Xemeneia de vapor típica del segle XIX. La base està formada per un cos octogonal amb els angles arrodonits. Superposat a aquest basament hi ha un cos petit hexagonal on a partir d'aquest, arrenca la xemeneia circular, que va reduint el seu diàmetre a mesura que es va enlairant. A l'última part hi ha un collarí que permet fer l'última arrencada de la columna, la qual acaba en un cos que recorda l'àbac i astràgal de l'ordre dòric. Tota la peça està feta amb maó.
Notícies històriques
El molí de Miralcamp va entrar en funcionament a la primera part del segle XIX, segons esmenten els propietaris.
La perspectiva de la xemeneia és vista des de la plaça de Sant Jaume, plaça quadrangular que combina els espais durs amb els aquàtics. Va ser finançada pel consell comarcal del Pla d'Urgell i l'arquitecte responsable fou Brufau.
Respecte de l'estat de conservació de l'any 1989 la xemeneia havia perdut algunes fileres de maons de la part superior, degut principalment a les cigonyes que hi fan el seu niu. La part superior es va deteriorar, mostrant una inclinació que comportava perill d'enderrocament, motiu pel qual va ser restaurada el 2003.
A data de 2021, s'hi troba una placa metàl·lica daurada en el mur just darrere de la xemeneia en homenatge al senyor Joan Brufau i Jovells, que la va donar a l'Ajuntament.El molí de Miralcamp va entrar en funcionament a la primera part del segle XIX, segons esmenten els propietaris.
La perspectiva de la xemeneia és vista des de la plaça de Sant Jaume, plaça quadrangular que combina els espais durs amb els aquàtics. Va ser finançada pel consell comarcal del Pla d'Urgell i l'arquitecte responsable fou Brufau.
Respecte de l'estat de conservació de l'any 1989 la xemeneia havia perdut algunes fileres de maons de la part superior, degut principalment a les cigonyes que hi fan el seu niu. La part superior es va deteriorar, mostrant una inclinació que comportava ...
)
)
)
)