La capella de de sant Cristòfol es troba en un paratge allunyat, entre l'antiga casa forta de Vinyoles i el castell de Sant Cristòfor, a 1.100 m d'altitud de la serra de Cava.
Edifici d'una nau de planta rectangular, coberta amb encavallada de fusta, amb absis semicircular de volta de quart d'esfera. L'absis té dues finestres de doble esqueixada i tres elements esculpits sota el ràfec de la teulada, dues cares humanes i un animal. Té dos arcs presbiterals apuntats. El portal de tres arcs en gradació és a la façana de ponent i una finestra adovellada de doble esqueixada al capdamunt i el coronament del campanar d'espadanya que ocupa tot el frontispici.La capella de de sant Cristòfol es troba en un paratge allunyat, entre l'antiga casa forta de Vinyoles i el castell de Sant Cristòfor, a 1.100 m d'altitud de la serra de Cava.
Edifici d'una nau de planta rectangular, coberta amb encavallada de fusta, amb absis semicircular de volta de quart d'esfera. L'absis té dues finestres de doble esqueixada i tres elements esculpits sota el ràfec de la teulada, dues cares humanes i un animal. Té dos arcs presbiterals apuntats. El portal de tres arcs en gradació és a la façana de ponent i una finestra adovellada de doble esqueixada al capdamunt i el cor...
Notícies històriques
Una menció documental datada l'any 1085 indica que Arnau, fill de Ramon, donà a Santa Maria de la Seu, a més de les possessions que tenia al comtat de Cerdanya, un alou situat vora l'església de "Sancti Cristopfori...infra terminos de Cava", per la qual faria tasca cada any a la canònica mentre visqués, i a la seva mort li romandria lliurement.
Molt probablement aquest temple fou la capella de l'antic castell de Sant Cristòfol, possessió dels Santmartí durant els segles XIII i XIV, i on posteriorment es formà la caseria de les Cases de Lli.
Sense dades.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Buron, Vicenç
1980
Esglésies romàniques catalanes: guia
Pladevall i Font, Antoni, dir.
1992
Catalunya Romànica: Alt Urgell. Andorra
Vidal-Vilaseca, dir.
1977
El Romànic de l'Alt Urgell: estudi de vuitanta esglésies d'absis quadrat i setanta d'absis rodó
)
)
)
)
)
)
)