Església amb clara influència italiana. Inspirada en la forma d'església basilical tradicional, consta de tres cossos principals: el central, el campanar (segueix el corrent italià de situar-lo als peus), independent de la part central, i un edifici de planta octogonal que, evidenciada la inspiració italiana, tindria la funció de baptisteri (encara que mai l'ha tinguda).
A tot el conjunt s'hi accedeix mitjançant una escalinata. El cos central està precedit d'un atri porticat obert amb arcs de mig punt. Per damunt la teulada del porxo s'observa el mur del frontis que presenta tres grans finestrals d'arc de mig punt emmarcats per arcades cegues de poc relleu i coronat per una cornisa angular amb una creu metàl·lica al cim. Fent angle amb aquesta façana, a l'esquerra s'aixeca un edicle que està destinat a baptisteri i, a la dreta, exempt, ho fa el campanar que segueix la decoració de les arcuacions i dels arcs cecs. Tot el conjunt és realitzat amb maó.
L'interior de l'església, fou concebuda per l'arquitecte Isidre Puig i Boada i respon als principis clàssics de les basíliques italianes. Tres naus formen l'interior de l'església, amb la central més alta que les laterals, les quals s'obren a la nau central mitjançant set columnes (amb marcada èntasi) que, amb un capitell d'ordre corinti, suporten sis arcs de mig punt. A les parets laterals s'emparen les imatges dels sants i Verges venerats pels mollerussencs.
La nau central, amb una diferència d'altura acusada respecte a les laterals, està formada per tres nivells. El primer arriba fins a l'acabament dels arcs. El segon nivell neix amb un llistó i arriba fins al tercer, el qual està emmarcat per les finestres de mig punt que són l'única entrada de llum al temple, a part de les rosasses del frontis.
El sostre de les naus, resta dividit per set registres que emmarquen estructures quadrades, cerca la imitació de l'enteixinat. A la nau central actualment no hi ha absis; modificat cap als volts de 1970 es va tancar amb la construcció del nou altar major. La part absidal va quedar amb funció de capella i sagristia. L'absis estava concebut en el seu sentit més estricte, per mitja circumferència, de notables proporcions, tancat per l'altar. L'actual és una composició moderna basada en la barreja dels vitralls, el mosaic i la pintura. Aquesta pintura, situada al timpà, representa el Sant Sopar, l'autor de la qual és en Gorgues Gou.
L'interior de l'església fa a l'espectador la sensació d'estar davant una basílica paleocristiana. L'absis és l'únic element que distorsiona el conjunt. Les columnes són de pedra picada i provenen del taller de picapedrer Sumalla, d'Arbeca, com també els capitells i els intradossos dels arcs.
El campanar és d'estil neorenaixentista, es troba exempt al davant de l'angle sud-est del frontis situat a migjorn, més avançat encara que el mateix porxo i és coetani al temple. Té planta quadrada (5,85 x 5,85 m) i murs de maó vist. Està coronat per una cornisa motllurada i una agulla piramidal. La cel·la ha quedat oberta amb tres finestres d'arc de mig punt per banda (la central més ampla). Té una motllura a la seva base i sota d'ella hi figura un rellotge d'esfera a cada cara. La base la forma un sòcol de carreus a mig desbastar separada per una motllura de pedra blanca de l'alt cos allargassat que està recorregut per tres finestrals cecs en arc de mig punt que deixen, entre ells, unes bandes a manera de lesenes llombardes i, en quatre nivells, espitlleres, una a cadascun d'ells.
S'entra a l'interior del campanar per una porta des del porxo davanter. L'escala té 132 esglaons fets a base de totxo, que puja entre el mur exterior i un altre de vuitavat concèntric. L'ample ull que queda centrat en el campanar està tancat per una paret que fa de barana de l'escala i s'obre en grans finestrals d'arc de punt rodó fins al capdamunt. Acaba formant una cúpula sota amplis nervis. Tots aquests elements arquitectònics estan aixecats amb maó vist. Al damunt de la cúpula hi ha la cel·la.Església amb clara influència italiana. Inspirada en la forma d'església basilical tradicional, consta de tres cossos principals: el central, el campanar (segueix el corrent italià de situar-lo als peus), independent de la part central, i un edifici de planta octogonal que, evidenciada la inspiració italiana, tindria la funció de baptisteri (encara que mai l'ha tinguda).
