L'església de Sant Joan es troba al costat del tancat del cementiri, prop de les ruïnes de l'antic poblat i del castell de Montanissell situades sobre un turó proper a l'actual població.
Edifici d'una sola nau lleugerament trapezoïdal capçada per un absis semicircular obert al costat de llevant, el qual s'uneix directament a la nau sense que hi hagi cap plec de reducció entre tots dos elements arquitectònics, diferenciats només per les mides de la nau, una mica més ampla que l'absis. La nau és coberta amb una volta de canó apuntada, reforçada per dos arcs doblers que es recolzen en uns ressalts encastats als murs perimetrals. L'absis és cobert amb una volta de quart d'esfera i, a l'exterior, presenta decoració d'arcuacions. El temple s'il·lumina per quatre finestres, de les quals només dues (la del centre de l'absis i la del mur meridional) semblen originals. Aquestes, d'idèntiques característiques, s'obren amb doble esqueixada i són rematades amb arcs de mig punt, fetes amb dovelles de pedra tosca. Les dues restants, refetes, són d'esqueixada simple i s'obren al mur de ponent i a l'inici del mur meridional, a frec de l'absis. La porta d'arc adovellat s'obre al mur de migjorn. El mur de ponent és coronat amb un petit campanar d'espadanya d'una sola obertura, refet posteriorment.L'església de Sant Joan es troba al costat del tancat del cementiri, prop de les ruïnes de l'antic poblat i del castell de Montanissell situades sobre un turó proper a l'actual població.
Edifici d'una sola nau lleugerament trapezoïdal capçada per un absis semicircular obert al costat de llevant, el qual s'uneix directament a la nau sense que hi hagi cap plec de reducció entre tots dos elements arquitectònics, diferenciats només per les mides de la nau, una mica més ampla que l'absis. La nau és coberta amb una volta de canó apuntada, reforçada per dos arcs doblers que es recolzen en uns ress...
Notícies històriques
La parròquia de Montanissell és esmentada a l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell, de la segona meitat del segle X. El lloc de Montangocello és un dels indrets permutats l'any 988 pel comte Borrell, la seva muller i el seu fill amb el bisbe Sala i els canonges de Santa Maria de la Seu d'Urgell, a canvi de certes esglésies situades al Berguedà i al Ripollès. El castell de Montanissell és documentat l'any 996; el bisbe hi tenia propietats. En la butlla del papa Silvestre II, expedida l'any 1001 a petició del bisbe Sala, es confirma la propietat de Santa Maria de la Seu sobre la vila de Montanicello, confirmació que es repetiria en la butlla de Benet VIII del 1012. Montanissell és novament esmentat en un document del 1036, com a límit per llevant de sallent; i en una donació de 110, com a límit septentrional del terme de Nargó. Fins fa poc, s'havia identificat el topònim de Montanione amb el terme de Montanissell, vinculant-lo amb Arnau Mir de Tost. L'any 1253 Roger IV, comte de Foix i vescomte de Castellbò, comprà els drets que C. de Sallent tenia sobre el castell i el lloc de Montanissell, i l'integrà al vescomtat. A l'Spill manifest de totes les coses del vescomtat de Castellbó, de l'any 1519, Montanisell, juntament amb Sallent, formaven una batllia del quarter d'Organyà. Actualment, el terme de Montanissell comprèn, a més, l'antic poble de Sallent, Valldarques, Pera-rua i les caseries dels Prats i Estremós i l'antic terme de Fenollet. En un document datat entre el 1040 i el 1060, apareixen esmentats els altars de Sant Climent i Sant Joan a la vall de Nargó. El primer es correspon a l'església de Coll de Nargó. Pel que fa al segon, hi ha la possibilitat, no gaire fonamentada, que fes referència a Sant Joan de Montanissell. En el llibre de la dècima de la diócesi d'Urgell del 1391, el capellà de Montanissell consta dins del deganat d'Urgellet. El 1758 tenia com a sufragània l'església de Sant Andreu de Sallent. Actualment està supeditada a la parròquia d'Organyà.La parròquia de Montanissell és esmentada a l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell, de la segona meitat del segle X. El lloc de Montangocello és un dels indrets permutats l'any 988 pel comte Borrell, la seva muller i el seu fill amb el bisbe Sala i els canonges de Santa Maria de la Seu d'Urgell, a canvi de certes esglésies situades al Berguedà i al Ripollès. El castell de Montanissell és documentat l'any 996; el bisbe hi tenia propietats. En la butlla del papa Silvestre II, expedida l'any 1001 a petició del bisbe Sala, es confirma la propietat de Santa Maria de la Seu sobre la...
Anys
Obra
1990
Restauració
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Buron, Vicenç
1980
Esglésies romàniques catalanes
Pladevall i Font, Antoni, dir.
1992
Catalunya Romànica: Alt Urgell. Andorra
Vidal-Vilaseca, dir.
1977
El Romànic de l'Alt Urgell: estudi de vuitanta esglésies d'absis quadrat i setanta d'absis rodó
)
)
)
)