El conjunt edificat està format per tres edificacions: la casa senyorial dels amos, que té una petita capella que sobresurt de la façana posterior, la casa dels masovers i els magatzems.
La casa senyorial és de carreus de pedra, blanquejats en part. S'organitza en planta baixa més dos pisos.
La façana principal està encarada al sud i disposa en planta baixa amb tres obertures, que han estat modificades respecte a les originals. La porta principal d'accés té una llinda de pedra d'arc rebaixat que mostra gravats d'eines del camp i la data de 1826. A la seva esquerra, hi ha una petita porta amb llinda de pedra recta; a la dreta, una finestra protegida per un reixat metàl·lic ornamentat. A la planta noble s'obren dues finestres i una porta balconera al centre de l'edifici, on a la llinda esculpida es llegeix una inscripció amb el nom dels fundadors: SANS. A la planta segona s'obren dues finestres petites als laterals amb arcs rebaixats, i un balcó amb baranes de ferro forjat, també amb arc rebaixat al centre. Aquesta obertura disposa d'una petita coberta feta amb teula i sostinguda per uns elements metàl·lics ornamentats.
Tant a les façanes laterals com a la posterior, les obertures presenten asimetries i algunes estan modificades o afegides. Les obertures originals estan emmarcades amb llindes i brancals de pedra.
A la capella s'accedeix mitjançant una porta que presenta columnes adossades i una llinda molt guarnida. La capella és de petites dimensions, realitzada amb murs de pedra i situada dins la casa principal (al costat esquerre de la planta baixa). El mur esquerre presenta una finestra amb vitralls de diferents colors. A la capçalera, separada de la resta per una barana de forja, hi ha un altar de fusta amb imatges i damunt una fornícula amb una figura d'un sant. El sostre és de volta de canó, amb una lluneta damunt la porta d'entrada a la capella que comunica amb l'interior de la casa. Al fons hi ha una altra porta que dóna al carrer. A la paret hi ha una petita pica amb les inicials "MA", fent un dibuix que es troba igual a la font de l'ermita de la Mare de Déu de l'Horta d'Ivars d'Urgell.
La coberta de la casa és de teula àrab a dues aigües, coronada per una espadanya amb una campana petita on, actualment, s'observa la falta d'algun element de cobertura.El conjunt edificat està format per tres edificacions: la casa senyorial dels amos, que té una petita capella que sobresurt de la façana posterior, la casa dels masovers i els magatzems.
La casa senyorial és de carreus de pedra, blanquejats en part. S'organitza en planta baixa més dos pisos.
La façana principal està encarada al sud i disposa en planta baixa amb tres obertures, que han estat modificades respecte a les originals. La porta principal d'accés té una llinda de pedra d'arc rebaixat que mostra gravats d'eines del camp i la data de 1826. A la seva esquerra, hi ha una petita port...
Notícies històriques
Aquest conjunt edificat, juntament amb vuit-cents jornals de terra, constitueix La Cendrosa. Tot pertanyia a la família Sans que, temps enrere, havia estat de les més importants de la comarca, però va entrar en decadència i es va vendre les terres i edificis. Posteriorment, la casa ha anat canviant de propietaris. Antigament s'hi celebrava una festa major.
La Cendrosa és un disseminat de masies a la banda de ponent del terme municipal, entre Vallverd i Linyola. Una d'aquestes masies, Can Sanç, és segurament del segle XVI i fou restaurada al segle XIX. El terme de la Cendrosa fou conquerit pel comte Ermengol IV i entre el 1120 i el 1130 Ermengol VI el donà a Ramon Arnal. El terme també va pertànyer a l'abadessa del monestir de Sant Hilari de Lleida. Al segle XVI formava part dels territoris de la baronia de Bellpuig. El 1690, en un capbreu es veu que el terme de la Cendrosa era conreat bàsicament per gent de Linyola. Al següent capbreu, de 1758, el monestir de Sant Hilari ja havia estat destruït durant la guerra de Successió i la Cendrosa depenia del convent de Tamarit de Llitera. Amb la desamortització del segle XIX devia passar a mans particulars.
La capella es va construir al mateix temps que la resta de la casa, l'any 1826.
Davant la casa dels amos es troba la dels masovers. Està situada a l'altra banda del camí i no té massa interès artístic. Data de l'any 1793, segons indica una guarnida inscripció a la llinda de la porta.Aquest conjunt edificat, juntament amb vuit-cents jornals de terra, constitueix La Cendrosa. Tot pertanyia a la família Sans que, temps enrere, havia estat de les més importants de la comarca, però va entrar en decadència i es va vendre les terres i edificis. Posteriorment, la casa ha anat canviant de propietaris. Antigament s'hi celebrava una festa major.
La Cendrosa és un disseminat de masies a la banda de ponent del terme municipal, entre Vallverd i Linyola. Una d'aquestes masies, Can Sanç, és segurament del segle XVI i fou restaurada al segle XIX. El terme de la Cendrosa fou conquerit ...
)
)
)
)