Cal Marquet, ubicat a la part més antiga del poble, té planta rectangular que s'estreny cap a la part de la façana principal al carrer Cendra. Té coberta a dues aigües amb acabat de teula ceràmica i a la part posterior un pati. Aquesta coberta està rematada amb una cornisa de ceràmica arrebossada feta de rajols plans.
La seva façana principal és rectangular i alhora s'ubica a la cara més estreta de l'edificació. El material general és l'arrebossat pintat. El sòcol de la planta baixa és d'un arrebossat esquerdejat. Seguint els paràmetres de les cases de pagès, l'edifici consta de tres plantes: una baixa on hi ha els cups i els cellers; una primera, amb els espais d'habitació, i la golfa, oberta a l'exterior a tall d'eixida, per a permetre l'entrada dels vents i així afavorir l'assecada dels cereals.
La porta d'entrada, a la planta baixa, és de mig punt, adovellada de ceràmica. A la planta primera trobem una obertura amb balcó motllurat i barana de ferro vertical. L'element més destacat de la façana són, però, les golfes que formen una obertura més gran que la porta, organitzada en un arc escarser lleugerament apuntat que descansa en unes impostes motllurades que fan la funció de capitell dels pilars que els sustenten.
L'edifici, amb alguna reforma al llarg dels anys, guarda la seva estructura originària. Cal destacar els cups i el celler, amb piques de pedra per l'oli i el vi. Hi ha un cup amb arcada de mig punt que donava entrada a l'espai destinat al molí d'oli. La porta i el tapiat són obra del segle XIX i, a la part esquerra de l'arcada, hi ha una pedra que deixa un espai buit. Aquest espai té la funció de ser el ponedor de les gallines. El cup està cobert per dues arcades de pedra mal tallada; els seus murs es componen de carreus de pedra rectangular recoberta de maçoneria. La seva utilització com a cup per al vi va acabar a finals del segle XIX a conseqüència de la desaparició de les vinyes (amb la construcció del Canal d'Urgell la vinya i les oliveres van desaparèixer, deixant inutilitzats tots els cups i molins d'oli que existien).Cal Marquet, ubicat a la part més antiga del poble, té planta rectangular que s'estreny cap a la part de la façana principal al carrer Cendra. Té coberta a dues aigües amb acabat de teula ceràmica i a la part posterior un pati. Aquesta coberta està rematada amb una cornisa de ceràmica arrebossada feta de rajols plans.
La seva façana principal és rectangular i alhora s'ubica a la cara més estreta de l'edificació. El material general és l'arrebossat pintat. El sòcol de la planta baixa és d'un arrebossat esquerdejat. Seguint els paràmetres de les cases de pagès, l'edifici consta de tres plante...
Notícies històriques
Cal Marquet és anomenat per la documentació com una de les cases més fortes del poble; apareix sovint fent donacions de terres a l'església a partir de 1650. Es creu que la seva construcció respon a una de les primeres del poble, perquè està ubicada al lloc més alt del turó golmesenc i seguint la seva corba.
El renom Marquet respon al cognom Carulla. Segons J. Torres, aquest cognom apareix per primera vegada el 1755 i procedeix de Bellpuig. Salvador Carulla és el que es coneix com a Lo Marquet de Golmés.
A l'arxiu parroquial de Golmés trobem documents que parlen de Cal Marquet ja el 1580. La casa pairal apareix fent abundants donacions a l'església i pagant els delmes. El nom de Cal Marquet, no apareix als documents, sinó que consta com la família Calderó. Resseguint el seu arbre genealògic, s'arriba a l'actual cognom de Gou.Cal Marquet és anomenat per la documentació com una de les cases més fortes del poble; apareix sovint fent donacions de terres a l'església a partir de 1650. Es creu que la seva construcció respon a una de les primeres del poble, perquè està ubicada al lloc més alt del turó golmesenc i seguint la seva corba.
El renom Marquet respon al cognom Carulla. Segons J. Torres, aquest cognom apareix per primera vegada el 1755 i procedeix de Bellpuig. Salvador Carulla és el que es coneix com a Lo Marquet de Golmés.
A l'arxiu parroquial de Golmés trobem documents que parlen de Cal Marquet ja el 1580...
)
)
)
)