Edifici religiós de construcció senzilla sense cap ornamentació a l'exterior. S'ubica al centre de la vila, convertint-se en una fita per la població.
Consta de tres naus. La central coberta amb una volta de canó amb llunetes i les laterals amb volta d'aresta. Està capçada per un absis poligonal. Té cor i cancell.
El frontis té un arc rebaixat de marc de pedra rogenca, un petit òcul a mitjana alçada i una cornisa angular que es correspon amb una teulada a dos vessants que aixopluga igualment la rectoria adjunta.
Els seus murs són arrebossats i pintats amb blanc.
El seu campanar data de 1941 i té planta quadrangular. Els seus murs són arrebossats i emblanquinats i tenen carreus a les cantoneres de pedra rogenca. Una motllura composta es troba sota la cel·la on hi ha oberts finestrals d'arc de mig punt, un a cada cara. Hi penja alguna campana. Està coronat per una minsa cornisa i una agulla piramidal de peces vermelles de ceràmica amb els careners en relleu. L'esfera d'un rellotge es troba sota la cel·la a la seva cara frontal. Està situat sobre l'ala esquerra del temple fent angle al sud-oest del frontis encarat a migjorn.
L'interior està majoritàriament pintat de blanc, excepte l'absis, generant un contrast i donant importància a la figura de crist. Hi ha unes pintures amb diversos moments de la Bíblia. Hi ha diverses figures de la Verge de la Cabeça. Durant la Guerra Civil va rebre danys i es restaurà a partir del 1941, quan es va construir el nou campanar, que recorda a la torre principal de la Novella Alta.Edifici religiós de construcció senzilla sense cap ornamentació a l'exterior. S'ubica al centre de la vila, convertint-se en una fita per la població.
Consta de tres naus. La central coberta amb una volta de canó amb llunetes i les laterals amb volta d'aresta. Està capçada per un absis poligonal. Té cor i cancell.
El frontis té un arc rebaixat de marc de pedra rogenca, un petit òcul a mitjana alçada i una cornisa angular que es correspon amb una teulada a dos vessants que aixopluga igualment la rectoria adjunta.
Els seus murs són arrebossats i pintats amb blanc.
El seu campanar dat...
Notícies històriques
Cap el 1130 sembla que existia una capella a Utxafava documentada el 1159 dins el bisbat de Vic on consta la consagració de l'església de Sant Miquel d'Utxafava. Probablement deuria tractar-se d'una petita capella romànica. El 1598, quan es va crear el bisbat de Solsona, Vila-sana passà a dependre d'ell. A començaments del segle XVIII l'església parroquial devia estar enderrocada o força malmesa ja que a partir del 1702 en què fou beneïda la capella de la Verge de la Cabeça, aquesta actuà de parròquia fins la consagració del nou temple. Els tràmits de construcció d'aquest s'iniciaren el 28 de novembre del 1781, sota la direcció de Joan Ponsich, procurador del duc de Sessa i el senyor Mariano Ramon de Gomar i de Ferrer en terrenys del duc. L'obra començà el 6 de juny del 1784 i la part principal de l'església fou acabada l'any 1970, essent beneïda el 14 de juny. Tres anys després el bisbe de Solsona en donà la llicència i es convertí en la parròquia de Sant Miquel Arcàngel. El 1794 es va col·locar la campana pagada per el duc de Sessa; fou posada entre dos pilars ja que el campanar encara no estava fet. Al llarg del segle XIX s'anaren acabant els altars i s'hi col·locaren ornaments: la Verge del Roser i els altars del Roser i de Sant Antoni. Al costat de l'església hi ha la rectoria. L'any 1895 els seus baixos eren ocupats per l'escola de nens. Amb la Guerra Civil l'església fou saquejada i totes les imatges foren cremades. L'església es va convertir en un magatzem, el campanar fou enderrocat i les campanes venudes. El 1941 es va adquirir una nova campana i es va construir el campanar; l'any 42 es va acabar la reparació de l'església iniciada l'any abans. El 1955 es va col·locar el rellotge del campanar que fou comprat a la casa Tribó de Barcelona. Aquell mateix any l'església va acollir les relíquies de Sant Pere Claret i s'inaugurà la plaça de l'Església. El 1962 es van inaugurar les pintures de l'església i la imatge del nou Sant Miquel.Cap el 1130 sembla que existia una capella a Utxafava documentada el 1159 dins el bisbat de Vic on consta la consagració de l'església de Sant Miquel d'Utxafava. Probablement deuria tractar-se d'una petita capella romànica. El 1598, quan es va crear el bisbat de Solsona, Vila-sana passà a dependre d'ell. A començaments del segle XVIII l'església parroquial devia estar enderrocada o força malmesa ja que a partir del 1702 en què fou beneïda la capella de la Verge de la Cabeça, aquesta actuà de parròquia fins la consagració del nou temple. Els tràmits de construcció d'aquest s'iniciaren el 28 de ...
)
)
)
)