La torre de Salipota esta situada en un turó a l'oest de la vil·la de Súria. Diversos d'autors, (Prat, 2004) i (Len i Perarnau, 2004), afirmen que es construí en època de les Guerres Carlines aprofitant els fonaments d'una torre medieval. Per aquest motiu la planta és circular. Conserva dos llenços de mur que en alçada permeten diferenciar tres pisos. La planta baixa on s'obren espitlleres, el primer pis amb la porta d'accés elevada i el pis superior altre cop amb espitlleres al voltant. El parament combina maçoneria de pedra rústica i maó. A l'interior es conserven fragments de l'arrebossat que cobria el mur i estava envoltada per un fossat defensiu.
Aquesta torre formava part de la línia de telegrafia òptica militar Barcelona-Manresa-Solsona. Situada a 404 m. d'alçada. Des d'aquesta posició gaudia d'una situació privilegiada que li oferia una visual directe amb la torre anterior de Sant Martí de Torroella a 7,2 km. en direcció sud-oest. La posterior era la torre de Sant Salvador de Torroella a 4,6 km. direcció nord-oest.La torre de Salipota esta situada en un turó a l'oest de la vil·la de Súria. Diversos d'autors, (Prat, 2004) i (Len i Perarnau, 2004), afirmen que es construí en època de les Guerres Carlines aprofitant els fonaments d'una torre medieval. Per aquest motiu la planta és circular. Conserva dos llenços de mur que en alçada permeten diferenciar tres pisos. La planta baixa on s'obren espitlleres, el primer pis amb la porta d'accés elevada i el pis superior altre cop amb espitlleres al voltant. El parament combina maçoneria de pedra rústica i maó. A l'interior es conserven fragments de l'arrebossat q...
Notícies històriques
Aquesta torre formava part de la línia de telegrafia òptica militar Barcelona-Manresa-Solsona.
La telegrafia òptica és un sistema que es basa en una sèrie de senyals realitzats en un punt alt, com pot ser una torre o un campanar, per un operari i que un altre operari veu des de un altre punt, comunicat visualment, i el repeteix; d'aquesta manera un missatge es pot transmetre ràpidament des d'un punt a l'altre de la línia. Hi havia diverses maneres de realitzar les senyals, com un alt pal de fusta amb dos travessers als extrems que, accionats per politges, podien canviar de posició; cada posició era una lletra o clau que gràcies a un llibre de claus es podia desxifrar. Els operaris o torrers, disposaven d'unes ulleres de llarga vista que van permetre que la distància entre els diferents punts fos més gran que si no disposessin d'elles.
Mentre que a països com França o Anglaterra ja s'havien construït línies de telegrafia òptica a finals del segle XVIII, a Espanya no s'inicia la construcció fins el 1844, moment que en alguns països ja s'havia començat a utilitzar la telegrafia elèctrica. La creació d'una línia implicava la instal·lació dels sistemes de comunicació en punts alts ja existents o la construcció de torres en els llocs on la distància era massa gran.
A Catalunya, la primera línia procedia de València i arribava a la Jonquera passant per Barcelona. Durant la Guerra dels Matiners (1846-1849), el marquès del Duero, capità general de Catalunya, va encarregar el desenvolupament d'una important xarxa de telegrafia òptica fixa militar. Es van crear 6 línies, entre elles la de Manresa - Vic - Girona.
Al 1853 es construeix la primera línia de telegrafia elèctrica entre Madrid i Irun, aquest fet marcarà l'inici de l'abandonament de la telegrafia òptica i el desús de les torres construïdes per aquest fi. Al 1857 es produeix el desmantellament i abandonament de les torres de telegrafia civil, i, al 1862, s'oficialitza l'abandonament de les torres militars. D'aquesta manera es posa fi a la curta història de la telegrafia òptica a Catalunya però que va deixar com a testimoni les torres de telègraf.Aquesta torre formava part de la línia de telegrafia òptica militar Barcelona-Manresa-Solsona.
La telegrafia òptica és un sistema que es basa en una sèrie de senyals realitzats en un punt alt, com pot ser una torre o un campanar, per un operari i que un altre operari veu des de un altre punt, comunicat visualment, i el repeteix; d'aquesta manera un missatge es pot transmetre ràpidament des d'un punt a l'altre de la línia. Hi havia diverses maneres de realitzar les senyals, com un alt pal de fusta amb dos travessers als extrems que, accionats per politges, podien canviar de posició; cada pos...
Sense dades.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Len i Currius, Lluís
2004
La Telegrafia òptica a Catalunya
Prat i Pons, Jaume
2004
La Telegrafia òptica a Catalunya : les torres òptiques de la geografia catalana
)
)
)
)