Església de tres naus que arriben a la mateixa altura. Les naus laterals són més petites i amb la part corresponent al creuer més oberta. Els arcs faixons es marquen a l'exterior en una mena de contraforts. Significació purament arquitectònica dels elements decoratius. Reforçament de la dimensió horitzontal, amb repetició de cornises i frontons, i campanar reduït al mirador. Sòcols de carreus regulars de filada i la resta de pedra picada col·locada irregularment.
Notícies històriques
Al darrer terç del segle XVIII es posà de manifest que l'església havia quedat petita i que calia construir-ne una altra. A inicis de 1773 els mestres d'obres Marià Bicarri i Josep Codolosa van inspeccionar l'església vella i en van certificar el seu estat ruïnós. Es reuniren a la casa del Comú de la vila de Torrefarrera tots els caps de casa amb el notari Francesc Lamarca per tal d'establir les aportacions que caldria fer per poder construir el nou temple.
El mestre d'obres Isidre Roigé va fer els plànols i el plec de condicions al 1793.
La traça fou enviada a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, que no va trobar el disseny gens encertat. Com que pels voltants de Lleida no hi havia cap arquitecte acadèmic, des de l'Acadèmia de Madrid es va nomenar, el 26 de gener de 1794, a l'arquitecte Antonio Losada per a que projectés els plànols del temple de Torrefarrera.
No es conserven notícies documentals del procés constructiu, ja que amb la Guerra Civil van desaparèixer molts documents. La data que apareix al basament de la creu que hi ha la part superior de la façana, 1799, indica segurament l'acabament del temple.
Durant la Guerra Civil, entre els mesos de juliol i agost de 1936, es cremà l'església, fet que col·lapsà les voltes i la coberta. "Regiones Devastadas" es va encarregar de rehabilitar l'edifici després de la guerra (1941), tot deixant les voltes i els arcs feixons i torals de ceràmica vista. La coberta es va refer amb encavallades i bigues de fusta acabada amb teula.Al darrer terç del segle XVIII es posà de manifest que l'església havia quedat petita i que calia construir-ne una altra. A inicis de 1773 els mestres d'obres Marià Bicarri i Josep Codolosa van inspeccionar l'església vella i en van certificar el seu estat ruïnós. Es reuniren a la casa del Comú de la vila de Torrefarrera tots els caps de casa amb el notari Francesc Lamarca per tal d'establir les aportacions que caldria fer per poder construir el nou temple.
El mestre d'obres Isidre Roigé va fer els plànols i el plec de condicions al 1793.
La traça fou enviada a la Real Academia de Bell...
Anys
Obra
1941
Rehabilitació a cura de "Regiones Devastadas"
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Agelet i Goma, Joan; i Mateus, Miquel
2017
Inventari d'anàlisi i diagnosi de l'estat estructural i constructiu de part de les esglésies protegides com a patrimoni arquitectònic, que formen part de l'àmbit territorial del Bisbat de Lleida
)
)
)
)