A tot el conjunt s'hi accedeix mitjançant una escalinata. El cos central està precedit d'un atri porticat obert amb arcs de mig punt. Per damunt la teulada del porxo s'observa el mur del frontis que presenta tres grans fine...
Notícies històriques
L'any 1941, van començar els tràmits entre església i ajuntament per fer un intercanvi de solars per a la construcció d'una nova església i d'un nou ajuntament. Isidre Puig Boada, com a arquitecte diocesà, presentà un projecte de construcció de la nova església, en aquest proposà una rectificació del traçat de la carretera que passava entre l'antic ajuntament –situat a la desapareguda Casa Fota- i les restes de l'antiga església parroquial –parcialment enrunada des de la Guerra Civil-; de manera que l'Ajuntament adquiria el solar i les restes de l'antiga parròquia –que no va ser definitivament destruïda fins al 1957- i cedia a l'església un gran solar continu. Les obres de la nova església no es van començar fins a l'any 1949, i es va inaugurar el 1952.
La construcció del nou temple en el solar de l'antiga Casa Forta, va suposar una millora urbanística considerable, ja que comportà una alineació recta del camí reial o carretera nacional, car l'antiga construcció (casa forta) sobresortirà considerablement formant un queixal en l'alineació.
El 1952 fou la construcció i inauguració de l'escalinata. El 14 de maig de 1957 l'obra arribava al primer nivell del campanar, el qual va ser coronat i, per tant tot l'edifici acabat el 6 de juny de 1958, encara que a l'interior es va continuar treballant.
El projecte també preveia un finalment irrealitzat claustre que havia d'unir els espais eclesiàstics.
El 1973 s'iniciaren les obres de la reforma del presbiteri per adaptar-lo a les noves disposicions litúrgiques. El projecte fou redactat per Antoni Gorgues.
El 1995 es feu la reforma de les escales laterals exterior i part del baptisteri. Picà la pedra Fèlix Martín, picapedrer de La Floresta (Lleida).
L'església arxiprestal està des del 1879 dins la diòcesi de Solsona. Fins aquesta data pertanyia a l'arxiprestat de Tàrrega i des del 1987 al de Mollerussa.
El campanar és de base quadrada. Mesura 40 metres d'alçada. Per a la seva construcció s'invertiren més de 100.000 totxos; 40.000 kg de ciment; 250 sacs de calç; 150 m³ de sorra i 1700 kg de ferro. El cost aproximat fou de 400000 pessetes. Les campanes que té són fetes a A.B. Heilbronn (Alemanya). Es diuen Jaume (300 kg); Mercè (400 kg); Isidori (1200); Rossenda (600 kg). Foren beneïdes el 8 de desembre de 1991 pel bisbe de Solsona.
Sota la nau central, antigament hi havia el centre catòlic. Ara és ocupat per caritat i altres activitats.
De l'interior són de destacar la capella del santíssim, la talla de la Mare de Déu de Montserrat i la del Sant Crist, obres de Josep Martí-Sabe.L'any 1941, van començar els tràmits entre església i ajuntament per fer un intercanvi de solars per a la construcció d'una nova església i d'un nou ajuntament. Isidre Puig Boada, com a arquitecte diocesà, presentà un projecte de construcció de la nova església, en aquest proposà una rectificació del traçat de la carretera que passava entre l'antic ajuntament –situat a la desapareguda Casa Fota- i les restes de l'antiga església parroquial –parcialment enrunada des de la Guerra Civil-; de manera que l'Ajuntament adquiria el solar i les restes de l'antiga parròquia –que no va ser definitivament...
Sense dades.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Cullerés Balagueró, Miquel Àngel [et al.]
2004
Història gràfica de Mollerussa
Dalmau i Argemir, Delfí
2014
Campanars parroquials de torre a Catalunya
Garganté Llanes, Maria
2015
Centre de Recerques del Pla d'Urgell Mascançà
Polo, M.
1997
Mollerussa. De lloc petit a poble (1889-1938)
Rebolledo, F.
1996
Personatges i història de Mollerussa a través dels seus carrers
)
)
)
)