any 1183, el rei Alfons confirmà l'honor de Pira al monestir.
El 8 de febrer de 1133, el comte Ermengol VI d'Urgell, cedia en el seu testament el terme actual de Pira a l'Orde dels Templers. El 12 de maig de 1248, Guillem de Monclús ven la vila i el castell de Pira a l'Orde per 3.000 morabetins.
L'any 1317, el domini de Pira passà a l'Orde de l'Hospital de Sant Joan i el Gran Prior de Catalunya n'adquirí la total jurisdicció l'any 1380.
El fogatjament de Pira cap a l'any 1380 era de 34 focs, que baixaren a 20 el 1497. El 1787 la població era de 426 habitants; aquest nombre es mantingué fins al 1860, moment en què assolí el màxim demogràfic conegut, amb 610 habitants. A partir dels anys 50, la població anà minvant fins arribar a l'any 1991 en què s'assolí el mínim de població de 312 habitants. A partir d'aquesta data, l'evolució demogràfica ha evolucionat favorablement fins arribar a 392 persones censades durant l'any 1998.A finals del segle X, l'actual terme de Pira formava part d'una àmplia i llarga faixa de terreny erm i deshabitat, situat entre la frontera oriental del comtat de Barcelona i la del regne sarraí de Lleida. Fou més tard, durant un període de relativa calma i pau entre cristians i sarraïns, que permeté l'establiment d'un grup reduït de repobladors. La primera notícia documental la trobem el 25 de març de 1067, quan el comte Berenguer Ramon II feia donació del castell de Pira al comte Armengol d'Urgell. Aquest últim, el 17 d'abril de l'any següent, encomanava a Arnau Pere de Ponts la seva repobla...