Església neoclàssica aixecada entre 1804 i 1851. Consta de tres naus de cinc trams. La nau central és més alta que les laterals. Als peus de la nau central hi ha el cor i a la capçalera el transsepte. Totes les naus estan cobertes amb voltes de mocador recolzades sobre arcs torals de mig punt.
L'església té cancell, cor i capçalera recta. Les naus estan separades per arcs de mig punt que descansen en esvelts pilars quadrats de doble capitell, el primer jònic i el segon toscà. El cor reposa en un arc carpanell i una volta de llunetes.
Darrere l'Altar Major hi ha un cambril amb la imatge de la Mare de Déu de les Sogues, que és el resultat d'una ampliació del temple el 1865. El mur del frontis ha estat bastit amb grans carreus ben escairats amb pedra blanca d'Arbeca; els murs laterals són de maçoneria de grans peces.
Al frontis de la façana principal hi figura la data de 1844, en un portal rectangular flanquejat per dues columnes toscanes sobre pedestals exemptes per banda, un arquitrau llis amb cornisa i una fornícula circular amb imatge. Té un gran òcul a mitja alçada i una cornisa horitzontal sobre mènsules. Quatre grans pilastres recorren tota la façana de baix a dalt i la divideixen en tres zones que es corresponen amb les de les naus; dues d'elles al centre a banda i banda del portal i les altres a les cantoneres. A cadascuna de les zones laterals hi ha una finestra rectangular a mitjana alçada.
El campanar és d'estil neoclàssic i coetani del temple. És de planta rectangular i està coronat per una cornisa motllurada i una agulla piramidal escapçada. Està format per tres cossos, un primer alt i compacte que acaba en una motllura composta que és la prolongació de la cornisa del frontis en la cara de la façana principal. Un segon amb l'esfera horària amb les cantoneres arrodonides, i un tercer on hi ha la cel·la amb els caires aixamfranats i finestres d'arc de mig punt amb baranes de carreus, una a cada cara. En aquest espai hi pengen les campanes. Per l'interior hi ha una escala de volta catalana adossada als murs i amb barana metàl·lica que arriba fins a l'alçada del cor i des d'allà fins a la cel·la, hi puja una escala de caragol de pedra picada dins un cilindre adossat al mur de tramuntana.Església neoclàssica aixecada entre 1804 i 1851. Consta de tres naus de cinc trams. La nau central és més alta que les laterals. Als peus de la nau central hi ha el cor i a la capçalera el transsepte. Totes les naus estan cobertes amb voltes de mocador recolzades sobre arcs torals de mig punt.
L'església té cancell, cor i capçalera recta. Les naus estan separades per arcs de mig punt que descansen en esvelts pilars quadrats de doble capitell, el primer jònic i el segon toscà. El cor reposa en un arc carpanell i una volta de llunetes.
Darrere l'Altar Major hi ha un cambril amb la imatge d...
Notícies històriques
Santa Maria és l'església parroquial del poble de Bellvís. La primitiva església, dedicada a Sant Pere, estava arruïnada al segle XVIII. L'any 1804 s'iniciaren les obres del nou temple de Santa Maria, aturades degut a la Guerra de la Independència. No es reprengueren fins el 1844, en ple regnat d'Isabel II. A mitjans de segle, el temple ja es considerà acabat. Tots els treballs no professionals foren realitzats pels veïns del poble i del terme de Bellvís, mentre que el guix es transportà de l'Assentiu i la pedra provingué d'Arbeca.
A la nau de l'església, dins d'un cambril, s'allotjà la imatge de la Mare de Déu de les Sogues. Aquesta provenia del convent trinitari del mateix nom, el qual fou desamortitzat el 1835 i després enderrocat. Amb el pas del temps, l'antiga escultura es substituí per una de nova.
Entre els anys seixanta del segle XX i principis del segle XXI es realitzaren nombroses restauracions que serviren per arreglar els desperfectes existents, causats per l'esclat de la Guerra Civil el 1936 o bé per degradacions posteriors. Cal destacar el pintat dels murs i la reforma del rosetó (1964), la reparació de la capella del Miracle (1968), l'obertura de la capella del Santíssim al lloc de la sagristia vella (1970), l'electrificació de les campanes (1973), l'arranjament de la teulada i del cimbori del campanar (1992), la neteja dels murs i el repintat dels mateixos (1998) i la reforma total de la capella del Santíssim (2000).Santa Maria és l'església parroquial del poble de Bellvís. La primitiva església, dedicada a Sant Pere, estava arruïnada al segle XVIII. L'any 1804 s'iniciaren les obres del nou temple de Santa Maria, aturades degut a la Guerra de la Independència. No es reprengueren fins el 1844, en ple regnat d'Isabel II. A mitjans de segle, el temple ja es considerà acabat. Tots els treballs no professionals foren realitzats pels veïns del poble i del terme de Bellvís, mentre que el guix es transportà de l'Assentiu i la pedra provingué d'Arbeca.
A la nau de l'església, dins d'un cambril, s'allotjà la ima...
Anys
Obra
1964
Pintat dels murs i reforma del rosetó
1965
Instal·lació d'una nova pica baptismal
1968
Reparació de la capella del Miracle
1970
Obertura de la capella del Santíssim
1973
Electrificació de les campanes
1992
Arranjament de la teulada
1992
Arranjament del cimbori del campanar
1994
Instal·lació de la calefacció
1998
Neteja i repintat dels murs
2000
Reforma total de la capella del Santíssim
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Ajuntament de Bellvís
Ajuntament de Bellvís
Fabregat Palau, Gemma
2011
Les completes de Bellvís
Torres Gros, Jaume
2012
El santuari de la Verge de les Sogues de Bellvís i l'ordre de la Santíssima Trinitat
)
)
)
)