Edifici de planta quadrada amb planta baixa i dos pisos. Resta cobert per teulada a doble vessant a la part central i terrassa plana amb balustrada ornamental a les façanes anterior i posterior. Aquest edifici està situat a la zona de l'eixample de la població i presenta similituds formals, compositives i ornamentals amb altres edificacions properes, com cal Campmajó, la casa de Teresa Ampurdanès i Cal Salvia. El conjunt és molt proporcionat.
La construcció es basa en la simetria compositiva i en l'austeritat ornamental, només alterada per les balconades de forja de la planta primera i per la utilització de la pedra a la planta baixa. Aquest material ha estat utilitzat en el sòcol, les cantoneres i el remat i perfils de les tres portades, destacant per les formes ondulants i sinuoses les motllures de la porta principal. Aquestes motllures s'apropen estilísticament als motius decoratius modernistes, àmpliament difosos en aquella època. La resta de paraments murals són arrebossats.
La façana principal disposa de tres obertures per cada planta. En planta baixa són tres grans portes. Les dues exteriors són d'arc rebaixat i la central és la que disposa de la decoració ondulant de pedra. La planta primera té tres balconades de les mateixes dimensions i proporcions rectangulars. El balcó central és més gran que els dels costats, però utilitza la mateixa tipologia constructiva i característiques per als tres. La planta tercera disposa d'una obertura central de balconada però amb balcó gairebé enrasat a façana. Les altres dues obertures, situades a cada banda, són finestres.
Les façanes laterals són totalment simètriques. A la planta baixa s'hi observen obertures cobertes amb arc rebaixat i les plantes primera i segona disposen de finestres i petites balconades enrasades a façana.Edifici de planta quadrada amb planta baixa i dos pisos. Resta cobert per teulada a doble vessant a la part central i terrassa plana amb balustrada ornamental a les façanes anterior i posterior. Aquest edifici està situat a la zona de l'eixample de la població i presenta similituds formals, compositives i ornamentals amb altres edificacions properes, com cal Campmajó, la casa de Teresa Ampurdanès i Cal Salvia. El conjunt és molt proporcionat.
La construcció es basa en la simetria compositiva i en l'austeritat ornamental, només alterada per les balconades de forja de la planta primera i per ...
Notícies històriques
Projectat l'ant 1905 com a escoles públiques.
A la façana hi ha l'escut de la vila, datat al 1909.
L'edifici acolleix els usos, a la planta baixa, de col·lectivitat de regants, regidoria de cultura, sala de plens i consultori mèdic i, a la planta principal, administració i policia.
)
)
)
)