L'antiga ciutat d'Olèrdola es troba dalt del turó de Sant Miquel d'Olèrdola (358 m), en una estribació del massís de Garraf, al S del terme municipal. Les restes conservades de l'antiga ciutat, si bé s'havia considerat que pertanyien a un poblat ibèric, sembla que foren bastides pels romans durant les primeres fases d'ocupació del país. Els elements constructius més importants són les muralles, fetes amb dos tipus diferents de pedra (calcària i marès). Consten de dos paraments d'obra poligonal, amb pedres de dimensions variables relligades amb terra. Presenten quatre torres, tres de quadrangulars i una de semicircular. Dues de les primeres flanquegen una porta d'accés al recinte.
Dins del recinte hi ha una gran cisterna excavada a la roca, amb una capacitat de 328 m cúbics, així com un gran nombre de sitges, fons de cabanes i altres re stes d'època ibero-romana i medieval.
El lloc, abandonat durant la pau romana, fou ocupat novament arran de l'avanç de la conquesta cristiana. Les muralles foren reparades i sobre les ruïnes de la ciutat s'edificà un castell i la seva església, dedicada a sant Miquel i consagrada cap al 935, i que en substituí una d'anterior, de tipus mossàrab, bastida pels primers repobladors al segle IX, probablement. Les restes del castell medieval són a la part de ponent, al punt més alt del recinte. Només resten en peu quatre parets i l'arrencada d'una volta, que té com a base una torre romana amb "opus quadratum".
Després de l'escomesa d'al-Mansur, fou aixecat un nou temple, més gran que l'anterior, que compta amb la declaració expressa de monument històrico-artístic.L'antiga ciutat d'Olèrdola es troba dalt del turó de Sant Miquel d'Olèrdola (358 m), en una estribació del massís de Garraf, al S del terme municipal. Les restes conservades de l'antiga ciutat, si bé s'havia considerat que pertanyien a un poblat ibèric, sembla que foren bastides pels romans durant les primeres fases d'ocupació del país. Els elements constructius més importants són les muralles, fetes amb dos tipus diferents de pedra (calcària i marès). Consten de dos paraments d'obra poligonal, amb pedres de dimensions variables relligades amb terra. Presenten quatre torres, tres de quadrangul...
Notícies històriques
L'antiga ciutat d'Olèrdola, capital històrica del Penedès durant l'alta edat mitjana, fou fortificada, segons les investigacions més recents, pels romans. La seva muralla, o almenys bona part, tindria així una cronologia de finals del segle II aC.
Abandonada des de l'època d'August, o potser fins i tot abans, Olèrdola fou novament ocupada arran de l'avanç de la conquesta cristiana. El 911 s'esmenta documentalment l'urbs d'Olèrdola, i vers el 929 el comte Sunyer I hi edificà un castell amb la seva església, consagrada vers el 935.
El castell i la ciutat d'Olèrdola (són esmentats com a "castrum" i "civitas Olerdulae" el 950 i el 978, respectivament), que eren de domini comtal, sofriren greus danys arran de l'escomesa d'al-Mansur l'any 985. Entre els anys 995 i 1108 el castell fou pres diverses vegades pels sarraïns, i destruït aquest darrer any. La restauració fou empresa de seguida, i el seu repoblament fou afavorit pel comte Ramon Berenguer III, que el 1109 donà la torre superior del castell i el seu àmbit territorial al monestir de Sant Cugat del Vallès.
Anteriorment, al segle X, el castell havia esdevingut centre del "comtat del Penedès", dependent del comte de Barcelona. Tanmateix, de 1041 a 1058 se n'apoderà Mir Geribert, en rebel·lia oberta contra el comte Ramon Berenguer I. El domini tornà aviat, però, als comtes de Barcelona, mentre que la castlania passà als descendents de Mir Geribert, senyors de Sant Martí Sarroca.
Tot i les concessions de franqueses fetes als seus habitants, l'avenç de la conquesta cristiana fins a les terres de l'Ebre, a mitjan segle XII, féu que Olèrdola perdés importància estratègica, i que s'anés abandonant a mesura que augmentava la importància del pla, i de la nova capital, Vilafranca. Olèrdola restà com a simple fortalesa als segles XIV i XV.L'antiga ciutat d'Olèrdola, capital històrica del Penedès durant l'alta edat mitjana, fou fortificada, segons les investigacions més recents, pels romans. La seva muralla, o almenys bona part, tindria així una cronologia de finals del segle II aC.
Abandonada des de l'època d'August, o potser fins i tot abans, Olèrdola fou novament ocupada arran de l'avanç de la conquesta cristiana. El 911 s'esmenta documentalment l'urbs d'Olèrdola, i vers el 929 el comte Sunyer I hi edificà un castell amb la seva església, consagrada vers el 935.
El castell i la ciutat d'Olèrdola (són esmentats com a "ca...
)
)
)