El castell de Preixens s'emplaça a la part més alta del turó de Preixens, als peus del qual es concentra aquest nucli de població. Es tracta d'una casa senyorial o palau fortificat de notables dimensions amb un cos central de 27 per 16 m i tres pisos, una torre de planta de base quadrada al centre de la façana nord amb un cos terrassat en un nivell inferior a la banda nord-est del cos principal i, finalment, un cos encara més baix i rematat amb pati a la façana est del cos principal.
Les quatre façanes del cos principal, bastit el s. XVI sobre les restes de l'antic castell del s. XII, presenten les mateixes característiques d'estil renaixentista, constituïdes amb aparell bastant regular de carreus de pedra sorrenca sobre una base atalussada de carreus més gruixuts i de traç més irregular.
A la façana principal, encarada al sud (cap al centre de la població i la vall de Sió), les obertures de la planta baixa es limiten a senzilles finestres rectangulars protegides actualment amb reixes de ferro mentre que les de la segona planta, la planta noble o principal, són de majors dimensions i les tres finestres centrals estan envoltades de guardapols en la seva meitat superior. La factura d'aquests guardapols podria indicar que aquestes tres finestres van ser refetes. A la tercera planta s'obren deu finestres de menors dimensions rematades amb arcs escarsers, entre moltes de les quals hi ha espitlles, la majoria adaptades per a armes de foc. Aquestes espitlleres podrien indicar que originalment hi havia merlets i que posteriorment foren aprofitats per fer les finestres per tal d'aixecar un pis més.
La porta meridional se situa al centre d'aquesta façana, a l'alçada de la planta baixa, i consisteix en una porta d'arc de mig punt de nou dovelles regulars i amb l'escut heràldic a la dovella clau. A la façana oest només destaquen les obertures de la planta principal, amb un balcó i una finestra rectangular. A la façana nord, el traçat anàleg al de la façana principal resta en segon terme davant la presència de la torre de base quadrada, feta amb el mateix tipus d'aparell que el cos principal i el coronament de la qual sobresurt una mica del nivell de la teulada d'aquest. A l'alçada de la planta noble s'obre una terrassa, amb accés des de la torre, sobre el cos constructiu adossat al nord-est del cos principal. Finalment, la façana est presenta sis finestres d'arcs escarsers a la tercera planta, dues finestres rectangulars amb motllures a la meitat superior i al nivell inferior s'obre un pati de 10 m d'amplada i 14 m de llargada sobre un cos constructiu bastit amb el mateix aparell que el cos principal però que trenca la simetria del conjunt.
La teulada s'adapta a aquesta asimetria: De doble vessant en els dos terços occidentals (desaiguant respectivament a nord i a sud) i amb un tercer vessant al terç oriental que desaigua directament sobre el pati esmentat abans. Els ràfecs es resolen amb quatre nivells que alternen rajola i teula.
L'interior està completament restaurat i reformat, amb decoracions de regust medieval, renaixentista i vuitcentista.
Si bé l'aspecte general del conjunt té l'origen en el s. XVI, quan el castell medieval fou convertit en el casal senyorial renaixentista, posteriorment s'hi feren altres obres de restauració i remodelació que van configurar l'aspecte exterior que presenta actualment.
Es creu, però, que l'origen del castell sobre el qual es bastí el palau rau en època andalusina, probablement en el s. X, quan devia ser una de les fortificacions de la conca del riu Sió que controlaven la via de comunicació Balaguer-Agramunt-Guissona. Les restes del castell islàmic es troben a la cara nord de l'edifici actual. En resta una torre de base quadrada, encarada al nord, de cinc metres de costat i un tram de muralla de 9, 20 m fins que gira en angle recte cap al sud i es perd sota la terrassa actual.El castell de Preixens s'emplaça a la part més alta del turó de Preixens, als peus del qual es concentra aquest nucli de població. Es tracta d'una casa senyorial o palau fortificat de notables dimensions amb un cos central de 27 per 16 m i tres pisos, una torre de planta de base quadrada al centre de la façana nord amb un cos terrassat en un nivell inferior a la banda nord-est del cos principal i, finalment, un cos encara més baix i rematat amb pati a la façana est del cos principal.
Les quatre façanes del cos principal, bastit el s. XVI sobre les restes de l'antic castell del s. XII, prese...
Notícies històriques
El castell de Preixens té l'origen com a castell islàmic, probablement en el s. X, com a fortificació per controlar el camí de Balaguer a Guissona per la vall de Sió. El 1070 fou conquerit pel comte Ermengol d'Urgell després d'haver ocupat Agramunt. La primera referència documental al castell data de 1172 (in castro de Perexenz) en el testament de Bernat de Preixens. El 1190 la família Preixens apareix com a feudatària dels Anglesola. De la família dels Preixens, castlans del castell, se'n coneixen destacats membres com el bisbe d'Urgell (1167-95) Arnau de Preixens, l'abat de Poblet (1254-67) també anomenat Arnau i finalment Berenguer de Preixens que és anomenat a la Crònica de Jaume I. Se sap que el 1381, la propietat del castell era de Joan de Montcada. Al segle XVI va ser profundament reformat i convertit en casal senyorial d'estil renaixentista.El castell de Preixens té l'origen com a castell islàmic, probablement en el s. X, com a fortificació per controlar el camí de Balaguer a Guissona per la vall de Sió. El 1070 fou conquerit pel comte Ermengol d'Urgell després d'haver ocupat Agramunt. La primera referència documental al castell data de 1172 (in castro de Perexenz) en el testament de Bernat de Preixens. El 1190 la família Preixens apareix com a feudatària dels Anglesola. De la família dels Preixens, castlans del castell, se'n coneixen destacats membres com el bisbe d'Urgell (1167-95) Arnau de Preixens, l'abat de Poblet (1254-67)...
)
)
)
)