Masia amb torre de defensa adossada. És un edifici original del segle XIV amb reformes importants dels segles XVI i XVII, que van configurar bona part de la seva fisonomia actual. La darrera reforma data de principis del segle XXI, que va consistir a condicionar l'espai com a centre cívic.
Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb la part central sobre-aixecada, que configura una teulada a doble vessant i doble pendent. Consta de planta baixa i un pis. El portal d'entrada és d'arc de mig punt format per onze dovelles amb una finestra simple a banda i banda, la del cos de llevant de tipus motllurat.
De la planta pis hi destaquen les finestres d'estil gòtic que es localitzen a la façana principal i a la façana de ponent. La més rellevant és la situada sobre el portal, reconvertida en balcó en la reforma dels segles XVI - XVII. És d'arc conopial dentat amb arquets i decoració floral a les impostes. A l'esquerra se situa una altra finestra conopial dentada amb arquets però amb dues carasses esculpides a les impostes. Una tercera finestra de tipus gòtic, de dimensions més reduïdes, s'obre a la façana de ponent. És d'arc conopial amb arquets amb quatre carasses esculpides a les impostes i als vèrtexs dels arquets. La finestra de la crugia de llevant de la façana principal és una simple obertura rectangular que correspon a la restitució de la fisonomia original d'aquest cos en la darrera reforma de l'edifici, ja que la planta pis d'aquesta crugia va ser repujada en algun moment indeterminat d'època contemporània.
La torre de defensa s'adossa a la crugia de llevant. És de planta quadrangular, de quatre pisos d'alçada i coberta a doble vessant, feta de paredat amb carreus als vèrtexs.
Totes les obertures són finestres rectangulars de pedra motllurada, a excepció de les finestres de la planta primera que tenen balcó. Precisament la finestra de la primera planta de la façana de migdia porta inscrita la data de 1618 a la llinda, que correspon a la reforma de tot el mas en època moderna, un cop la torre perd la seva funció defensiva i esdevé un espai més d'hàbitat del mas.
Can Borrell es troba actualment dins un espai enjardinat on també s'hi han conservat el pilar central de l'antic paller, el pou i l'espai de l'era, tot i que enrajolada de nou.Masia amb torre de defensa adossada. És un edifici original del segle XIV amb reformes importants dels segles XVI i XVII, que van configurar bona part de la seva fisonomia actual. La darrera reforma data de principis del segle XXI, que va consistir a condicionar l'espai com a centre cívic.
Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb la part central sobre-aixecada, que configura una teulada a doble vessant i doble pendent. Consta de planta baixa i un pis. El portal d'entrada és d'arc de mig punt format per onze dovelles amb una finestra simple a banda i banda, la del cos de llevant de t...
Notícies històriques
La primera referència a la família Borrell es troba en un document datat el 6 de juny de 1006, quan un tal "Bordellus" ven a l'abat Odó tres porcions de vinya a Mollet. Amb posterioritat s'han conservat altres referències escrites de la nissaga dels Borrell o "Borrello". A la llista parroquial de 1322 es parla d'un Felicii de Borrello, l'any 1447 es documenta el traspàs d'un terreny propietat de Ramon Borrell. Al llarg del segle XIX diversos Borrell ocuparen càrrecs municipals, com Antoni Borrell, alcalde de Mollet entre els anys 1852 i 1854.
Els Borrell mantingueren el mas com a casa pairal fins als anys vint del segle XX, quan va passar a ser una masoveria. L'any 1941 fou adquirida per Vicenç Camp Tintó i poc després per Josefa Mundó Homs. Finalment fou expropiada en aplicació del pla ACTUR (ACtuaciones Urbanísticas URgentes) mitjançant el decret-llei 7/1970, de 27 de juny, que tenia com a finalitat disposar de sòl urbanitzable. Malgrat això, la planta baixa va mantenir l'activitat com a comerç de queviures fins a l'any 2003. Poc després, el mas i la torre van ser rehabilitats i condicionats per transformar-se en l'actual Centre Cívic de Can Borrell, inaugurat el juliol de 2005.La primera referència a la família Borrell es troba en un document datat el 6 de juny de 1006, quan un tal "Bordellus" ven a l'abat Odó tres porcions de vinya a Mollet. Amb posterioritat s'han conservat altres referències escrites de la nissaga dels Borrell o "Borrello". A la llista parroquial de 1322 es parla d'un Felicii de Borrello, l'any 1447 es documenta el traspàs d'un terreny propietat de Ramon Borrell. Al llarg del segle XIX diversos Borrell ocuparen càrrecs municipals, com Antoni Borrell, alcalde de Mollet entre els anys 1852 i 1854.
Els Borrell mantingueren el mas com a casa paira...
