Església moderna amb algunes restes gòtiques del segle XIV, conservades en els murs de carreus del frontis i en els dos laterals fins a la meitat del temple. La resta, el transsepte, capçalera i voltes, és posterior al 1939, en ser reconstruïda després dels desastres de la Guerra Civil.
Consta de tres naus de sis trams, un d'ells amb el cor i un altre que fa de transsepte. La nau central i el transsepte estan coberts amb voltes de canó amb llunetes, les laterals voltes de canó, sent d'aresta la coberta de l'entrada, i estan capçades per sengles absis semicirculars prolongats un tram per l'interior. La nau central està separada de les laterals per voltes bufades. En el creuer s'hi aixeca una cúpula dins un cimbori, amb tres finestres a cadascuna de les seves vuit cares. El cor amb barana de fusta descansa en un arc carpanell i una volta de nervis rebaixada.
Té un portal lateral gòtic que es va descobrir en una restauració recent. Els murs laterals moderns són de maó vist; el del frontis és de carreus ben escairats i té el portal rectangular. Damunt d'ell hi queda un frontó circular decorat amb un medalló amb les dues claus simbòliques dels poders de l'església i de Sant Pere. Més amunt hi ha una rosassa. La façana queda coronada per un frontó triangular amb un pinyó circular al cim. Per la part exterior de les naus laterals hi trobem contraforts, dos a la façana lateral nord i tres a la façana lateral sud.
Adossat al centre de la façana lateral de migjorn, en l'angle que hi fa amb el braç del transsepte per la banda de llevant, s'hi troba el campanar. Es tracta d'un campanar gòtic en la seva part baixa de planta quadrada (4 x 4 m), bastit amb murs de carreus escairats mig picats; un segon cos modern té els paraments de maó vist amb les cantoneres en relleu escàs de carreus de pedra clara. La cel·la queda oberta amb dues finestres d'arc de mig punt a cada cara en les quals pengen dues campanes. Està coronat per una cornisa i una agulla piramidal recoberta de peces de ceràmica policroma; té una motllura sota la cel·la i un rellotge d'esfera a mitjana alçada a la cara sud. Per l'interior puja fins a la cel·la una escala com la majoria de les que es troben a Catalunya en els últims dos segles, arrapada als murs, sobre voltes i amb un ull central.
A l'interior de l'església s'hi troba un retaule de la Mare de Déu del Lliri, del segle XV i d'estil gòtic. Està protegit dins una capella amb l'accés controlat.Església moderna amb algunes restes gòtiques del segle XIV, conservades en els murs de carreus del frontis i en els dos laterals fins a la meitat del temple. La resta, el transsepte, capçalera i voltes, és posterior al 1939, en ser reconstruïda després dels desastres de la Guerra Civil.
Consta de tres naus de sis trams, un d'ells amb el cor i un altre que fa de transsepte. La nau central i el transsepte estan coberts amb voltes de canó amb llunetes, les laterals voltes de canó, sent d'aresta la coberta de l'entrada, i estan capçades per sengles absis semicirculars prolongats un tram per l'i...
Notícies històriques
Malgrat l'arxiu parroquial va desaparèixer durant la Guerra Civil, en la fàbrica del temple queden paleses les diferents èpoques constructives o de reforma. La primera construcció seria gòtica, de la qual encara en resta una part (l'arcada del mur nord). Fou reformada i ampliada al s. XVII, reforma a la qual pertany quasi tota l'estructura actual. La penúltima reforma la féu l'arquitecte J. Bonet, el 1949, construint de nou el cimbori i el campanar amb un material constructiu diferent al de la resta de la fàbrica. El 1990 es va reformar la façana dels peus, coronant-la amb una estructura triangular, la qual emmarca un medalló on hi són representades les claus de Sant Pere, patró de l'església.Malgrat l'arxiu parroquial va desaparèixer durant la Guerra Civil, en la fàbrica del temple queden paleses les diferents èpoques constructives o de reforma. La primera construcció seria gòtica, de la qual encara en resta una part (l'arcada del mur nord). Fou reformada i ampliada al s. XVII, reforma a la qual pertany quasi tota l'estructura actual. La penúltima reforma la féu l'arquitecte J. Bonet, el 1949, construint de nou el cimbori i el campanar amb un material constructiu diferent al de la resta de la fàbrica. El 1990 es va reformar la façana dels peus, coronant-la amb una estructura trian...
Anys
Obra
2017
Restauració i recuperació de l'arc gòtic com a entrada principal (arquitecte: Aroa Guardiola; aparellador: Mario Campos)
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
BACH, A.
1972
Bellpuig d'Urgell i la seva antiga baronia al Pla d'Urgell
Velasco González, Alberto
2002
El retaule de la Mare de Déu del Lliri de Vilanova de Bellpuig