L'església presideix el nucli antic de la població. És un edifici documentat, almenys, des del segle XIV, però refet probablement al segle XVI.
L'església és d'una sola nau amb capelles adossades, amb planta de creu llatina que segueix una modulació de 8,75 metres que es repeteix tres vegades en la llargada de la nau. L'interior gaudeix d'un espai de gust gòtic -però d'època renaixentista-, amb una volta estrellada i trencat per petites capelles laterals situades en els contraforts. Tres d'aquestes són d'aparença gòtica, una barroca i una altra -on es troba la pica baptismal- que no escau en la distribució espacial del conjunt. L'església acaba amb un absis poligonal precedit pel transsepte enmig del qual s'aixeca un cimbori vuitavat.
L'arc d'ingrés a la capella de la Mare de Déu del Roser està situat a la part esquerra de l'església en direcció a l'altar. L'estructura arquitectònica de la porta suggereix una intenció de monumentalitat, ja que dibuixa un arc de triomf. A la llinda hi ha inscrita una llegenda no identificable, donada la deficient infraestructura elèctrica de l'església. El frontó de remat està format per línies còncaves, que a la meitat es cargolen en formes de volutes i, seguint la corba convexa, emmarquen una figura masculina amb aurèola radiada. Damunt de la clau se situa un escut heràldic esculpit.
La façana és de gran austeritat. Les proporcions, la decoració i la disposició dels detalls de la portada li donen un aire molt clàssic. En la part central un "oculus" calat serveix de lligam entre la part inferior i la superior on es troba el campanar a la dreta que comunica, mitjançant un passadís balustrat amb la torre de guaita de l'esquerra.
La portada té 185 metres d'amplada i està emmarcada per dues columnes, entaulament i timpà. Les columnes s'alcen sobre pedestals amb medallons i presenten un fust acanalat i capitell d'ordre compost, amb fulles d'acant i volutes. L'entaulament compta amb arquitrau, fris i cornisa. El fris presenta una decoració grotesca on s'hi pot distingir un parell d'animals fantàstics alats i ornaments vegetals, separats, al centre, pel rostre de Jesucrist. El timpà, emmarcat per denticles, presenta al centre una conquilla i, al vèrtex superior, la representació del Sagrat Cor.
Sota la porta s'endevina el traçat d'un arc possiblement apuntat, que podria pertànyer a l'entrada de l'anterior temple.L'església presideix el nucli antic de la població. És un edifici documentat, almenys, des del segle XIV, però refet probablement al segle XVI.
L'església és d'una sola nau amb capelles adossades, amb planta de creu llatina que segueix una modulació de 8,75 metres que es repeteix tres vegades en la llargada de la nau. L'interior gaudeix d'un espai de gust gòtic -però d'època renaixentista-, amb una volta estrellada i trencat per petites capelles laterals situades en els contraforts. Tres d'aquestes són d'aparença gòtica, una barroca i una altra -on es troba la pica baptismal- que no escau ...
Notícies històriques
És una església documentada, almenys, des del segle XIV, segurament unida al castell medieval en el seu origen, però refeta al segle XVI.
La cronologia proposada per Joan Yeguas situa l'obra al voltant d'entre 1575 i 1580, basant-se en qüestions estilístiques i comparatives de la portada i en la troballa d'un document que data de 20 de desembre de 1579 en què la universitat de Miralcamp obtenia uns diners per a pagar un termini de l'església que s'acabava de construir.
Tant l'arquitecte com l'artífex de la portada són desconeguts, però sí que consten dades sobre els retaules que van ser destruïts durant la Guerra Civil: el retaule del Sant Nom de Jesús va ser fet per l'escultor Francesc Surget entre 1630 i 1632; el retaule major de Jeroni Escarabatxeres entre 1693 i 1697; el retaule del Sant Crist per Batiste Gras i Francesc Puig I entre 1687 i 1688. Als anys 60 del segle XX es posaren els retaules actuals fets al taller Borràs de Lleida.És una església documentada, almenys, des del segle XIV, segurament unida al castell medieval en el seu origen, però refeta al segle XVI.
La cronologia proposada per Joan Yeguas situa l'obra al voltant d'entre 1575 i 1580, basant-se en qüestions estilístiques i comparatives de la portada i en la troballa d'un document que data de 20 de desembre de 1579 en què la universitat de Miralcamp obtenia uns diners per a pagar un termini de l'església que s'acabava de construir.
Tant l'arquitecte com l'artífex de la portada són desconeguts, però sí que consten dades sobre els retaules que van se...
Anys
Obra
Segle XX
Restauració de la volta
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
1994, maig / 2008, abril
Arxiprestat al dia: Pla d'Urgell
GASSET, J.M. (dir)
1987
Miralcamp en el temps, l'espai i la història
Yeguas, Joan
2006
Escultura al Pla d'Urgell entre 1500 i 1640. Notes d'arquitectura
)
)
)
)