El nucli històric de la vila de Castelló d'Empúries està situat al bell mig de l'actual nucli urbà de la població, delimitat pel traçat dels carrers del Portal de la Mercè, de la Muralla, del Mur, Cabra, Monturiol i el curs del rec del Molí. El nucli s'articulà al voltant de l'església de Santa Maria i, en origen, estava emmurallat. Bona proba d'això són els vestigis de fortificació conservats a la banda de llevant del conjunt, seguint la llera del rec. El centre històric de la vila presenta un entramat de carrers estrets, de recorregut irregular i disposats seguint el pendent del terreny. Molts d'ells presenten paviments de llambordes refets i d'altres completament restituïts, bastits amb petits còdols. Els noms dels carrers i les places i la seva distribució dins del nucli ens deixa veure l'agrupament gremial dels inicis de la vila. Alguns exemples d'això són la plaça de la Llana, de les Cols, del vi o els carrers de les Peixeteries Velles, de les Gallines o dels Jueus. Dues de les places més destacades, la de Joan Alsina i la dels Homes, conserven restes dels antics porxos que les bastien, els quals es localitzaven també en diversos carrers del nucli. Al marge dels edificis destacats, molts d'ells d'origen medieval, les cases que conformen l'entramat corresponen a construccions dels segles XVI-XVII, amb diverses reformes efectuades entre els segles XVIII-XIX. Són grans casals de planta rectangular amb les cobertes de diverses vessants, distribuïts en planta baixa i dos pisos. Majoritàriament, les finestres són rectangulars i estan emmarcades amb carreus de pedra. Hi ha portals de les mateixes característiques i d'altres de mig punt adovellats. A l'interior, les cases tenen sostres coberts amb voltes catalanes i grans sales centrals a la planta noble. Aquests edificis estan bastits en pedra, tot i que actualment molts presenten els paraments arrebossats i pintats, alguns d'ells fruit de reformes d'època moderna.El nucli històric de la vila de Castelló d'Empúries està situat al bell mig de l'actual nucli urbà de la població, delimitat pel traçat dels carrers del Portal de la Mercè, de la Muralla, del Mur, Cabra, Monturiol i el curs del rec del Molí. El nucli s'articulà al voltant de l'església de Santa Maria i, en origen, estava emmurallat. Bona proba d'això són els vestigis de fortificació conservats a la banda de llevant del conjunt, seguint la llera del rec. El centre històric de la vila presenta un entramat de carrers estrets, de recorregut irregular i disposats seguint el pendent del terreny. Mol...
Notícies històriques
El nucli antic de Castelló d'Empúries està situat en un turó elevat d'uns 17 m sobre el nivell del mar format per cinc pujols irregulars. Es creu que en els turonets on es troba la vila hi existí alguna «villa» o gran explotació agrària d'època romana. En els darrers anys s'han trobat restes prehistòriques prop del nucli de la vila.
El fet que no té directament contacte amb el mar, sinó mes bé amb els aiguamolls, propicià que vers els segle XI fos nova residència dels comtes d'Empúries, esdevenint la nova capital del Comtat d'Empúries, quan abandonaren Sant Martí d'Empúries donat que estava massa exposada al atacs piràtics. D'aquesta manera esdevenir l'autèntica capital medieval de l'Empordà durant els segles de més esplendor polític d'aquest comtat. Aquest, fou un dels més insurgents amb el poder reial i un dels darrers a unir-se a la Corona d'Aragó, fet que donà lloc a curiosos episodis, com foren la desviació del cabal del riu Ter per part dels comtes d'Empúries o la inacabada construcció del vistós castell del Montgrí per part dels reis catalans dalt del massís del mateix nom.
Urbanísticament s'ha d'esmentar que durant l'Alta Edat Mitjana el nucli urbà ocupava el puig Salner, prop de l'església de Santa Maria. Durant la Baixa Edat Mitjana, en créixer la població i l'activitat artesanal-comercial la vila s'eixampla i el centre passà a ser la «plaça dels Homes», on hi havia la casa de la vila i l'antiga llotja del Mar. Cal tenir en compte que tant el nucli alt-medieval com el baix-medieval foren circuïts per la muralla. Aquest recinte murat resta limitat a llevant pel rec del Molí, que segueix els antics valls i a ponent pel «carrer de la Muralla».
A partir del segle XIV comencen a aparèixer alguns barris situats a extramurs. La vila posseïa dos hospitals, l'Hospital Major o de Santa Llúcia, prop de l'església, i un hospital de mesells al barri de Sant Llàtzer, extramurs. De l'època medieval han quedat pocs edificis (de l'Hospital Major no en queda cap resta). Alguns foren reconstruïts durant els segles XVIII i XIX, com la casa de la Canònica, la casa del monestir de Sant Pere de Rodes i alguns convents.
El primer document conegut que parla del lloc de Castelló és de l'any 879. Es tracta de l'acta d'un judici celebrat «in villa castilione in territorio Petralatense» en presència de Delà, comte d'Empúries, i de Teotari, bisbe de Girona. S'havia de dirimir la possessió de quatre cel·les monàstiques, situades al comtat de Peralada, que es disputaven els monestirs de Banyoles i Sant Policarp de Rasès. Una d'aquestes esglésies era Sant Joan Sescloses emplaçada a la riba occidental de l'estany de Castelló. Aquesta església és avui una simple ermita que pertany a la parròquia de Castelló però es troba dins el terme de Vilanova de la Muga.
Pel que fa a l'economia vivia principalment del comerç, l'artesania i l'administració derivada dels comtes. L'agricultura estava poc desenvolupada. Durant els segles XVIII, XIX i part del XX l'agricultura i la ramaderia varen ser les activitats econòmiques més importants. Durant la segona meitat del segle XX es va viure la transformació derivada del turisme, principalment amb la construcció de la marina residencial Empuriabrava i totes les activitats econòmiques que ha generat, com ara construcció, hosteleria, comerç, immobiliària, nàutica, esports, gestió administrativa...
Entre els edificis d'interès històric cal destacar: la Basílica de Santa Maria, el palau dels comtes o convent de Sant Domènec, la Llotja o casa comunal, la presó medieval i els carrers i cases medievals.El nucli antic de Castelló d'Empúries està situat en un turó elevat d'uns 17 m sobre el nivell del mar format per cinc pujols irregulars. Es creu que en els turonets on es troba la vila hi existí alguna «villa» o gran explotació agrària d'època romana. En els darrers anys s'han trobat restes prehistòriques prop del nucli de la vila.
El fet que no té directament contacte amb el mar, sinó mes bé amb els aiguamolls, propicià que vers els segle XI fos nova residència dels comtes d'Empúries, esdevenint la nova capital del Comtat d'Empúries, quan abandonaren Sant Martí d'Empúries donat que estav...
Informació no disponible.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Badia i Homs, Joan, dir.
1985
L'Arquitectura Medieval de l'Empordà. Alt Empordà
Compte, Albert
1995
Castelló d'Empúries. El centre històric, Empuriabrava. Aiguamolls de l'Empordà
)
)
)
)
)
)
)