L'actual Pabordia de Caselles és un edifici de planta basilical, amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia i cobert a doble vessant. La gran masia aprofita el fort pendent del terreny i s'eixampla pel costat de migdia i ponent amb una gran ampliació pròpia del segle XVIII. El cos més antic correspon a la façana de llevant visible de del camí d'arribada i on es troba afegida l'església romànica de Santa Maria de Caselles.
Església romànica del segle XIII que fou sobrealçada posteriorment.
És un edifici de una sola nau amb un absis semicircular a llevant al mig del qual s'obra una finestra d'un sol esqueix.
Les entrades a partir de dos portals moderns, són a tramuntana i a ponent
Una cornisa separa l'obra romànica de la moderna en tot l'exterior.
L'aparell és de grossos blocs de pedra quadrats i polits de grans proporcions i disposats en filades horitzontals a trencajunt.L'actual Pabordia de Caselles és un edifici de planta basilical, amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia i cobert a doble vessant. La gran masia aprofita el fort pendent del terreny i s'eixampla pel costat de migdia i ponent amb una gran ampliació pròpia del segle XVIII. El cos més antic correspon a la façana de llevant visible de del camí d'arribada i on es troba afegida l'església romànica de Santa Maria de Caselles.
Església romànica del segle XIII que fou sobrealçada posteriorment.
És un edifici de una sola nau amb un absis semicircular a llevant al mig...
Notícies històriques
La Pabordia de Casselles és una construcció del segle XVII i especialment ampliada al segle XVIII, annexa a l'antiga església -pabordia de santa Maria, que és una fundació del segle XVII vinculada al monestir de santa Maria de l'Estany.
Des del s.XIII és documentat també el mas, que dona nom a l'església i que acollia una petita comunitat de canonges regits per un paborde els quals residien en el primer mas. La llista de Pabordes arriba fins al s. XVIII, concretament l'any 1770 la pabordia els seus béns foren donats al seminari de Vic i el 1885 fou venuda la propietat a uns particulars.
)
)
)
)