L'ermita o capella de la Verge de la Cabeça va ser consagrada l'any 1702. Està ubicada a l'interior del recinte de la Casa Vella. De dimensions reduïdes, està construïda amb carreus de pedra, tot i que només queden a la vista en el marc de la porta i a l'angle. La resta de mur està arrebossat.
La porta és d'arc de mig punt rebaixat. A sobre d'aquesta, hi ha un petit rosetó i per damunt un escut nobiliari, el dels comtes Dalmasses. La teulada és a dues aigües i té un campanar d'espadanya d'un sol ull realitzat en maó. L'única nau de la construcció està coberta amb volta de canó. Restaurada després de la guerra de Successió i després de la Guerra Civil, l'aspecte actual respon a la restauració feta entre 1992 i 1993. Del 1993 són les pintures de Víctor Pallarés, pintor lleidatà, que cobreixen la volta i diversos trams dels murs laterals interiors. Les pintures murals de la volta representen Adam i Eva en el Paradís.
En els murs laterals i en el de la façana, les pintures resten emmarcades. Representen escenes religioses com la crucifixió, l'Anunciació, l'Adoració de la Verge de la Cabeça, etc. L'ermita conserva exvots i una pica baptismal de pedra datada entre els segles XVI i XVII. La sagristia és a la part dreta de la capçalera.
A la capçalera hi ha un altar de fusta i la imatge de la Verge, que no és l'original. L'antiga imatge de la Verge de la Cabeça, una talla mudèjar, la dugué a Utxafava la duquessa Teresa de Cardona des d'Andújar (Andalusia), i fou cremada durant la Guerra Civil.L'ermita o capella de la Verge de la Cabeça va ser consagrada l'any 1702. Està ubicada a l'interior del recinte de la Casa Vella. De dimensions reduïdes, està construïda amb carreus de pedra, tot i que només queden a la vista en el marc de la porta i a l'angle. La resta de mur està arrebossat.
La porta és d'arc de mig punt rebaixat. A sobre d'aquesta, hi ha un petit rosetó i per damunt un escut nobiliari, el dels comtes Dalmasses. La teulada és a dues aigües i té un campanar d'espadanya d'un sol ull realitzat en maó. L'única nau de la construcció està coberta amb volta de canó. Restaurada d...
Notícies històriques
L'ermita pertany a la Casa Vella i va ser beneïda l'any 1702.
A la capçalera s'hi va posar la imatge de la Verge de la Cabeça, portada des d'Andújar per la duquessa Teresa de Cardona. Aquesta imatge era una talla mudèjar i no es conserva perquè va ser cremada durant la Guerra Civil. Temps després, Pere Gomar va fer construir un retaule per a la imatge. Degut al mal estat de l'església del poble, es va fer servir de parròquia fins a la construcció d'una nova. En temps de la Guerra de Successió la capella fou malmesa i fins el 1716 no fou reconstruïda. Cap a 1820 la capella passà a dependre del llinatge dels Dalmasses i, en conseqüència, el seu escut es veu a la façana de l'ermita. El 1891 la capella va patir reformes: es va aixecar el sostre i es va reconstruir l'altar, sobre el qual s'hi posà l'escut de la família.
Durant la Guerra Civil, l'ermita va tenir funció de cuina per als presos que treballaven a l'estany d'Ivars d'Urgell, tot construint trinxeres. Aleshores, la imatge de la Verge de la Cabeça va ser amagada durant uns mesos en una casa, però més tard va ser descoberta i cremada.
La Mare de Déu actual va ser costejada pels hereus de Fausto de Dalmasses, en aquell moment propietaris de Casa Vella, que demanaren una còpia perfecta a Andújar, d'on provenia la que arribà a Vila-sana segles enrere. Aquesta nova imatge fou reposada en el seu setial i beneïda pel bisbe Valentí Comellas el 30 de setembre de 1941. L'ermita va ser reconstruïda després del conflicte pels mateixos hereus de Fausto de Dalmasses. També es va refer el campanar: s'hi posà la campana i una creu amb la imatge de la Verge. La nova capella fou consagrada l'any 1941. Al 1993, es va decorar amb pintures de Victor Pallarès.
El 1993 es va fundar la Confraria, que el 2018 celebrà el seu 25è aniversari. Nasqué amb l'objectiu de venerar la Mare de Déu de la Cabeça dos cops l'any. El primer és l'últim diumenge d'abril, coincidint amb la festa de la romeria que se celebra al seu santuari d'Andújar; el segon, per la Festa Major de Sant Miquel, que té lloc el 29 de setembre. Sant Miquel comparteix patronat del poble amb la Mare de Déu de la Cabeça.
Hi ha la tradició que el segon dia de Festa Major es faci missa popular. La imatge es treu
de l'ermita i se celebra la missa a fora al pati. S'acostuma a que la família del propietari convidi a dinar a tots els capellans que vagin a l'Eucaristia.L'ermita pertany a la Casa Vella i va ser beneïda l'any 1702.
A la capçalera s'hi va posar la imatge de la Verge de la Cabeça, portada des d'Andújar per la duquessa Teresa de Cardona. Aquesta imatge era una talla mudèjar i no es conserva perquè va ser cremada durant la Guerra Civil. Temps després, Pere Gomar va fer construir un retaule per a la imatge. Degut al mal estat de l'església del poble, es va fer servir de parròquia fins a la construcció d'una nova. En temps de la Guerra de Successió la capella fou malmesa i fins el 1716 no fou reconstruïda. Cap a 1820 la capella passà a dependre ...
)
)
)
)