L'església de Sant Miquel de Peramola té tres naus, capçalera rectangular cap al nord, dues capelles als peus i un petit transsepte coronat per una cúpula semiesfèrica.
El temple presenta tres etapes constructives ben diferenciades. La part més antiga és del segle XIV correspon a les dues capelles de sota del cor, als peus de l'església i el darrer tram de les naus laterals. Inicialment l'orientació de l'església era diferent a l'actual. S'hi accedia pel mur meridional i segurament la capçalera era al mur de llevant. Aquest accés, portal d'arc de mig punt adovellat, es manté encara al carrer de l'Església. A les dovelles d'un dels arcs de les capelles hi ha els dos escuts dels Peramola. També hi és present l'escut dels Desbrull, successors dels Peramola.
A finals del segle XVI s'eixamplà l'edifici i es creà una capçalera orientada al nord i les tres naus cobertes amb volta de nervis sobre arcs apuntats.
La tercera fase constructiva fou a finals del segle XVII. Es construeix a la capçalera del temple, formada per un transsepte i un presbiteri de planta rectangular. La coberta és semicircular amb llunetes i cúpula semiesfèrica amb una lluerna, sostinguda per arcs de punt. L'alçada de la cúpula escurça la concepció longitudinal del temple i dóna una major rellevància al presbiteri, d'arc amb l'estètica barroca. A l'extrem de ponent del transsepte presenta una porta rectangular amb la data 1697.
El conjunt és cobert exteriorment per una teulada a doble vessant. A la façana de llevant hi ha un campanar de torre de secció quadrangular, amb quatre finestres allargades, un rellotge i és coronat per una coberta plana.
Un element rellevant de l'església de Sant Miquel és la llosa sepulcral d'estil gòtic, esculpida cap a 1430, d'un dels darrers barons de la nissaga dels Peramola.L'església de Sant Miquel de Peramola té tres naus, capçalera rectangular cap al nord, dues capelles als peus i un petit transsepte coronat per una cúpula semiesfèrica.
El temple presenta tres etapes constructives ben diferenciades. La part més antiga és del segle XIV correspon a les dues capelles de sota del cor, als peus de l'església i el darrer tram de les naus laterals. Inicialment l'orientació de l'església era diferent a l'actual. S'hi accedia pel mur meridional i segurament la capçalera era al mur de llevant. Aquest accés, portal d'arc de mig punt adovellat, es manté encara al carr...
Notícies històriques
El lloc de Peramola és documentat des de l'any 1026. La població apareix esmentada en dues ocasions com a límit del terme castral de Gavarra els anys 1088 i 1095. L'indret fou patrimoni de la família Peramola, que esdevingueren barons al segle XV.
De l'església de Sant Miquel de Peramola vell no hi ha notícies d'època medieval. En la visita pastoral de 1575 es parla del mal estat de les cobertes. En aquest moment encara era parròquia Sant Miquel de Peramola vell, que quedà com a capella del cementiri. Al segle XVIII la nova església de Sant Miquel, situada al centre del poble, passà a ser la parròquia.El lloc de Peramola és documentat des de l'any 1026. La població apareix esmentada en dues ocasions com a límit del terme castral de Gavarra els anys 1088 i 1095. L'indret fou patrimoni de la família Peramola, que esdevingueren barons al segle XV.
De l'església de Sant Miquel de Peramola vell no hi ha notícies d'època medieval. En la visita pastoral de 1575 es parla del mal estat de les cobertes. En aquest moment encara era parròquia Sant Miquel de Peramola vell, que quedà com a capella del cementiri. Al segle XVIII la nova església de Sant Miquel, situada al centre del poble, passà a ser ...
Informació no disponible.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
ESPUNYES, Josep
1995
Baronia i municipi de Peramola
Pladevall i Font, Antoni, dir.
1992
Catalunya Romànica: Alt Urgell. Andorra
VILLARÓ, Albert
2001
Inventari del patrimoni arquitectònic de l'Alt Urgell