El carrer de la Vilaclosa, que com el seu nom indica era la part tancada del nucli medieval, guarda l'estructura dels carrers d'aquesta època, tot sent la part més antiga conservada a Mollerussa.
El carreró és estret, llarg i fosc a causa de l'alçària de les cases. Destaca el joc de línies horitzontals dels habitatges, que es contraposa al sentit marcadament vertical que comporta l'alçària dels pisos. Aquest es troba ubicat a la part més antiga de la població, delimitada pels carrers de Balmes, de la Mare de Déu de Montserrat i la plaça de Manuel Bertran.
Actualment el carrer és només per a vianants amb paviment uniforme de panots de formigó, nous embornals i fanals que s'han incorporat fruit de la remodelació que es va dur a terme durant els anys 2019-2020 per tal de millorar l'accessibilitat al nucli antic de la ciutat de Mollerussa.El carrer de la Vilaclosa, que com el seu nom indica era la part tancada del nucli medieval, guarda l'estructura dels carrers d'aquesta època, tot sent la part més antiga conservada a Mollerussa.
El carreró és estret, llarg i fosc a causa de l'alçària de les cases. Destaca el joc de línies horitzontals dels habitatges, que es contraposa al sentit marcadament vertical que comporta l'alçària dels pisos. Aquest es troba ubicat a la part més antiga de la població, delimitada pels carrers de Balmes, de la Mare de Déu de Montserrat i la plaça de Manuel Bertran.
Actualment el carrer és només ...
Notícies històriques
Mollerussa és documentada al segle XII. Va pertànyer a la vegueria de Lleida i formà part del senyoriu de Berenguer Moliner. Ermengol V portà el sobrenom de Mollerussa per haver conquerit aquesta vila als àrabs.
El carrer de la Vilaclosa fa suposar l'existència d'una població emmurallada, però no en resta cap senyal. F. Rebolledo comenta que l'any 1979 s'hi descobriren dos arcs apuntats de pedra treballada en enderrocar una de les cases, els quals varen ser cegats per una paret de totxana. La data probable d'aquests elements remunten la vilaclosa als segles XIII-XIV.
M. Polo diu que el 1894 s'acordà enderrocar els darrers vestigis de muralla, concretament el portal de la plaça. En una fotografia de la "Gran Geografia General de Catalunya", dirigida per F. Carreras i Candi (volum dedicat a Lleida), es veu la Plaça Major amb la Casa de pedra al fons; a prop s'hi veuen uns contraforts que es podrien relacionar amb algun portal de la Vilaclosa.
L'estat de conservació dels edificis, així com de l'entorn, va millorar notablement des del 1989. S'hi van restaurar algunes façanes, tot i que algun edifici fou enderrocat i construït de nou.
L'any 2019 va estar sotmès a una remodelació del paviment, sanejament i de l'enllumenat gràcies al Pla de Barris, el qual ha millorat tot el centre de la ciutat.Mollerussa és documentada al segle XII. Va pertànyer a la vegueria de Lleida i formà part del senyoriu de Berenguer Moliner. Ermengol V portà el sobrenom de Mollerussa per haver conquerit aquesta vila als àrabs.
El carrer de la Vilaclosa fa suposar l'existència d'una població emmurallada, però no en resta cap senyal. F. Rebolledo comenta que l'any 1979 s'hi descobriren dos arcs apuntats de pedra treballada en enderrocar una de les cases, els quals varen ser cegats per una paret de totxana. La data probable d'aquests elements remunten la vilaclosa als segles XIII-XIV.
M. Polo diu que el 1...
Sense dades.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Badia, Tomàs
Mollerussa, detalls per a una història
Badia, Tomàs
Mollerussa, detalls per a una història
Polo, M.
1997
Mollerussa. De lloc petit a poble (1889-1938)
Rebolledo, F.
1996
Personatges i història de Mollerussa a través dels seus carrers
)
)
)
)