És un notable conjunt format per una torre de planta rectangular, datable al segle XIII, envoltada per una muralla que dibuixa un recinte també de la mateixa forma. La superfície interior ha estat progressivament ocupada per diferents edificacions, ocupant tot el pati que originàriament hi havia.
La porta d'accés a l'interior del recinte s'obre a la façana sud, és de mig punt adovellat, i ve precedida per unes escales modernes. A la seva dreta hi ha dos contraforts, i a l'esquerra n'hi ha un altre on hi ha una finestra amb reixa. A la planta següent hi ha quatre finestres.
A la façana oest, hi ha tres finestres que donen al segon pis, a la planta següent, hi ha dues finestres a cada lateral, i al centre hi ha dos obertures d'arc ogival, separades per un pilar.
A la façana nord, hi ha diverses petites obertures repartides per la façana. A la façana est, hi ha un ample contrafort a la planta baixa, a la dreta hi ha una finestra. A la planta següent hi ha quatre finestres i una porta al centre. A la planta següent, hi ha tres finestres.
L'element més antic que conserva és la torre, feta amb carreus rectangulars ben alineats en filades; fa uns 20 metres d'alçada i consta de tres pisos i terrassa.És un notable conjunt format per una torre de planta rectangular, datable al segle XIII, envoltada per una muralla que dibuixa un recinte també de la mateixa forma. La superfície interior ha estat progressivament ocupada per diferents edificacions, ocupant tot el pati que originàriament hi havia.
La porta d'accés a l'interior del recinte s'obre a la façana sud, és de mig punt adovellat, i ve precedida per unes escales modernes. A la seva dreta hi ha dos contraforts, i a l'esquerra n'hi ha un altre on hi ha una finestra amb reixa. A la planta següent hi ha quatre finestres.
A la façana o...
Notícies històriques
La notícia més antiga d'aquest castell data de 1116, any en què Pere Ponç abans d'anar al Sant Sepulcre, féu testament i el deixà al seu fill Arnau. Al s. XIII, la fortalesa de les Sitges era dels senyors de la baronia els Josa, i posteriorment ho van ser els de Cortit, els Bartomeu, els Agulló i els Ribera. Després de la guerra de Successió, la fortalesa, com a part integrant de la baronia de Florejacs, fou confiscada, tot i que retornà als Ribera el 1725. A mitjan del segle XVIII pertanyia als marquesos de Gironella, que en van mantenir el domini jurisdiccional fins a la fi de l'Antic Règim.
)
)
)
)