Església de tres naus. Una de principal i dues de laterals, més petites, totes cobertes amb volta de rajola. La façana principal i el campanar són de carreus ben escairats disposats en filades regulars; la resta de façanes són de paredat amb carreus a les cantoneres i disposen d'algun contrafort atalussat que les reforça. L'església va ser allargada amb un creuer i presbiteri de maó.
La façana és bastant austera, amb una ornamentació molt puntual localitzada en l'escut de la dovella central de la portada, on hi ha la data 1788, i en el remat perlat. Té un portal d'arc rebaixat dovellat, un òcul motllurat a la part alta i una cornisa angular amb tres pinacles de bola situats als angles.
El campanar és d'estil neoclàssic auster i és coetani del temple, està situat sobre l'ala esquerra fent angle al sud-oest del frontis encara a migdia. És de planta rectangular i està coronat per una cornisa motllurada i un terrat amb quatre pinacles a cada cara. La cel·la queda oberta amb una finestra d'arc de mig punt a cada costat i hi pengen les campanes. Té motllures a la part inferior i sota dels arcs. Els seus murs són de carreus petits, ben escairats, disposats en filades uniformes i amb el morter de calç ben visible entre les juntes, igual que la resta de façana.
La conservació de l'edifici es veu afectada per la gran quantitat d'humitats que es poden observar a l'interior.
Des dels anys 1983-1984, l'espai públic ubicat a la dreta de l'església ha estat urbanitzat i convertit en la plaça Major. Aquesta plaça, de considerades dimensions, és pavimentada amb rajoles de colors. Té accés directe a el mateix nivell des del carrer Major i a través de l'escalinata de l'església. Fou desenvolupada segons el projecte d'Esteve Niubó Mir, enginyer tècnic agrícola.Església de tres naus. Una de principal i dues de laterals, més petites, totes cobertes amb volta de rajola. La façana principal i el campanar són de carreus ben escairats disposats en filades regulars; la resta de façanes són de paredat amb carreus a les cantoneres i disposen d'algun contrafort atalussat que les reforça. L'església va ser allargada amb un creuer i presbiteri de maó.
La façana és bastant austera, amb una ornamentació molt puntual localitzada en l'escut de la dovella central de la portada, on hi ha la data 1788, i en el remat perlat. Té un portal d'arc rebaixat dovellat, un ...
Notícies històriques
És la parròquia més occidental del Bisbat de Solsona. Sidamon era una sufragània de Fondarella, fins que la prosperitat i l'augment de poblament va fer que, en la reorganització del bisbat de l'any 1897, es declarés parròquia pròpia. De la seva església romànica primitiva no en queda ni rastre. L'actual és una construcció neoclàssica del s. XVIII. Dins el seu terme, en el tossal de "Les Tenalles", s'hi han trobat vestigis d'una necròpolis romana i el temple està edificat sobre el solar de l'antic castell de Sidamon i el temple primitiu.
)
)
)
)