El Castell de Penyafort, situat a l'esquerra del riu de Foix a prop de la fàbrica de ciment de Santa Margarida i els Monjos, és una conjunt format per les restes de l'antic casal fortificat de Penyafort, un convent i una església.
La construcció més antiga del conjunt és la torre cilíndrica i alguns llenços de mur. La torre, tal i com la coneixem actualment, queda envoltada per un deambulatori i una estructura semicircular que acabarà convertint-se en l'àbsis de la primera església del conjunt.
L'església té una sola nau amb volta de canó i llunetes, arcs torals i sis capelles laterals per banda. La portada és neoclàssica, amb frontó trencat per una fornícula.
El conjunt es completa amb les dependències conventuals i altres construccions annexes.El Castell de Penyafort, situat a l'esquerra del riu de Foix a prop de la fàbrica de ciment de Santa Margarida i els Monjos, és una conjunt format per les restes de l'antic casal fortificat de Penyafort, un convent i una església.
La construcció més antiga del conjunt és la torre cilíndrica i alguns llenços de mur. La torre, tal i com la coneixem actualment, queda envoltada per un deambulatori i una estructura semicircular que acabarà convertint-se en l'àbsis de la primera església del conjunt.
L'església té una sola nau amb volta de canó i llunetes, arcs torals i sis capelles laterals ...
Notícies històriques
L'origen del casal senyorial de Penyafort se situa probablement a mitjans segle XII. Tradicionalment s'hi localitza el naixement de Sant Ramon de Penyafort vers el 1180. Se sap que el 1405 era mig derruït. A principis del segle XVII n'era propietària la família Espuny, que el 1602 obtingué l'autorització per bastir-hi una capella dedicada a Sant Ramon de Penyafort, santificat l'any anterior. Venuda la propietat als dominicans, l'orde emprengué la construcció d'un convent que ja era acabat el 1613. Al llarg del segle XVIII el conjunt experimentà ampliacions i modificacions diverses. El 1837, com a conseqüència de la desamortització, fou secularitzat i adquirit per l'industrial Miquel Puig. El seu fill, l'industrial i polític Josep Puig i Llagostera, endegarà tot un seguit de reformes per transformar el convent en una casa de camp que alteraran en gran mesura la distribució de l'edifici.
Amb l'esclat de la Guerra Civil Espanyola l'església fou saquejada i el pati central es va convertir en presó d'aviadors republicans.
L'any 2002, l'Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos va adquirir el convent i es posà en marxa un pla de restauració.
Entre els anys 2008-2010 es van portar a terme excavacions arqueològiques en diferents punts del conjunt que van permetre conèixer l'evolució constructiva de l'edifici i la transformació dels espais d'ús. Les construccions actuals són majoritariament d'època moderna, bastides al voltant d'una antiga torre foritificada d'època medieval.Les majors transformacions es produeixen al segle XVIII, a partir de la construcció de la nova capella, i s'amplia el convent convertint-lo en una edificació de planta quadrada organitzada al voltant d'un pati.L'origen del casal senyorial de Penyafort se situa probablement a mitjans segle XII. Tradicionalment s'hi localitza el naixement de Sant Ramon de Penyafort vers el 1180. Se sap que el 1405 era mig derruït. A principis del segle XVII n'era propietària la família Espuny, que el 1602 obtingué l'autorització per bastir-hi una capella dedicada a Sant Ramon de Penyafort, santificat l'any anterior. Venuda la propietat als dominicans, l'orde emprengué la construcció d'un convent que ja era acabat el 1613. Al llarg del segle XVIII el conjunt experimentà ampliacions i modificacions diverses. El 1837, co...
Informació no disponible.
Documentació
Nom Arxiu
Lloc
Comentari
Arxiu DGPC
Palau Moja
del Fresno, P.; Travé, E. (2008-2011): Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell-Convent de Penyafort. N. 9355
)
)
)
)