El castell de Sarroca està situat a l'extrem occidental del serrat de roca de gres i margues que domina la població de Sarroca de Lleida. Es conserva una gran sala coberta amb volta semicircular, conservada fins a la primera planta, adossada a una cisterna pel mur occidental. A la part septentrional s'alça una torre rectangular amb basament atalussat feta de carreus rectangulars. Destaquen també el llenç de muralla que folra l'elevació on se situa el castell per la seva banda sud i el fossat que defensava el conjunt a l'est.
Notícies històriques
Castell termenat. Documentat el 1280. El topònim Sarroca denota l'assentament damunt la roca. La base d'aquest castell és vista com a obra romana. En el període sarraí hi hagué aquí una fortalesa i, puix que la torre subsistent és gòtica, en l'aprofitament de l'emplaçament observem tres estils, car els vestigis romans i aràbics són manifestos. Cal també tenir en compte que al segle XV, arran de la guerra contra Joan II, aquest castell fou fortificat per la Generalitat.
Consignada l'antiguitat romana i aràbiga, la repoblació de Sarroca ve establerta al segle XIV. La senyoria, llavors, recau al llinatge Santcliment. El 10 d'abril del 1357 el rei, que tenia la propietat d'aquest castell, va vendre'n tota la jurisdicció i els imperis a Francesc de Santcliment. Aquesta família, i en concret Comtessina de Barutell i de Botella, vídua de Climent de Barutell, Santcliment i de Prunera, vengué en el 1618 la Baronia de Sarroca i de Llardecans a Josep Castellbell, senyor de Maials. En els dies de l'extinció de les senyories, la senyoria de Sarroca pertanyia. El 1831, a la família Matas de Barcelona.
L'any 2011 començaren les obres de consolidació del Castell. L'excavació arqueològica portada a terme a la part superior de la torre va oferir una proposta evolutiva de la mateixa. Un primera fase correspondria a la construcció de la torre, al segle XIV, adossada a un edifici ja existent. En una segona fase, als segles XV-XVI, es construeix una nova coberta. Al segle XVII es reforma el castell, s'enderroca la paret sud de la torre i s'espolien els murs de carreus dels laterals nord, est i oest aprofitant-ne alguns per tal de bastir l'edifici annex (del qual es conserva un mur que s'adossa a la torre) amb parets d'encofrat. Durant la primera meitat del segle XIX es realitzen obres de rehabilitació dins de la torre i es van reconstruir les parets per tancar la torre pel nord, est i oest (amb murs de maçoneria), però aquestes obres no es van acabar. A partir de la segona meitat del segle XIX comença el procés d'enrunament.Castell termenat. Documentat el 1280. El topònim Sarroca denota l'assentament damunt la roca. La base d'aquest castell és vista com a obra romana. En el període sarraí hi hagué aquí una fortalesa i, puix que la torre subsistent és gòtica, en l'aprofitament de l'emplaçament observem tres estils, car els vestigis romans i aràbics són manifestos. Cal també tenir en compte que al segle XV, arran de la guerra contra Joan II, aquest castell fou fortificat per la Generalitat.
Consignada l'antiguitat romana i aràbiga, la repoblació de Sarroca ve establerta al segle XIV. La senyoria, llavors, reca...
Anys
Obra
2012
Intervenció arqueològica
Documentació
Nom Arxiu
Lloc
Comentari
Arxiu DGPC
Palau Moja
Vàzquez Falip, M.P. (2012): Inf-Mem. de la intervenció arq. preventiva realitzada a la Torre del Castell de Sarroca. 11087 (3v.)
)
)
)
)