Gran masia que es troba a l'encreuament de les carreteres N-240 i la LV-7022. Dins d'un gran recinte d'espais verds d'estada i un petit estany, s'aixeca aquesta casa.
És un gran casal residencial documentat des del s. XVII. L'edifici actual és del s. XVIII. La planta és quadrangular amb coberta a quatre vessants. Tot i això, al centre hi ha un petit cos elevat amb coberta a dues aigües i carener paral·lel a la façana principal. L'acabat és de teula ceràmica i és rematada per una barbacana també ceràmica feta amb rajols plans i teules.
Consta de planta baixa, pis i golfes, amb un cos lateral on hi ha una galeria d'arcs de mig punt. La façana de planta baixa és majoritàriament de carreus de pedra mentre que la resta de façana és de maçoneria de gra petit i uniforme.
La façana principal té diverses obertures, totes amb brancals i llindes de pedra. L'element més característic és l'escut sobre la llinda de la porta principal que inclou la data de 1772. A la façana hi ha vestigis de com eren les obertures anteriorment així de com ha pogut anar creixent l'edifici amb els anys. El cos de la galeria, a la dreta de la façana principal, s'obra també en aquest pla amb un arc de mig punt fet de ceràmica.
En planta baixa hi ha un cos annex a la masia, de coberta plana i una sola planta. És un petit edifici realitzat, probablement, a principis del segle XXI, de tendència contemporània, amb acabat de xapa fosca i vidre.Gran masia que es troba a l'encreuament de les carreteres N-240 i la LV-7022. Dins d'un gran recinte d'espais verds d'estada i un petit estany, s'aixeca aquesta casa.
És un gran casal residencial documentat des del s. XVII. L'edifici actual és del s. XVIII. La planta és quadrangular amb coberta a quatre vessants. Tot i això, al centre hi ha un petit cos elevat amb coberta a dues aigües i carener paral·lel a la façana principal. L'acabat és de teula ceràmica i és rematada per una barbacana també ceràmica feta amb rajols plans i teules.
Consta de planta baixa, pis i golfes, amb un cos late...
Notícies històriques
Es coneix que dins l'edifici hi havien molts quadres i elements decoratius d'estil barroc, tot i que no és possible confirmar si aquests elements encara hi són.
Va pertànyer a les famílies dels Fivaller, l'escut dels quals es pot veure a la façana. Joan-Antoni de Fiveller-Clasquerí i Bru va obtenir el títol del duc d'Almenara alta l'any 1829, amb grandesa d'Espanya. Aquest fou senyor de Margalef i per matrimoni el 1834, comte de Darnius i marquès de Villell.
L'edifici formava part del nucli de Margalef, despoblat al segle XIV. Amb l'arribada del canal d'Urgell tot el sector es repoblà novament.
El nucli de Margalef format per cases esparses prop de la carretera de Tarragona a Lleida, a l'encreuament amb la local de Tarragona, és conegut des de final del segle XII i des del XIII formà part de la senyoria de Torregrossa.Es coneix que dins l'edifici hi havien molts quadres i elements decoratius d'estil barroc, tot i que no és possible confirmar si aquests elements encara hi són.
Va pertànyer a les famílies dels Fivaller, l'escut dels quals es pot veure a la façana. Joan-Antoni de Fiveller-Clasquerí i Bru va obtenir el títol del duc d'Almenara alta l'any 1829, amb grandesa d'Espanya. Aquest fou senyor de Margalef i per matrimoni el 1834, comte de Darnius i marquès de Villell.
L'edifici formava part del nucli de Margalef, despoblat al segle XIV. Amb l'arribada del canal d'Urgell tot el sector es repoblà n...
Anys
Obra
Principis segle XXI
Reforma integral i ampliacions
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Lladonosa Giró, Vicent
2012
Construcció i lloguer de la posada de Margalef: any 1771 i 1774: avui Palau de Margalef
Molas Ribalta, Pere
1999
Comte de Darnius, Marquès de Villel, Duc d'Almenara Alta