Edifici d'estètica entre modernista i el noucentista que conserva l'elegància, l'ordre i la simetria que marca el seu estil. Té una planta rectangular amb teulada a tres aigües i consta de planta baixa, pis i golfes.
Les façanes presenten una composició simètrica marcada pel ritme regular de les obertures i una ornamentació amb esgrafiats de tipus floral a la motllura que envolta els finestrals. Aquests, també són visibles sota el ràfec de la teulada. Cal destacar també, com a ornaments, les crestes de la vora de la teulada, de la cornisa, els finestrals i els reixats en les marquesines de les portes, balconades, fanals, portes d'accés, baranes interiors i en les reixes que l'envolten.
Totes les obertures disposen de brancals i llindes que sobresurten respecte el pla de façana amb motllures i ornamentades amb els esgrafiats. Les obertures de la planta primera són iguals a les de la planta inferior, amb la diferència de que incorporen baranes de ferro forjat amb petits pinacles de bola als seus extrems.
L'interior del xalet va conservar el mobiliari de l'època mentre va funcionar com a hotel mantenint estructuralment les dues plantes i les golfes.A la planta baixa s'hi accedeix des del jardí. Aquesta, comprèn la recepció, un elegant vestíbul amb mobiliari de l'època i les escales d'accés al primer pis on hi ha tres habitacions i un bany. Tot i les reformes, en aquest edifici s'ha intentat conservar al màxim la distribució original de l'habitatge. Edifici d'estètica entre modernista i el noucentista que conserva l'elegància, l'ordre i la simetria que marca el seu estil. Té una planta rectangular amb teulada a tres aigües i consta de planta baixa, pis i golfes.
Les façanes presenten una composició simètrica marcada pel ritme regular de les obertures i una ornamentació amb esgrafiats de tipus floral a la motllura que envolta els finestrals. Aquests, també són visibles sota el ràfec de la teulada. Cal destacar també, com a ornaments, les crestes de la vora de la teulada, de la cornisa, els finestrals i els reixats en les marquesines d...
Notícies històriques
Cal Duch, és un edifici de caràcter residencial i s'estima la seva construcció en el període comprés entre el 1911 i el 1929. El seu estil purista es pot establir dins del corrent noucentista, on l'arquitectura retorna cap a formes clàssiques amb els ideals i l'impuls establert per Eugeni d'Ors en aquests anys.
Era un habitatge unifamiliar propietat de Jaume Duch i Isabel Farran, família influent en la seva època, que es dedicaven a l'elaboració i comerç de vi, així com a destil·lar alcohol.
La casa es va convertir en hotel entre els anys 70 i 80, durant aquest temps es va conservar l'actual edifici que es va envoltar d'un altre d'estil totalment diferent, on es van construir habitacions i serveis per donar estada als clients que arribaven a l'hotel.
Un cop l'hotel va aturar el funcionament, l'edifici va acollir un museu d'art al qual va succeir una escola pública que va tancar les portes el dia 30 de juny d'aquest 2014.
Tot i els canvis que ha sofert i els diferents serveis que ha prestat l'edifici, l'estructura i la distribució s'han anat conservant fins avui; encara es poden observar perfectament els mosaics en els terres i les motllures de fusta en vestiments i parets, així com algun vitrall.
Actualment (2021), l'edifici es troba en desús.Cal Duch, és un edifici de caràcter residencial i s'estima la seva construcció en el període comprés entre el 1911 i el 1929. El seu estil purista es pot establir dins del corrent noucentista, on l'arquitectura retorna cap a formes clàssiques amb els ideals i l'impuls establert per Eugeni d'Ors en aquests anys.
Era un habitatge unifamiliar propietat de Jaume Duch i Isabel Farran, família influent en la seva època, que es dedicaven a l'elaboració i comerç de vi, així com a destil·lar alcohol.
La casa es va convertir en hotel entre els anys 70 i 80, durant aquest temps es va conservar l'ac...
)
)
)
)