Església de saló, de tres naus, que en el conjunt segueix la tipologia neoclàssica de finals del s. XVIII aixecada entre 1798 i 1807.
La nau central consta de quatre trams. Totes les naus queden cobertes amb voltes bufades i descansen en arcs torals de mig punt sobre pilars octogonals de carreus grans ben escairats amb l'exterior a mig picar. Té la capçalera recta i el presbiteri està cobert per una volta de canó amb llunetes. El tram proper a l'altar és el transsepte. En el creuer s'hi aixeca una cúpula baixa de petxines. El cor amb barana de fusta de balustres descansa en una biga horitzontal recolzada en robustes mènsules. És una àmplia nau amb capelles laterals corregudes. Fou construïda amb pedra d'Arbeca, de l'església primitiva i del pou de gel.
La portalada, barroca, s'estructura amb un arc de mig punt que acaba en dues motllures a manera de capitells. L'emmarcament el componen dues columnes, sobre altres motllures, situades a banda i banda de la porta i que tenen una base papiriforme de la que en surten motius decoratius en forma de fulla i coronats per un collarí. A continuació el fust, també amb decoració vegetal i el capitell de factura coríntia. Segueixen les diverses motllures que formen l'arquitravat i el fris que corre sense decoració. La cornisa està formada per llistons superposats seguint un sentit volumètric de més petit a més gran. Al damunt se situa un cos exempt en forma de copa coronat amb un motiu vegetal. Damunt la cornisa sorgeix l'arc de mig punt que uneix les columnes de cada costat. Aquest arc empara una capelleta buida que se situa a la part que correspondria al timpà sota la qual hi ha una inscripció (1862). A cada banda del frontis una forma circular en baix relleu decora el pany de paret. Formada per un òcul cec, emmarcat per dues circumferències concèntriques, l'última de les quals en la seva part superior s'obre per donar pas a una forma de petxina mentre que la part inferior del cercle es caragola en forma de flor de lis invertida. La portalada fa sensació volumètrica pel joc de volums sobresortints de les quatre columnes.
El campanar és d'estil neoclàssic i coetani del temple. Està situat sobre l'ala dreta del temple fent angle al nord-oest del frontis encarat a tramuntana. Té un alt cos de planta quadrada seguit d'un segon vuitavat dividit per una senzilla motllura en dos. El primer d'ells llueix l'esfera d'un rellotge al costat de ponent, el segon, on s'ubica la cel·la, està coronat per una cornisa motllurada, per una torrella octogonal amb finestres d'arc rebaixat, una a cada cara alterna, i per una agulla piramidal. La cel·la queda oberta amb quatre finestres d'arc de mig punt dovellat amb peces petites damunt impostes, una a cada cara alterna; hi pengen dues campanes grans. Els seus murs són de carreus ben escairats de pedra marronosa.
Conté una pica baptismal de pedra consistent en una base cilíndrica llisa i en un vas semicircular on es concentra tota la decoració. Presenta la vora superior perfilada amb una sanefa de triangles capicuats al centre dels quals sobresurt una boleta. La superfície restant de la conca es decora amb motius de gallons ressaltats. A la part central, en relleu molt acusat, dos angelets de cos sencer, sostenen un emblema heràldic ricament engalanat.
El 2021 s'han dut a terme intervencions vàries a l'interior de l'església.Església de saló, de tres naus, que en el conjunt segueix la tipologia neoclàssica de finals del s. XVIII aixecada entre 1798 i 1807.
La nau central consta de quatre trams. Totes les naus queden cobertes amb voltes bufades i descansen en arcs torals de mig punt sobre pilars octogonals de carreus grans ben escairats amb l'exterior a mig picar. Té la capçalera recta i el presbiteri està cobert per una volta de canó amb llunetes. El tram proper a l'altar és el transsepte. En el creuer s'hi aixeca una cúpula baixa de petxines. El cor amb barana de fusta de balustres descansa en una biga horitzo...
Notícies històriques
La primera data és de 1118, i l'any 1262 encara hi ha notícies sobre obres que s'hi feien. L'església actual es decidí construir-la cap a 1798 i havia d'estar feta en cinc anys. Segons els pactes, el remat de la façana havia de ser idèntic al de l'església d'Ivars, però no ho és.
L'església de Palau devia ser edificada al mateix emplaçament de la primitiva, d'estil romànic avançat, segons es dedueix del capbreu de 1634.
Anys
Obra
2021
Rehabilitació (arquitectes: Ramon Padullés i Jaume Cuadrench)
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Yeguas Gassó, Joan; Puig Sanchis, Isidro
2003
El Palau d'Anglesola: l'església de Sant Joan Baptista
)
)
)
)