L'església de Sant Ramon construcció d'una sola nau acabada en absis semicircular, i transsepte. La coberta és de canó apuntat al nord de la vila del Pla de Santa Maria. És una a la nau i de creueria incipient als braços del transsepte. Al creuer s'aixeca un cimbori vuitavat amb llunetes i petxines decorades amb relleus de guix, elements que palesen la reconstrucció del segle XVIII. L'element més remarcable a l'exterior és la portalada romànica situada a migdia, d'arc de mig punt, amb vuit columnes per banda que sostenen sengles arquivoltes algunes de les quals profusament decorades. El timpà és llis, però la llinda apareix esculpida amb relleus que representen la Mare de Déu, el Nen entre dos àngels, l'Epifania i l'Anunciació. Cal destacar així mateix la rosassa, situada al mur de ponent i les cartel·les decorades amb caps i motius grotescos que recorren tot el fris del ràfec de la teulada.L'església de Sant Ramon construcció d'una sola nau acabada en absis semicircular, i transsepte. La coberta és de canó apuntat al nord de la vila del Pla de Santa Maria. És una a la nau i de creueria incipient als braços del transsepte. Al creuer s'aixeca un cimbori vuitavat amb llunetes i petxines decorades amb relleus de guix, elements que palesen la reconstrucció del segle XVIII. L'element més remarcable a l'exterior és la portalada romànica situada a migdia, d'arc de mig punt, amb vuit columnes per banda que sostenen sengles arquivoltes algunes de les quals profusament decorades. El timpà ...
Notícies històriques
L'església era un feu de la Seu de Tarragona, que fou concedit per Alfons I a Berenguer de Vilafranca (1137). No hi ha documentació sobre la data exacta de construcció de l'edifici, un dels exemples de romànic més interessants de la contrada, però les seves característiques estilístiques el situen entre els segles XII i XIII. Durant la guerra dels Segadors fou saquejada i incendiada per les tropes del comte-duc d'Olivares. Potser fou aleshores que desaparegué el retaule documentat el 1417.
El segle XVIII se n'inicià l'enderroc per tal d'aprofitar els materials per a la construcció de la nova església parroquial. Sortosament, a finals del mateix segle (1772) es repararen les parts malmeses, amb la construcció del nou cimbori, reconstrucció que li donà la configuració actual. La guerra civil del 1936 va ocasionar-hi noves destrosses, però el 1987 ha estat totalment restaurada per la Generalitat de Catalunya.L'església era un feu de la Seu de Tarragona, que fou concedit per Alfons I a Berenguer de Vilafranca (1137). No hi ha documentació sobre la data exacta de construcció de l'edifici, un dels exemples de romànic més interessants de la contrada, però les seves característiques estilístiques el situen entre els segles XII i XIII. Durant la guerra dels Segadors fou saquejada i incendiada per les tropes del comte-duc d'Olivares. Potser fou aleshores que desaparegué el retaule documentat el 1417.
El segle XVIII se n'inicià l'enderroc per tal d'aprofitar els materials per a la construcció de la nov...
Anys
Obra
1979
Restauració
1987
Cobertes, cimbori
Documentació
Nom Arxiu
Lloc
Arxiu Històric COAC
Tarragona
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
ALOGUIN i PALLACH, Ramon
1981
Modificació normes subsidiàries Pla de Santa Maria
Carbonell i Estellés, Eduard
1975
L'art romànic a Catalunya. Segle XII
Companys i Farrerons, Isabel; Virgili i Gasol, Maria Joana; Serra Valls, Josep
1993
L'Església romànica del Pla de Santa Maria : descripció arquitectònica i estudi iconogràfic
Puig i Cadafalch, Josep; Falguera, Antoni de; Goday Casals, Josep
1909-1918
L'arquitectura romànica a Catalunya
Valls, Jaime
1904
La Iglesia vieja de Pla de Cabra en el Campo de Tarragona: discurso leido en la sesión solemne de la Sociedad Arqueológica Tarraconense celebrada el día 9 de enero de 1904 en el salón principal de la diputación
)
)
)
)