El molí d'oli de Linyola està situat a la part més antiga del poble, al carrer Castell, 27. Antigament aquest carrer era conegut com "Lo carrer del metge".
La construcció del molí no està exactament datada, però a la llinda de la porta principal duu la inscripció "Molí de Joseph Giné y Carrera any 1827". Per això no se sap si és el moment de la construcció o bé d'alguna reforma.
És un edifici de planta rectangular i d'estil senzill. L'antic bigam que travessa el sostre de punta a punta és la barra que, abans de la guerra, s'utilitzava per a moure les moles de granit. Les mules eren les que movien aquestes moles tan grans i pesants. La construcció de l'edifici és senzilla i de caràcter agrícola amb murs aixecats de maçoneria i pedra ben escairada a la porta principal.
Aquest molí d'oli, que actualment resta tancat, conserva en el seu interior la maquinària original per a l'elaboració del producte i acull segons necessitats, diferents exposicions que s'organitzen per part de l'Ajuntament.El molí d'oli de Linyola està situat a la part més antiga del poble, al carrer Castell, 27. Antigament aquest carrer era conegut com "Lo carrer del metge".
La construcció del molí no està exactament datada, però a la llinda de la porta principal duu la inscripció "Molí de Joseph Giné y Carrera any 1827". Per això no se sap si és el moment de la construcció o bé d'alguna reforma.
És un edifici de planta rectangular i d'estil senzill. L'antic bigam que travessa el sostre de punta a punta és la barra que, abans de la guerra, s'utilitzava per a moure les moles de granit. Les mules eren les q...
Notícies històriques
A començaments del s. XX, a Linyola hi havia tres molins, un d'ells fora les muralles. Això dóna fe de la gran quantitat d'oliveres que hi havia al poble. Cap als anys seixanta, els pagesos van veure que els era més rendible fer cultius intensius, com ara els fruiters, però sobretot alfals i panís. De fet, el Canal d'Urgell va ser una revolució a tots els nivells, i els cultius més tradicionals van quedar arraconats de la vida dels pagesos. Les poques oliveres ara resten a les ribes, ja que en aplanar els trossos, sobretot a la zona del pla de la font la majoria van ser arrencades.
No se sap, exactament quan fou construït aquest molí, però la llinda de la porta principal duu la inscripció "MOLÍ DE JOSEPH GINE Y CARRERA ANY 1827", sense saber si es tracta del moment de creació o bé d'alguna reforma. Aquest molí d'oli que actualment resta tancat, conserva en el seu interior maquinària interessant per l'elaboració del producte. Era el molí del poble que anava sent arrendat. La cooperativa de la vila l'havia tingut llogat fins a la dècada dels noranta del segle XX.
Joseph Giné i Carrera era un terratinent prou gran per a disposar de molí particular, així no havia de pagar la molta. Als anys seixanta, encara feia de metge un descendent seu que es deia Ramon Giné i Pintó, qui va tenir tres filles. Una de les quals és l'actual propietària del molí.
El municipi disposa d'aquest edifici perquè es puguin fer exposicions de caràcter cultural. En les últimes edicions de "La Fira de la Camamilla" s'hi han fet exposicions de plantes aromàtiques a càrrec de Josep Maria Mas i Montse Darbra.A començaments del s. XX, a Linyola hi havia tres molins, un d'ells fora les muralles. Això dóna fe de la gran quantitat d'oliveres que hi havia al poble. Cap als anys seixanta, els pagesos van veure que els era més rendible fer cultius intensius, com ara els fruiters, però sobretot alfals i panís. De fet, el Canal d'Urgell va ser una revolució a tots els nivells, i els cultius més tradicionals van quedar arraconats de la vida dels pagesos. Les poques oliveres ara resten a les ribes, ja que en aplanar els trossos, sobretot a la zona del pla de la font la majoria van ser arrencades.
)
)
)
)