Església d'estil romànic tardà situada a l'extrem sud del nucli urbà de Granyena, just al capdamunt del cingle que li fa de basament, com es pot apreciar a migdia i en una part del paviment interior. És de planta rectangular i coberta a dues aigües, originalment amb llosa de pedra, tant la nau principal com les capelles. Cal dir que en rehabilitació inicial les lloses de la nau principal es van bescanviar per teules i en la darrera intervenció (arranjament dels murs i sostre de les capelles) s'han cobert amb xapa metàl·lica, per "diferenciar les actuacions".
La major part del parament és de carreus escairats, disposats acuradament i a la vista, per bé que en algunes parts de la façana sud hi predomina la pedra irregular rejuntada.
Té una sola nau coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i reforçada amb arcs torals que arrenquen de grosses impostes graonades. A la zona de l'evangeli, hi ha tres capelles laterals d'època gòtica ben conservades amb volta de creueria, i restes de policromia al costat sud. Tot i que l'edifici original ha patit importants modificacions, tant per l'ampliació en època gòtica com sobretot al segle XVIII, conserva bona part de l'estructura altmedieval. El més destacat és la portalada lateral original, a la façana nord, tot i que també és un dels elements més malmesos, ja que es tapià i posteriorment, s'hi obrí un balcó a sobre. És formada per un arc de mig punt amb arquivoltes sostingudes per pilastres adossades i capitells amb decoració vegetal estilitzada que segueix pel fris de la imposta. Una de les arquivoltes està motllurada en punta de diamant. Malauradament, en època moderna s'adossa la rectoria pel costat de ponent, ubicant la balconada a tocar de l'arc romànic que va quedar desfigurat. A l'esquerra de la portalada s'hi obre una senzilla fornícula que devia contenir una imatge del patró Sant Miquel, que avui dia es conserva al Museu Diocesà de Lleida. No roman cap vestigi del campanar.
Probablement, el temple fou concebut amb l'altar a llevant i absis semicircular. Tanmateix, en la primera reforma important, es capgirà l'orientació i s'obre la segona porta a la façana est. Encara més tard, essent ja l'església desafectada i utilitzada com a magatzem, s'obrí una tercera porta, molt matussera, a la façana nord.
Excavat al sòl, a l'alçada de la porta romànica roman el vas d'una tomba encarada d'est a oest, avui buidada. Un xic més endavant, tocant a la paret de ponent, s'observa la boca rectangular d'entrada a una cripta, que ha estat buidada i remodelada i que travessa l'església vers migdia fins a arribar a una capella. En aixecar les capelles laterals ja no pogueren gaudir del ferm de la roca, fet que va obligar a pujar les parets exteriors fonamentades des d'un nivell inferior, havent de reomplir fins a anivellar-les amb la nau central, amb acabat de llosa de pedra. A les capelles laterals també s'hi observen diferents enterraments, alguns reaprofitats com a sitja, i altres desvalisats.Església d'estil romànic tardà situada a l'extrem sud del nucli urbà de Granyena, just al capdamunt del cingle que li fa de basament, com es pot apreciar a migdia i en una part del paviment interior. És de planta rectangular i coberta a dues aigües, originalment amb llosa de pedra, tant la nau principal com les capelles. Cal dir que en rehabilitació inicial les lloses de la nau principal es van bescanviar per teules i en la darrera intervenció (arranjament dels murs i sostre de les capelles) s'han cobert amb xapa metàl·lica, per "diferenciar les actuacions".
La major part del parament és de...
Notícies històriques
Per la tecnologia constructiva de l'edifici i per l'estructura de la porta, l'obra es pot datar a finals del segle XIII. La primera menció escrita del temple apareix a les dècimes papals del 1279 i novament el 1361, en una visita pastoral on s'afegeix que era sufragània de la parròquia de Castelldans.
L'edifici ha passat per un autèntic devessall d'usos que expliquen el deteriorament experimentat. Probablement, aquest s'inicia al moment de construir la nova església parroquial de Sant Miquel, que hauria induït un intercanvi de propietat entre el Bisbat i el senyor feudal. Aquest darrer cediria els solars de l'antic castell per a bastir el nou temple, a canvi d'apropiar-se de la vella església. Se sap que en aquell moment, la remodelaren per a habilitar-la com a graner. En exhaurir-se el règim feudal, s'alienen les terres i elles el graner-magatzem, que posteriorment esdevé la ferreria del poble. Anys més tard, encara, es destina a fusteria, fet que li conferirà el renom popular de cal Fuster, encara vigent. Finalment, es converteix en habitatge, fins al seu abandonament a mitjans del segle XX, circumstància que agreujà el procés de deteriorament.
Cal afegir que en els bombardejos franquistes soferts a la guerra de 1936, la cripta va servir de refugi (testimonis expliquen que una dona s'hi va posar-se de part i hi va donar llum). El lloc també serví de celler alhora que fou habitat i, finalment, de magatzem.
Al 1990, el temple fou donat a l'ajuntament per part dels darrers propietaris, la família Pinyol-Andreu. A partir de 2008, se'n va iniciar la rehabilitació que s'ha anat perllongant i és encara en curs.Per la tecnologia constructiva de l'edifici i per l'estructura de la porta, l'obra es pot datar a finals del segle XIII. La primera menció escrita del temple apareix a les dècimes papals del 1279 i novament el 1361, en una visita pastoral on s'afegeix que era sufragània de la parròquia de Castelldans.
L'edifici ha passat per un autèntic devessall d'usos que expliquen el deteriorament experimentat. Probablement, aquest s'inicia al moment de construir la nova església parroquial de Sant Miquel, que hauria induït un intercanvi de propietat entre el Bisbat i el senyor feudal. Aquest darrer cedi...
Anys
Obra
2008-2020 (en curs)
Rehabilitació integral
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Gavín, Josep Maria
1980
Inventari d'esglésies Baix Cinca, Garrigues, Llitera, Segrià
Pladevall i Font, Antoni, dir.
1997
Catalunya Romànica. Segrià, les Garrigues, el Pla d'Urgell, la Segarra, l'Urgell
)
)
)
)