Carrer força representatiu, junt va del c/ Ciutat a Costa de Capellans, i comunicant, també, a través de carrers secundaris, amb la pl. de la Cinta, el claustre catedralici i el riu. Té un traçat irregular, en forma de corba. El primer tram, el més meridional, li correspon habitatges plurifamiliars, construïts en el s. XIX i XX, mentre que en el segon tram, a la banda E, es va construir, a partir del s. XIV, la catedral salvant el desnivell del carrer mitjançant una escalinata. A la banda O hi ha el palau episcopal, i una edificació annexa que funciona com a guarderia. A continuació hi ha de nou habitatges plurifamiliars, enfrontades la catedral.Carrer força representatiu, junt va del c/ Ciutat a Costa de Capellans, i comunicant, també, a través de carrers secundaris, amb la pl. de la Cinta, el claustre catedralici i el riu. Té un traçat irregular, en forma de corba. El primer tram, el més meridional, li correspon habitatges plurifamiliars, construïts en el s. XIX i XX, mentre que en el segon tram, a la banda E, es va construir, a partir del s. XIV, la catedral salvant el desnivell del carrer mitjançant una escalinata. A la banda O hi ha el palau episcopal, i una edificació annexa que funciona com a guarderia. A continuació hi ha de n...
Notícies històriques
El seu traçat correspon, junt amb el c/ Ciutat, a l'antic "cardo" romà, que anava de l'actual Bisbe Aznar fins la Costa de Capellans. Just en el lloc on el c/ Creura i Ciutat es comuniquen (quatre cantons) és on es creuava amb el decumanus. En un principi es possible que existís algun tipus d'arcada en el lloc on el carrer començava, ja que es conserva una nota del 1394 en la qual s'expressa la intenció d'enderrocar les arcades del "cap de la Croera". Es troba documentat amb aquest nom des del s. XIV. Abans de la construcció de l'actual catedral i palau episcopal, en ell es trobaven també els corresponents edificis del segle XII, sent evidents encara a la contigua placeta de palau restes d'aquest darrer. La banda oposada a l'actual catedral corresponia fins el s. XIX a un descampat, en un cementiri.El seu traçat correspon, junt amb el c/ Ciutat, a l'antic "cardo" romà, que anava de l'actual Bisbe Aznar fins la Costa de Capellans. Just en el lloc on el c/ Creura i Ciutat es comuniquen (quatre cantons) és on es creuava amb el decumanus. En un principi es possible que existís algun tipus d'arcada en el lloc on el carrer començava, ja que es conserva una nota del 1394 en la qual s'expressa la intenció d'enderrocar les arcades del "cap de la Croera". Es troba documentat amb aquest nom des del s. XIV. Abans de la construcció de l'actual catedral i palau episcopal, en ell es trobaven també els...
)
)
)