El pou compta amb murs de pedra ben escairada, sospesos sobre arcs cecs de mig punt i una base pètria d'estructura rectangular, la qual cosa fa pensar en la inversió de recursos humans, tècnics i econòmics per fer possible la seva construcció a fi d'abastir d'aigua un probable nucli o establiment habitat. La pedra està molt ben escairada. Té 19 metres de fondària. S'hi han efectuat tasques de neteja i resta cobert amb llambordes de pedra de la Floresta. Està fora d'ús.
Notícies històriques
El Pou Bo és el nom que ha rebut tradicionalment aquesta infraestructura de proveïment d'aigua que hom data entre els segles IV o V dC, segurament en el marc del procés de ruralització de la societat romana del Baix Imperi romà. L'excepcionalitat de l'obra, amb una fondària de poc més de 19 metres, evidencia la necessitat de trobar aigua a les capes freàtiques subterrànies en un indret mancat de recursos fluvials regulars i de pluviometria escadussera. Actualment, el nivell d'aigua gairebé a tocar de la superfície es deu a l'increment progressiu i estès de les terres de conreu gràcies a la xarxa del Canal d'Urgell.
La pervivència en el temps i el fet de trobar-se tot just a l'arrencada del camí de Vensilló, assenyalaria la continuïtat de la seva funció històrica. Donaria aigua no només al veïnatge, sinó també versemblantment a tots aquells peregrins que prenien aquest vial d'accés a l'antic camí de Sant Jaume al poble veí de Bell-lloc, a través del llogaret de Vensilló, seu dels templers i, posteriorment, del Gran Priorat de Catalunya. Com sigui, el Pou Bo continuà amb la seva funció fins a encetar el segle XX, quan s'hagué de precintar. No fou fins al 1973 que es va recuperar i netejar, tot refent el brocal exterior.
En la memòria més recent i la tradició oral, el Pou Bo va lligat a l'antiga casa o família "pouera". A canvi d'un pagament monetari o en espècie, el pouer o pouera s'encarregava d'extreure l'aigua i d'omplir els càntirs i altres atuells, transportats pel bestiar de càrrega.
Des de 2009 s'ha recuperat aquesta tradició a través de la Festa del Pou Bo, celebrada el tercer cap de setmana de juliol. Entre altres activiats, es representa la Llegenda "Lo Pou Bo", que per vies orals sempre s'ha transmès entre els vilatans.El Pou Bo és el nom que ha rebut tradicionalment aquesta infraestructura de proveïment d'aigua que hom data entre els segles IV o V dC, segurament en el marc del procés de ruralització de la societat romana del Baix Imperi romà. L'excepcionalitat de l'obra, amb una fondària de poc més de 19 metres, evidencia la necessitat de trobar aigua a les capes freàtiques subterrànies en un indret mancat de recursos fluvials regulars i de pluviometria escadussera. Actualment, el nivell d'aigua gairebé a tocar de la superfície es deu a l'increment progressiu i estès de les terres de conreu gràcies a la xar...
)
)
)
)