ESGLÉSIA PARROQUIAL DE L'ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU
Adreça:
Plaça de l'Església, 2
Localització:
Torregrossa (Pla d'Urgell)
Estil
Renaixement
Tipus d'ús
Original
Culte
Parròquia
Actual
Culte
Parròquia
Titularitat
Privada
Estat de conservació: Bo
Sense dades.
Èpoques
Segles: XVII - // XIX - XX
Descripció
Església del Renaixement tardà aixecada el 1679 i modificada i modernitzada el 1987.
Consta d'una nau rectangular moderna. Aquesta queda coberta per un sostre de formigó amb dos grans plafons rectangulars de fusta fosca. La resta dels sostres i murs estan pintats de blanc i ornats amb pintures murals del 1995 realitzades per l'artista targarí Antoni Borrell.. El presbiteri té el fons lleugerament corbat i, a l'esquerra, com si fos una altra nau, hi ha un altre petit absis semicircular. El cor amb una barana d'obra als laterals i de balustres de fusta al centre descansa en una gran biga horitzontal.
Els murs són de carreus de pedra blanquinosa d'Arbeca i Belianes. El frontis auster del temple té una portalada d'influència renaixentista sobre grades obertes pel centre i pels laterals. El portal rectangular té, gravada a la llinda, la data de 1679, i està flanquejat per unes pilastres encoixinades adossades als muntants. Té un arquitrau llis i un frontó triangular que inclou una petita fornícula amb imatge. Al damunt, un òcul motllurat i, per coronament, una cornisa angular motllurada amb un estret fris de denticles. Té una creu de pedra al cim.
El campanar és d'estil neoclàssic, iniciat el 1832 i acabat el 1908. Està adossat al mur lateral de ponent fent angle al sud-oest del frontis orientat a migdia. Té un primer cos alt de planta quadrada. El segon, de caires aixamfranats, està dividit en dos per una motllura composta. En el primer hi figura un rellotge d'esfera a la cara frontal. El segon constitueix la cel·la que queda oberta amb finestral d'arc de mig punt damunt impostes senzilles i amb balustrada. Els seus carreus queden lleugerament ressaltats per unes estretes bandes que emmarquen els seus vuit costats. Està coronada per una cornisa motllurada i un terrat amb balustrada i petits pinacles de bola als angles. Unes senzilles motllures es troben a sota i a sobre la cel·la. Els seus murs són de carreus ben escairats i alineats de pedra groguenca. Damunt el terrat s'aixeca una estructura metàl·lica per sostenir la campana horària, d'una alçada d'uns tres metres. S'accedeix a dalt per una escala ampla de graons de pedra picada, barana de metall amb un ull central. A la part alta l'ull d'escala queda tancat per guardar-hi la maquinària del rellotge. Per accedir al terrat hi ha, finalment, una escala de gat.Església del Renaixement tardà aixecada el 1679 i modificada i modernitzada el 1987.
Consta d'una nau rectangular moderna. Aquesta queda coberta per un sostre de formigó amb dos grans plafons rectangulars de fusta fosca. La resta dels sostres i murs estan pintats de blanc i ornats amb pintures murals del 1995 realitzades per l'artista targarí Antoni Borrell.. El presbiteri té el fons lleugerament corbat i, a l'esquerra, com si fos una altra nau, hi ha un altre petit absis semicircular. El cor amb una barana d'obra als laterals i de balustres de fusta al centre descansa en una gran biga hori...
Notícies històriques
L'església actual fou refeta en temps dels Montsuar-Avinyó, que durant el segle XVI referen el castell de la vila i després l'església. Les parts lateral i posterior de l'església enllacen amb les restes del castell.
En data 1832 consta una autorització per a la construcció del campanar en terrenys d'un príncep Pignatelli de Belmonte, senyors de la vila de Torregrossa des de mitjans de segle XVII fins a la fi de l'Antic Règim. Un d'aquests prínceps, resident a Nàpols, sostingué un llarg plet amb l'Ajuntament de la població que fou resolt el 1827, i el 1832 s'autoritzà la construcció del campanar.L'església actual fou refeta en temps dels Montsuar-Avinyó, que durant el segle XVI referen el castell de la vila i després l'església. Les parts lateral i posterior de l'església enllacen amb les restes del castell.
En data 1832 consta una autorització per a la construcció del campanar en terrenys d'un príncep Pignatelli de Belmonte, senyors de la vila de Torregrossa des de mitjans de segle XVII fins a la fi de l'Antic Règim. Un d'aquests prínceps, resident a Nàpols, sostingué un llarg plet amb l'Ajuntament de la població que fou resolt el 1827, i el 1832 s'autoritzà la construcció del ca...