Església aixecada en estil gòtic entre el 1587 i el 1600. Patí modificacions posteriors i es consolidà el 1969-71.
Consta d'una nau de cinc trams, un d'ells amb el cor. Resta coberta amb voltes de creueria i capçada per un absis poligonal de set costats. Té capelles laterals, quatre a cada costat. Són obertes amb arcs de mig punt. El cor amb barana metàl·lica descansa sobre un arc carpanell i una volta de creueria. Els seus murs laterals són de carreus romànics a la part baixa i gòtics a l'alta. Té massissos contraforts que sustenten per una banda l'arc de mig punt dels laterals i per l'altre els esvelts i atrevits arcs gòtics de la volta
El frontis renaixentista té una portalada una mica malmesa. El seu portal en arc de mig punt motllurat discretament descansa en senzilles impostes i queda flanquejat per fines columnes estriades sobre pedestals. Està recobert per un entaulament dòric amb l'arquitrau motllurat i un fris de tríglifs. Al seu damunt, hi ha tres imatges mutilades que representen l'Anunciació: l'Arcàngel, Maria i al seu capdamunt, el Pare Etern. Un òcul motllurat amb un fris dentat a l'intradós es troba a mitjana alçada i una minsa cornisa horitzontal corona la façana.
Cal remarcar la decoració de l'intradós de l'arc de la porta, feta a base de cassetons que emmarquen decoració vegetal i figurativa (àngels músics, cares d'animals, etc.). Les figures de l'anunciació tenen elements en alt relleu (braç de l'àngel, cap de la figura de la dreta), treballats en un sol bloc de pedra arenosa, material de fàcil erosió, d'aquí que el seu estat presenti un alt grau de desintegració. La figura de l'esquerra representa un àngel agenollat. D'un dels seus braços n'ha desaparegut la meitat, però el que en queda, de l'espatlla al colze, ens indica que devia estar mig alçat. L'altre el repenja, amb el puny tancat, damunt el genoll. D'aquesta figura cal destacar el tractament del rostre, els cabells i els plecs del vestit cenyit a la cintura. Si bé la figura no és de primera línia, demostra la cura de l'autor en els petits detalls. De la figura de la dreta, poca cosa es pot dir a causa del seu alt grau de deteriorament, però presenta a la Verge Maria asseguda en una mena de trona amb els braços damunt la falda, s'intueix un bon tractament de la vestimenta, la qual es compon de túnica i mantell.
Els murs són de carreus mitjans de pedra marronosa ben escairats. Tant per l'interior com per fora, procedeixen de les pedreres d'Arbeca. Té un portal lateral de gust renaixentista, d'aparença molt nova, amb pilastres estriades sobre pedestals i amb una fornícula buida sobre la cornisa i la llinda motllurades.
El campanar és d'aparença gòtica i està situat sobre l'ala esquerra del temple. Sobresurt per la banda de façana lateral fent angle al nord-oest del frontis encarat a ponent. Data de l'any 1587. Té un primer cos alt de planta quadrada i un segon octogonal separat del primer per una senzilla imposta i acompanyat de quatre garites cilíndriques cobertes amb cúpules semiesfèriques, una a cada angle del cos quadrat. Una segona imposta motllurada es troba sota el cos de la cel·la oberta amb vuit finestrals d'arc apuntat amb guardapols i motllura a l'altura de l'arrencada dels arcs, una a cada cara. Està coronat per una fina cornisa i un terrat amb barana de carreus a la basa de la qual en sobresurten unes gàrgoles en els angles. A la seva base hi ha un sòcol. Una escala de caragol de pedra picada puja cap a la cel·la. En ella hi pengen les campanes.
A l'interior, l'església de Santa Maria es guarden pedres romàniques i gòtiques d'altres moments i llocs - del viacrucis que hi havia pels carrers - que ara fan de peanya d'imatges a l'interior del temple. La talla de la Mare de Déu és moderna (1978). També guarda un gegantí Sant Crist del 1971 a l'Altar Major. La pintura mural del Sant Sopar al Santíssim és una obra del 2012 d'Antonio Ruiz Corredera, pintor local. El 2014 se'n van beneir dos nous vitralls, la de la Mare de Déu de Núria i la de Sant Jordi, de l'artista local Jordi Batista Ramon.Església aixecada en estil gòtic entre el 1587 i el 1600. Patí modificacions posteriors i es consolidà el 1969-71.
Consta d'una nau de cinc trams, un d'ells amb el cor. Resta coberta amb voltes de creueria i capçada per un absis poligonal de set costats. Té capelles laterals, quatre a cada costat. Són obertes amb arcs de mig punt. El cor amb barana metàl·lica descansa sobre un arc carpanell i una volta de creueria. Els seus murs laterals són de carreus romànics a la part baixa i gòtics a l'alta. Té massissos contraforts que sustenten per una banda l'arc de mig punt dels laterals i per l'alt...
Notícies històriques
L'església primitiva de Linyola es troba documentada des del segle XIV, tot i que l'estructura actual no és l'originària, ja que aquesta es va reconstruir a finals de segle XVI i al llarg dels anys ha patit diferents reformes, una de les més importants, entre 1969 i 1971.
No consta cap document referent a la construcció del primer temple, però sí un document del 24 de maig de 1388 en què Arnau d'Altés, habitant de Linyola fa diverses donacions a l'església de Santa Maria de Linyola; i un altre del 1453 en el que l'església de Linyola contractà un argenter barceloní, Ramon Costa, encarregant-li una creu i un cap d'argent.
Entre el 1586 i el 1600 es té constància de diversos documents que testimonien la construcció de la nova església per part del mestre d'obres Bartomeu Roig II, i al campanar hi ha una placa que indica la data de 1587.
Al voltant de l'any 1601, l'historiador Juan Yeguas situa la construcció de la portada de l'església, per part d'un escultor italià habitant de la zona en aquell moment, anomenat Andrea Fortunato de Peregrinis.
Pel que fa a un antic retaule interior cremat el 1936, estan documentats els seus tres autors: Claudi Perret, Francesc Rubió i Miquel Rubiol, i la data de capitulació: el 1604. Es tractava d'una gran peça que combinava pintura i escultura de la qual només es conserven dos malmesos atlants a una col·lecció particular de Linyola.
L'església, durant la Guerra Civil, fou utilitzada com a magatzem de l'exèrcit.L'església primitiva de Linyola es troba documentada des del segle XIV, tot i que l'estructura actual no és l'originària, ja que aquesta es va reconstruir a finals de segle XVI i al llarg dels anys ha patit diferents reformes, una de les més importants, entre 1969 i 1971.
No consta cap document referent a la construcció del primer temple, però sí un document del 24 de maig de 1388 en què Arnau d'Altés, habitant de Linyola fa diverses donacions a l'església de Santa Maria de Linyola; i un altre del 1453 en el que l'església de Linyola contractà un argenter barceloní, Ramon Costa, encarregant...
Anys
Obra
1802
Restauració
1854-1860
Restauració
1969-1971
Reforma
2009
Restauració
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
MESTRE, E.
2009
Urtx : revista cultural de l'Urgell
MESTRE, Esteve | YEGUAS, Joan | GARGANTÉ, Maria
2012
L'església de Linyola
Yeguas, Joan
2006
Escultura al Pla d'Urgell entre 1500 i 1640. Notes d'arquitectura
)
)
)
)