Antiga torre de telegrafia òptica, guaita i defensa que ha estat refeta com a base d'un monument religiós i és coneguda com el "Sagrat Cor". Està situada al cim d'un turó (116 metres) al NE del nucli urbà i a 96 m d'altitud. Des de la torre es pot contemplar Sant Carles, la badia dels Alfacs i bona part del Delta i la costa. És de planta quadrada d'uns 5,70 m per banda i té la base atalussada amb un esglaonament inferior. El parament és de pedra irregular lligada amb morter excepte a les cantonades, on s'ha fet servir carreus. Es conserva fins a l'alçada del primer pis, amb la porta d'accés elevada (s'havia de pujar amb una escala). Les dues obertures rectangulars, conservades al primer pis, estan emmarcades amb files de maó i s'han tapiat. La torre ha estat força desfigurada en servir de suport a l'escultura del sagrat Cor. S'observa un afegit formigonat a la part del terrat i sobretot a l'angle SE.
La torre anterior d'aquesta línia civil era la de Vinarós i la posterior la Torre del Delta de l'Ebre (desapareguda). La següent torre posterior era la Torre de l'Ampolla també desapareguda que comunicava amb la Torre de les Guàrdies (el Perelló).Antiga torre de telegrafia òptica, guaita i defensa que ha estat refeta com a base d'un monument religiós i és coneguda com el "Sagrat Cor". Està situada al cim d'un turó (116 metres) al NE del nucli urbà i a 96 m d'altitud. Des de la torre es pot contemplar Sant Carles, la badia dels Alfacs i bona part del Delta i la costa. És de planta quadrada d'uns 5,70 m per banda i té la base atalussada amb un esglaonament inferior. El parament és de pedra irregular lligada amb morter excepte a les cantonades, on s'ha fet servir carreus. Es conserva fins a l'alçada del primer pis, amb la porta d'accés el...
Notícies històriques
La torre apareix documentada per primera vegada l'any 1483. Al segle XVI, paral·lelament a la construcció de les altres torres costaneres, anomenades dels Alfacs, degué ser reforçada o refeta a causa dels atacs pirates.
Refeta totalment a mitjans del segle XIX per adaptar-la a torre de telegrafia òptica. Va ser la primera torre de telegrafia òptica de la línia civil en territori català. Pertanyia a la línia civil de València a Tarragona i Barcelona que formava part de la línia Madrid-València-Barcelona amb perllongament fins a la Jonquera. La línia civil de Madrid a València i Barcelona va entrar en funcionament el 1849. La part de la línia civil de Catalunya resseguia tota la costa catalana de sud a nord, entrant cap a l'interior en els trams del Vendrell a Barcelona i de Santa Susanna a la Jonquera.
La telegrafia òptica és un sistema que es basa en una sèrie de senyals realitzats en un punt alt, com pot ser una torre o un campanar, per un operari i que un altre operari veu des d'un altre punt, comunicat visualment, i el repeteix; d'aquesta manera un missatge es pot transmetre ràpidament des d'un punt a l'altre de la línia. Hi havia diverses maneres de realitzar les senyals, com un alt pal de fusta amb dos travessers als extrems que, accionats per politges, podien canviar de posició; cada posició era una lletra o clau que gràcies a un llibre de claus es podia desxifrar. Els operaris o torrers, disposaven d'unes ulleres de llarga vista que van permetre que la distància entre els diferents punts fos més gran que si no disposessin d'elles.
Mentre que a països com França o Anglaterra ja s'havien construït línies de telegrafia òptica a finals del segle XVIII, a Espanya no s'inicia la construcció fins el 1844, moment que en alguns països ja s'havia començat a utilitzar la telegrafia elèctrica. La creació d'una línia implicava la instal·lació dels sistemes de comunicació en punts alts ja existents o la construcció de torres en els llocs on la distància era massa gran.
A Catalunya, la primera línia procedia de València i arribava a la Jonquera passant per Barcelona. Durant la Guerra dels Matiners (1846-1849), el marquès del Duero, capità general de Catalunya, va encarregar el desenvolupament d'una important xarxa de telegrafia òptica fixa militar. Es van crear 6 línies, entre elles la de Manresa - Vic - Girona.
Al 1853 es construeix la primera línia de telegrafia elèctrica entre Madrid i Irun, aquest fet marcarà l'inici de l'abandonament de la telegrafia òptica i el desús de les torres construïdes per aquest fi. Al 1857 es produeix el desmantellament i abandonament de les torres de telegrafia civil, i, al 1862, s'oficialitza l'abandonament de les torres militars. D'aquesta manera es posa fi a la curta història de la telegrafia òptica a Catalunya però que va deixar com a testimoni les torres de telègraf.
Anteriorment aquesta torre tenia una creu de formigó annexada a l'angle SE, de l'alçada de la torre i sota l'escultura del Sagrat Cor, que es va retirar l'any 2017 després que el Memorial Democràtic dictaminés que va ser posada en memòria dels caiguts per Espanya com a símbol d'enaltiment del franquisme.La torre apareix documentada per primera vegada l'any 1483. Al segle XVI, paral·lelament a la construcció de les altres torres costaneres, anomenades dels Alfacs, degué ser reforçada o refeta a causa dels atacs pirates.
Refeta totalment a mitjans del segle XIX per adaptar-la a torre de telegrafia òptica. Va ser la primera torre de telegrafia òptica de la línia civil en territori català. Pertanyia a la línia civil de València a Tarragona i Barcelona que formava part de la línia Madrid-València-Barcelona amb perllongament fins a la Jonquera. La línia civil de Madrid a València i Barcelona va...
Anys
Obra
2017
Retirada de la Creu franquista
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Bonet, Cinta
2017
La Ràpita retira la creu de la Torreta.
Len i Currius, Lluís
2004
La Telegrafia òptica a Catalunya
Miravall, Ramon; Alavedra, Josep
1980
Les torres de la regió marítima de l'Ebre
Prat i Pons, Jaume
2004
La Telegrafia òptica a Catalunya : les torres òptiques de la geografia catalana
VV.AA.
1999
Actes de les IV Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya.
)
)
)
)