Edifici situat a la cantonada entre els carrers Ferrer i Busquets i Ciutat de Lleida.
L'Amistat presenta dues façanes, una d'antiga que data dels anys vint del segle XX, per on s'accedeix a la cafeteria, i una de nova. Aquesta està composta per un gran finestral central que abasta tota l'alçada i la meitat del seu ample. Per aquest finestral és on es produeix l'accés al teatre, emmarcat per uns murs opacs amb aplacat de pedra. Aquesta està protegida per un ràfec horitzontal on s'hi disposen diverses lluminàries centrades i separades de forma simètrica.
La sala del teatre, amb una decoració pròpia dels anys setanta, segueix sent una de les més originals. La seva platea puja i baixa (2 o 3 graons) i s'adapta a qualsevol mena d'espectacle.
El teatre té una disposició a la italiana i consta de platea amb llotges i dos pisos, aquests separats mitjançant uns elements de fusta. La boca de l'escenari respecta l'amplada de l'antic teatre, 9 m, tot i que el fons d'escenari arriba als 12 m. A les llotges posteriors, les enfrontades a l'escenari hi destaquen uns pilars de ferro forjat pintats de marró que suporten aquestes. Pel que fa a la platea, puntualment es poden enretirar les cadires perquè aculli activitats com el Saló del Llibre Infantil i Juvenil o balls populars
L'edifici compta també amb una biblioteca, sales de ball, una gran pista descoberta per a l'estiu i el petit museu dels vestits de paper. Les antigues oficines de la Societat Recreativa de l'Amistat van passar a ser sales de reunions i de cursos i tallers.Edifici situat a la cantonada entre els carrers Ferrer i Busquets i Ciutat de Lleida.
L'Amistat presenta dues façanes, una d'antiga que data dels anys vint del segle XX, per on s'accedeix a la cafeteria, i una de nova. Aquesta està composta per un gran finestral central que abasta tota l'alçada i la meitat del seu ample. Per aquest finestral és on es produeix l'accés al teatre, emmarcat per uns murs opacs amb aplacat de pedra. Aquesta està protegida per un ràfec horitzontal on s'hi disposen diverses lluminàries centrades i separades de forma simètrica.
La sala del teatre, amb una decorac...
Notícies històriques
El 7 de maig del 1905 uns locals que havien estat magatzem d'alfals es van convertir en la seu de la Societat Recreativa L'Amistat, una entitat nascuda arran de la industrialització del Pla d'Urgell i de la construcció del Canal d'Urgell, que va afavorí el sorgiment d'una petita burgesia catalanista a Mollerussa. El recinte va allotjar una sala per a espectacles i projeccions de cinema, un bar i un pati d'esbarjo (lloc que ara ocupen els Cinemes Urgell).
Dues dècades més tard, a la cantonada entre els carrers Ferrer i Busquets i Ciutat de Lleida es va edificar la nova seu. Comptava amb un saló teatre amb capacitat per a 650 espectadors i una decoració que l'agermanava a grans teatres (com el Liceu), a més d'una biblioteca, sales de ball i un cafè, entre altres espais. El primer president fou Feliciano Valls. La influència de la Societat Recreativa L'Amistat en l'evolució i la història de Mollerussa durant el segle XX és inqüestionable, pel fet que va impulsar esdeveniments culturals de gran rellevància a la ciutat.
Unes de les activitats que van donar més projecció nacional van ser els Campionats d'Europa de Billar i els concursos Nacionals de Vestits de Paper, que es van iniciar l'any 1964.
En un espai de l'edifici l'any 1971 s'hi trobava la discoteca Aixopluc i l'any 1977, després d'una remodelació, s'hi va instal·lar un bingo.
Arribada la dècada dels anys noranta, però, l'entitat va travessar greus dificultats financeres i, davant de la impossibilitat de fer front als deutes que arrossegava, l'any 1998 va cedir la propietat a l'Ajuntament, que es va fer càrrec dels pagaments. La Societat Recreativa L'Amistat va desaparèixer després d'aquesta operació.
Ja de titularitat municipal, l'edifici es va sotmetre a una reforma entre els anys 2001 i 2003 per renovar la sala de teatre (que va reduir el seu aforament a 551 persones) i transformar l'antiga sala de ball en un espai polivalent de 300 m² obert a concerts o balls de saló i a les activitats de diferents entitats de la ciutat. Les antigues oficines de la Societat van passar a ser sales de reunions i de cursos i tallers.
Més recentment, l'any 2009, just al costat del teatre es va aixecar el Museu de Vestits de Paper, un edifici de quatre plantes integrat al complex L'Amistat.
El 2021 es va començar una reforma de la cafeteria.El 7 de maig del 1905 uns locals que havien estat magatzem d'alfals es van convertir en la seu de la Societat Recreativa L'Amistat, una entitat nascuda arran de la industrialització del Pla d'Urgell i de la construcció del Canal d'Urgell, que va afavorí el sorgiment d'una petita burgesia catalanista a Mollerussa. El recinte va allotjar una sala per a espectacles i projeccions de cinema, un bar i un pati d'esbarjo (lloc que ara ocupen els Cinemes Urgell).
Dues dècades més tard, a la cantonada entre els carrers Ferrer i Busquets i Ciutat de Lleida es va edificar la nova seu. Comptava amb un s...
Sense dades.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Cullerés Balagueró, Miquel Àngel [et al.]
2004
Història gràfica de Mollerussa
Polo Silvestre, Miquel
1990
Mollerussa. El naixament d'un lloc petit (1839-1888)
Soldevila Roig, Jordi
2015
Aigua, burgesia i catalanisme. Mollerussa, la construcció d'una ciutat (1874-1936)