Edifici de planta més o menys rectangular amb coberta a dos vessants de teula ceràmica. Habitatge cantoner de dues plantes.
A la planta baixa, s'observen dos arcs de pedra tapiats. La porta principal es troba a la banda dreta de la façana i disposa de brancals i llinda recta de pedra.
A la planta primera, d'acabat arrebossat i pintat, es disposen tres balconeres amb brancals i llinda de carreus de pedra. A la llinda central hi ha inscrita la data i el nom del propietari (1744 - PERE REIÑE). La llosa dels balcons està treballada i es conserva, encara que malament, la decoració lobulada del balcó central. Les baranes dels balcons de planta primera són de ferro vertical amb motius florals del mateix material; també disposen de pinacles de bola als extrems. A l'interior, segueix una distribució tradicional. Hi ha una sala gran a la part central del davant, que distribueix a dormitoris a cada costat, i també una capelleta. D'aquesta sala gran surt un passadís que distribueix a la part posterior.
Centrades en les balconeres de la planta pis, a la planta segona hi ha tres balconeres més petites amb brancals i llinda ceràmics. El forjat de balcó és més petit i motllurat. La planta segona també té baranes de ferro vertical però sense ornamentació.
La cornisa de la casa també és de ceràmica. Està pintada i es troba molt ben conservada. La façana que gira cap a la plaça Major deixa entreveure millor el material de construcció de la casa. Es pot veure que en les cantoneres i obertures hi ha carreus de pedra ben escairats i la resta és a base de maçoneria. La part superior de la planta baixa i les dues plantes pis estan arrebossades en diverses parts. La planta baixa també té un arc de pedra tapiat, però s'hi obre una petita obertura a la part superior que també es repeteix dues vegades cap a la banda esquerra. La planta primera disposa d'un balcó a la banda dreta i a la seva esquerra una finestra. La segona planta té dues petites finestres centrades en l'espai de façana.Edifici de planta més o menys rectangular amb coberta a dos vessants de teula ceràmica. Habitatge cantoner de dues plantes.
A la planta baixa, s'observen dos arcs de pedra tapiats. La porta principal es troba a la banda dreta de la façana i disposa de brancals i llinda recta de pedra.
A la planta primera, d'acabat arrebossat i pintat, es disposen tres balconeres amb brancals i llinda de carreus de pedra. A la llinda central hi ha inscrita la data i el nom del propietari (1744 - PERE REIÑE). La llosa dels balcons està treballada i es conserva, encara que malament, la decoració lobulada de...
Notícies històriques
La porta d'entrada amb llinda de pla pot referir-se a la baixa edat mitjana. L'edifici segueix pautes clàssiques, amb façana simètrica. A l'armari on hi ha la Mare de Déu, que presideix la gran sala, hi figura la data de 1891. La sala gran de la planta pis conserva perfectament l'ambient del segle passat amb abundància de marcs i portes de fusta motllurada.
Els Renyé eren una família de pagesos benestants amb poder econòmic dins la comarca. La primera constància que es té d'aquesta família data de 1553: eren els encarregats del molí d'oli del senyor del poble.
Sembla que el castell de Fondarella estaria situat al solar del casal Renyé: és la part més elevada del tossalet de Fondarella. Malgrat que amb els anys l'edifici ha sofert modificacions, haurem d'identificar el castell amb la casa noble que actualment rep el nom de "Castell" (Can Combelles), donat que temps enrere tot devia ser un mateix solar. Avui es conserva en bon estat un edifici de planta noble encara que de construcció moderna. Probablement es tracta d'una construcció feta durant el segle XVIII. En un document del 1711 es comenta que el castell estava en ruïnes, referint-se probablement a una construcció del segle XIII-XIV. De fet l'únic element que es conserva d'aquest primer edifici i que fou aprofitat en l'obra del nou casal del segle XVIII és un arc apuntat que es conserva a la primera planta. L'edifici actual, doncs, sembla que constituiria una nova edificació feta després del 1711 i abans de 1744, moment en què es precisa la nova estructura de l'edifici.La porta d'entrada amb llinda de pla pot referir-se a la baixa edat mitjana. L'edifici segueix pautes clàssiques, amb façana simètrica. A l'armari on hi ha la Mare de Déu, que presideix la gran sala, hi figura la data de 1891. La sala gran de la planta pis conserva perfectament l'ambient del segle passat amb abundància de marcs i portes de fusta motllurada.
Els Renyé eren una família de pagesos benestants amb poder econòmic dins la comarca. La primera constància que es té d'aquesta família data de 1553: eren els encarregats del molí d'oli del senyor del poble.