Cal Miqueló, és un habitatge unifamiliar aïllat que més tard va ser envoltat d'altres construccions formant el carrer més antic de la població de Sidamon. És un gran casal de planta gairebé quadrada amb coberta a tres vessants.
L'edifici degué ser construït per Miquel Bellvé entre els anys 1782 (data que figura a la llinda del portal del pati) i 1785 (data gravada a la llinda de la porta principal). Consta de planta baixa, pis i golfes, amb una galeria lateral d'arcs de mig punt que dóna al pati. Les obertures principals estan emmarcades amb grans carreus de pedra.
La planta baixa i pis, segueix la compartimentació interior característica en tres espais perpendiculars a la façana. Aquestes crugies queden reflectides per la simetria de les obertures i pels petits contraforts de pedra que apareixen sobre la façana arrebossada i pintada. Les obertures de la planta de les golfes són tres petits ovals. A l'altura del primer pis apareix un balcó de forjat motllurat i barana de ferro ornamentada que sembla que dóna a la galeria de la casa.
L'element més interessant que podem observar de la casa és la galeria que dóna al pati. Aquesta està composta per quatre arcs de mig punt de maó ceràmic. Aquests arcs estan sostinguts per pilars circulars que perden secció quan arriben al peu de l'arc i estan coronats per una cornisa quadrada.
Els ràfecs són poc prominents a la façana i estan fets amb rajols i teules ceràmiques.Cal Miqueló, és un habitatge unifamiliar aïllat que més tard va ser envoltat d'altres construccions formant el carrer més antic de la població de Sidamon. És un gran casal de planta gairebé quadrada amb coberta a tres vessants.
L'edifici degué ser construït per Miquel Bellvé entre els anys 1782 (data que figura a la llinda del portal del pati) i 1785 (data gravada a la llinda de la porta principal). Consta de planta baixa, pis i golfes, amb una galeria lateral d'arcs de mig punt que dóna al pati. Les obertures principals estan emmarcades amb grans carreus de pedra.
La planta baixa i pis,...
Notícies històriques
Les dimensions de l'habitatge, així com la preexistència de cubs per emmagatzemar gra i vinya, piques de pedra, quadra i pessebre pels animals, son proves que evidencien el poder econòmic de la família dins de la població. L'any 1918 la família Bellet adquirí l'habitatge. Durant la guerra civil l'edifici fou ocupat pels militars i s'hi cremà una biblioteca important.
Sense dades.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Mir, Conxita | Garrós, Aida | Ramon, Gabriel
2014
Vestigis, memòries i símbols a les comarques de Lleida, 1931-2014