L'edifici de la Cooperativa de Sant Roc el projectà l'any 1919 César Martinell (deixeble d'Antoni Gaudí) sota les premisses d'un modernisme tardà: la coberta s'elaborà amb fusta de pi melis sobre la qual es disposen les teules àrabs.
Es tracta d'un edifici senzill que es basteix en funció dels mitjans disponibles i dels costums constructius de la localitat, amb la qual cosa no es pot comparar amb altres obres del mateix arquitecte, ja que no hi ha hagut una recreació artística tan acurada.
L'edifici té una estructura basilical, amb una gran nau de cos central més ampli i dos de laterals més petits. Hi havia vint-i-dues tines disposades en quatre fileres deixant passadissos entremig per a les obertures de dipòsits subterranis on es duia a terme la fermentació del vi. La coberta del cos central és d'encavallades de fusta i teulada a dos vessants amb teula àrab. Els cossos laterals són coberts amb bigues i teulada a una sola vessant. Al darrere, en forma de transsepte hi havia la sala d'elaboració del vi i un cos per a moll de descàrrega, sobre el qual s'aixeca el dipòsit de l'aigua.
Les parets eren de tàpia arrebossada amb morter de calç, tret d'un petit sòcol de pedra a les façanes; sobre aquest sòcol, a la façana principal, hi havia una franja de rajola de València blanca i blava; una estreta franja d'aquest mateix material ressegueix la línia de teulada, també a la façana principal. La rajola de València que rematava el sòcol integrava tres portes (ara només en queda una) d'arc rebaixat amb marquesines de maó en voladís. Damunt del novell de les portes, s'obre un seguit de set finestres verticals allargassades al cos central i dues a cada cos lateral, actualment tapiades amb maons ceràmics. Els ampits d'aquestes finestres són de ceràmica vidrada blava, i al carcanyol hi tenen un botó de ceràmica verda. Aquest mateix esquema es repeteix als frontis de la nau transversal i en les façanes laterals. A l'interior, l'estructura portant és feta de pilars de maó de secció cruciforme i arcs de diferents formats.L'edifici de la Cooperativa de Sant Roc el projectà l'any 1919 César Martinell (deixeble d'Antoni Gaudí) sota les premisses d'un modernisme tardà: la coberta s'elaborà amb fusta de pi melis sobre la qual es disposen les teules àrabs.
Es tracta d'un edifici senzill que es basteix en funció dels mitjans disponibles i dels costums constructius de la localitat, amb la qual cosa no es pot comparar amb altres obres del mateix arquitecte, ja que no hi ha hagut una recreació artística tan acurada.
L'edifici té una estructura basilical, amb una gran nau de cos central més ampli i dos de laterals ...
Notícies històriques
La cooperativa Agrària Sant Roc es funda l'any 1919, sota el nom de Sindicat Agrícola, tot aprofitant la pujada de preus de productes del camp i les ajudes que donava la Mancomunitat.
L'arquitecte Cèsar Martinell va projectar el celler del Sindicat Agrícola de Sant Roc i la maquinària es feu segons projecte de l'enginyer Isidro Campllonch. És concebuda com a cooperativa de vi i està en funcionament fins i tot durant la Guerra Civil.
Al final de la dècada dels seixanta, amb la construcció del Canal d'Urgell, es deixà de banda el cultiu de la vinya i el celler fou readaptat per als nous usos derivats dels cultius de regadiu.
En aquest cas, se li afegí una nau per guardar-hi els adobs. Cap a l'any 1969 es va posar un assecador de panís, fet que va modificar encara més l'estructura interna de l'edifici. Entre altres adaptacions, s'obriren portes a la façana principal per a l'entrada de camions, de manera que es va perdre la rajoleta decorativa inicial que en el sòcol formava una franja d'escacs blanca i blava.
Ara l'edifici serveix per emmagatzemar blat. Els nous magatzems units a l'edifici original han estat executats amb blocs de formigó. Cal destacar la voluntat de relació amb l'edifici original en projectar uns finestrals cecs, idèntics als dissenyats per Martinell. La cúpula encara es conserva, però ampliacions posteriors del magatzem en dificulten més la visibilitat.
Malgrat les reformes que s'han dut a terme per a l'adaptació a les necessitats que han anat sorgint, l'edifici encara conserva la seva fesomia original.La cooperativa Agrària Sant Roc es funda l'any 1919, sota el nom de Sindicat Agrícola, tot aprofitant la pujada de preus de productes del camp i les ajudes que donava la Mancomunitat.
L'arquitecte Cèsar Martinell va projectar el celler del Sindicat Agrícola de Sant Roc i la maquinària es feu segons projecte de l'enginyer Isidro Campllonch. És concebuda com a cooperativa de vi i està en funcionament fins i tot durant la Guerra Civil.
Al final de la dècada dels seixanta, amb la construcció del Canal d'Urgell, es deixà de banda el cultiu de la vinya i el celler fou readaptat per als nous u...
)
)
)
)